Les noves mesures proposades per la Consellera Rigau suposen un atemptat, en tota regla, contra els interins i substituts de tot Catalunya. Preveuen, entre d’altres, l’acomiadament d’uns 500 substituts (ells, en la seva constant operació de rentat de cara, prefereixen, cínicament, dir-ne no renovació de la relació contractual amb l’administració) i que 770 interins no disposin de plaça per al curs vinent i hagin de passar a fer substitucions, tot i l’elevat nombre de jubilacions d’aquest any (que, segons sembla, s’amortitzaran) i l’augment de les matriculacions per al curs vinent.

A més a més, l’equip de Govern ha decidit deixar sense efecte, i amb caràcter imminent, la que a inici de curs es va convertir en quasi inassolible, mensualitat del juliol (calien nou mesos treballats per tal de cobrar-la, front als sis anteriors). Aquesta mesura condemnava a la pràctica totalitat dels substituts al no compliment dels requisits establerts, si es té en compte que la durada total d’un curs és de 10 mesos i que les substitucions han passat a cobrir-se a partir del desè dia lectiu (incomplint, per cert, la normativa, en aplicar aquesta mesura abans de la seva ratificació).

Però això no acaba aquí. La cirereta del pastís és la pèrdua inadmissible de drets que preveu la nova proposta de contractació. Segons la nostra benvolguda Consellera, els substituts veuran obligatòriament reduïda la seva jornada laboral a la part d’atenció directa a l’alumnat, cosa que, a la pràctica, suposa una reducció del sou, que s’afegeix a les retallades ja establertes amb anterioritat, que, malgrat les diferències entre uns i altres pel que fa a estabilitat laboral, afectaven per igual al personal funcionari, interí i substitut.

NO podem permetre que segueixin atemptant contra les nostres, ja de per sí precàries, condicions laborals. Ni que els malparats de la seva manca d’ètica i de responsabilitat acabin sent uns alumnes que veuran minvat el seu dret a una educació pública i de qualitat (classes massificades, manca de professorat i de recursos, reducció d’assignatures optatives, etc.).

Crec que ha arribat el moment que alcem tots la veu (pares, alumnes i professors) per demostrar a l’administració que no som mercaderies amb què comerciar segons els seus designis, ni números que han de fer quadrar uns malbaratats balanços, dels quals, en absolut, som responsables.

Pere Prat i Gil
Professor de secundària