En una conversa ordinària, un independentista, deia, amb el to propi de la descoberta: “Hi ha dues Espanyes”. I algú li va dir: “Vaja, i dues Catalunyes!. I dues ànimes dins del PSOE!”.

Dos, sempre dos!. Dues espanyes: L’Espanya dels parlamentaris que se senten superiors, i eleven la veu, i parlen de valors, i insulten. I l’Espanya dels parlamentaris que de moment piloten la nau, tot i que, no es senten tant segurs com els que agredeixen. És a dir, la Espanya inquieta, i la quieta. (...).

Dues Catalunyes: La Catalunya descontenta i excloent. Que practica la desobediència com si fos una eina. I la Catalunya preocupada per les coses que no es fan, perquè l’enfrontament ho dificulta i perquè els recursos es destinen mal. (...).

I dins del PSOE, dues animes. Hi ha militants molt autoritzats que diuen que si triomfa la part d’aquest partit que s’apropa a Podemos, el regim perilla. I militants tant autoritzats com els primers, que opinen que els partits de l’esquerra, amb la moderació del PSOE, poden reduir la corrupció, la pobresa, i la insatisfacció de certs territoris. És dir, tenim el PSOE, que insinua canvis, i el PSOE que ja vol canviar.

0 Comentaris