Crida l’atenció sentir, a molts dels nostres representants polítics, parlar de les bonances que en èpoques “excepcionals” suposaria acceptar la instal·lació del complex “Eurocasino” a casa nostre.

Recorda discursos i justificacions semblants de governants de països en vies de desenvolupament quan davant la situació “excepcional” que viuen de pobresa i d’elevat atur valoren positivament la instal·lació de “Maquilas” facilitant la creació de zones franques, exempcions fiscals i d’altres privilegis per les empreses que s’instal·len.

L’experiència mostra una crua realitat. Si bé és cert que es creen nous llocs de treball, també és cert que ho són en condicions infrahumanes i amb sous de subsistència, impedint que cap treballador, per molt que hi treballi, accedirà a formar part d'una classe mitjana.

Pel que fa al ciutadà de casa nostra, sobta observar com una gran majoria, davant la proposta de creació de l’Eurocasino, calla o coincideix amb aquella població de base de països anomenats tercermundistes, en valorar la proposta com a positiva en veure només una sortida a l’atur i un augment de la seva riquesa personal.
El diner ho aplana i ho adorm tot.

La ciutadania vota al polític per por a l’economia, el polític utilitza aquest vot per legislar interessos ideològics.
Bons somnis