Cartes al Director · 19 de Desembre de 2017. 16:30h.

Generant desconfiança: violència, tupinada, ens volen aixafar

Martín Martínez Martínez

La relació que no es basi en la confiança no té futur. Si no confies en els membres del teu equip no col·labores. Si no col·labores, els objectius no s’aconsegueixen. Si no confies en els membres del teu equip, deixes anar comentaris que perjudiquen la seva imatge. Entre els governs central i català hi ha un problema de confiança. Les declaracions dels responsables polítics no condueixen a la col·laboració. Quan Puigdemont parla d’Espanya, la destrossa. Quan Marta Rovira, ho fa, ens fa pensar en un perill.

Darrerament he rebut el següent missatge, via Whatsapp, en dues ocasions: ”Soc un català dels d’abans, amb cap avantpassat conegut de fora, i he decidit no obrir els missatges vinculats al procés. Doncs, tots són estúpidament tendenciosos. Els d’un bàndol i els de l’altre. Tot i que em sento molt català, trobo que els independentistes d’ara amenacen sense complexos i volen sentir-se amenaçats com a estratègia. Presentar-se com a víctimes pacífiques i bondadoses és la seva obsessió. Senyalar insistentment les maldats de l’estat un objectiu calculat. Si més catalans penséssim el mateix, el trencament seria inevitable. Però, no és així. Molts catalans pensem que aquesta revolució acabarà rematadament mal”.

Jo també penso que aquesta revolució acabarà rematadament mal, doncs, els que la fan no són autèntics i si ho són, s’equivoquen. Em refereixo: “Als que per proximitat, o interès econòmic s’hi apunten. Als fanàtics, que sense que els mogui el desig de justícia, busquen una causa per dedicar-se a ella. Als rebels, que decideixen practicar la desobediència per ressentiment o per insolidaritat”. Em refereixo a ells! I em refereixo també, als que segons l’escriptor Kepa Auslestia, potser estan entrampats en la immutabilitat d’un univers simbòlic del passat. Aquest al qual es remeten tots els que diuen que són independentistes de tota la vida. Carlisme!

1 Comentaris

Publicitat
#1 Saprissa , Sants , 25/12/2017 - 22:34

Una de les millors definicions del processisme q he llegit de fa molts mesos, hem trec el barret