Puc entendre que cadascú té el seu estil de vestir, el seu caràcter, la seva idiologia, la seva capacitat de gestió i la seva manera de governar. El que estic veient sorprenentment des de fa més d'1 any és que a més la responsabilitat té diferents matissos segons l'individu, el moment i la situació en el que es trobi aquest primer.  La responsabilitat és un valor per a alguns i un oblit per a altres.

En un present si més no singular, incert i preocupant pel que fa al context social, polític i ecònomic, amb actuacions i decissions dures, de sacrifici i de reivindicació tots tenim el dret d'expressar les nostres idees en llibertat i respecte pels altres: diputats inclosos. El que si que és vergonyós, lamentable i màxim exponent d'una falta de memòria, coherència i respecte pels ciutadans és amagar-se al darrera d'una manifestació, una pancarta, una actitud i ara darrera d'una samarreta com si els vuit anys de tripartit no haguessin existit.

La crisi és crisi, però una crisi mal gestionada és més crisi. Un consell: menys samarretes i menys "espavientos": Cal reconèixer els errors, la responsabilitat exercida -encara que sigui dolenta- i no buscar la foto i posterior nota de premsa com si la pel.licula no anes amb aquells que durant vuit anys van governar el nostre pais. Menys cinisme i demagògia i més autocrítica i esperit de treball constructiu.