Seguint la controvertida gala del cinema català, vaig contemplar la gran distància existent entre la qualitat de les pel·lícules nominades i el penós espectacle que des de l'Artèria s'estava retransmetent. Un nivell creatiu molt baix, uns actors discutibles, una falta de ritme i de posta en escena altament preocupant, uns acudits i uns diàlegs sense intel·ligència ni gràcia. Un programa resultant de molt dificil digestió i més quan el cinema català està en un moment d'explosió creativa, qualitativa i quantitativa. Es pot ser creatiu, graciós, subtil i educat, i aquests quatre ingredients han d'estar a l'alçada d'un art, d'un sector i un país com el que som i volem ser. La crisi afecta tots els sectors, no només el cinema i aquest no ha de ser l'argument principal de mofa i d'atac -i sense cap gràcia, sentit ni creativitat- i passar per sobre de la gran festa del cinema català. Que aquesta desafortunada gala no eclipsi la tasca que els professionals del cinema català fan, i que els responsables de la mateixa pensin si han o no han estat a l'alçada. Jo crec que no.