Aquest no és un escrit per contestar l’opinió del Director d’e-noticies sobre el CCN i el soufle sobiranista, sinó per aprofitar l’oportunitat de sortir als mitjans, cosa gens fàcil per una associació empresarial que creu fermament que només amb un Estat propi Catalunya serà econòmicament viable.

Per dir això, hi ha mitjans com la Vanguardia que ni tan sols ens permet que hi posem publicitat pagant, els mitjans de la corporació catalana de radio i televisió amb els seus instruments polititzats,  manté que els nostres arguments son polítics i per tant no poden fer-ne falques publicitàries. Que no ho son totes de polítiques les declaracions de les associacions empresarials d’aquest i tots els països?.

Defensar l’economia és fer política i tant, però és que té alguna altra funció bàsica la política? Però la gran diferencia entre nosaltres i altres patronals o associacions empresarials és que apostem per un Estat ric i ple, el que assolirem ben aviat, n’estem convençuts. Per cert Xavier, no ens subestimis en el cas de la denuncia a la Cambra de Comerç. La demanda és viva i aviat en veurem els resultats.
 
I estem de convençuts que serem un Estat avanç del que molts pensen justament per això, perquè en un país amb censura encoberta en els mitjans majoritaris, en el qual no hi ha un debat lliure sobre les avantatges o desavantatges d’un Estat propi, les enquestes diuen que la tendència al suport al SI en un referèndum ja està 65% a 35% (SI guanya a NO evidentment). Deixem de banda els que no volen participar o votaran en blanc perquè aquests, en democràcia no compten.

El millor de tot però, és que aquesta tendència és creixent de forma clara en els darrers anys, i la nostra projecció estadística situa ja en el 70%-30% a final de 2012. I això sense que a la TV hi hagi un pes representatiu que digui això.

És a dir, si dels ciutadans que volen expressar la seva opinió democràticament, el 65% volen un Estat, com pot ser que a la TV pública no es parli en un percentatge similar d’aquest desig? Quants programes de TV, reportatges, entrevistes, recorda el lector en que es parli obertament de la possibilitat d’un Estat, en que es debati lliurement dels motius del SI i els del NO? Suposo que sí recorden aquell Adéu Espanya?, algun més? Cada dia tenim 48hores de TV pública (comptant TV3 i C33), o sigui més de 17.000 hores anuals i potser de programes d’aquests podem comptar que se n’han emès, sent generosos, 5-10 hores en un any.
 
Vaja que qualsevol partit polític que encara posi com excusa que la societat està dividida i que no hi ha una clara majoria, insisteixo, sense que la major part de la població catalana sigui conscient que paga un 40% dels seus impostos perquè els gaudeixin a la resta de comunitats anomenades “pobres”, està fent un mal favor a aquest país.

I en aquest sentit, el Cercle Català de Negocis, que en el comunicat al que fa referència en Xavier Rius felicitava al MHP Pujol pel seu canvi de discurs, el que feia era agrair les seves afirmacions però a l’hora demanava reflexionar sobre el fet que no cal esperar el resultat del pacte fiscal. En tenim prou amb el resultat de l’Estatut d’autonomia, de les inversions compromeses no fetes i vitals com la sortida del port per via ferria, de l’impossible encaix d’un aeroport potent  al Prat que pugui fer competència amb Barajas, o una vegada més la aposta pel corredor central ferroviari per distreure i no fer el del mediterrani.

Amb l’Estat espanyol no s’hi juga i menys a la loteria. Això el MHP Pujol ho sap perfectament perquè ho ha viscut millor que ningú, però a la vegada potser és esclau d’aquesta història. I nosaltres, els empresaris que formem el CCN, que no som ningú, i no estem lligats a ningú, no tenim ni volem cap subvenció de ningú que no siguin quotes de socis que volen lluitar per canviar aquest país, nosaltres diem al MHP Pujol, que faci un pas més i s’oblidi ja de l’Estat espanyol.

Els polítics actius no poden o no volen fer-ho perquè els hi va el pa dels seus fills. De fet els hi va el pa del present, però si no canvien, el pa que tindran serà negre, molt més negre del que alguns ens pinten.

Joan Canadell
Secretari General del Cercle Català de Negocis