Diari de campanya · 23 de Novembre de 2017. 12:52h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Els cadells de Convergència

Jordi Xuclà

Vistos els resultats, els cadells de Convergència han fet un mal immens al país: ens hem quedat sense autogovern, sense Govern i amb la vergonya de veure com Mariano Rajoy ens convocava eleccions al Parlament des de Madrid.

Dos dels més il·lustres cadells continuen a Madrid ara ja crescudets: Carles Campuzano i Jordi Xuclà. Fins i tot s'han repartit la direcció del grup parlamentari -o el que queda d'ell- després de la condemna a Francesc Homs.

Carles Campuzano porta gairebé 30 anys de diputat al Congrés: set legislatures. Va començar el 1996. I això que abans ja va ser regidor a Vilanova i la Geltrú (1987-1991) i diputat al Parlament (1992-1995). Atès que va néixer a Barcelona l'any 1964 significa que ha viscut gairebé tota la vida de la política.

El seu col·lega d'escó, Jordi Xuclà, no es queda enrere malgrat que no supera el rècord. Només porta cinc legislatures a Madrid. Però això ja li ha permès estar en la Comissió d'Exteriors durant més de dotze anys. Un autèntica bicoca. Molt superior fins i tot a la de Raül Romeva quan era minister of foregin Affairs.

A Romeva, almenys, se li exigien resultats encara que no n'obtingués cap. Com a membre de l'esmentada comissió ha aconseguit èxits notables com el dia que es va entrevistar amb Bashar Al-Assad. Malgrat que ell preferia més aviat la foto amb Alex Salmond.

Entre d’altres fites que revelen també la dura vida del parlamentari està haver compartit la meitat d'un article amb Marta Pascal. Amb la diferència que la coordinadora del PDECAT ho publicava a La Vanguardia i ell al Diari de Girona. Senyal, en tot cas, que ni un ni altre van escriure l'article en qüestió.

Però el súmmum de la seva activitat parlamentària s'ha produït aquest dimecres quan, en l'habitual sessió de control, ha reclamat al ministre de Justícia, Rafael Catalá, que el Govern espanyol hauria de "demanar perdó" pels cops de porra de l'1-0.

Per descomptat, el ministre tampoc ha estat molt fi en la resposta en restar importància al nombre de ferits. Encara que jo recordo Puigdemont dient que eren 800 i a Turull 900. Tot en un mateix ple parlamentari. Per compensar, a la fiscal en cap de Barcelona li han tallat la calefacció en la seva segona residència als Pirineus. Entre altres malifetes.

Però els que haurien de demanar perdó són els del PDECAT. De genolls. Fins i tot flagel·lar-se en públic. O pujar a Montserrat -la muntanya sagrada dels catalans- a peu. Per la ruta més difícil. Jo ho he fet venint del Matagalls. I després de tota la nit sense dormir.

De fet tornen a amagar, una altra vegada, les sigles de cara a les pròximes eleccions. Hem tornat a la Catalunya pre-autonòmica: recuperar les institucions, els presos al carrer, que torni el president.Volem l'Estatut

Xuclà, que és advocat, ha afirmat fins i tot que tenim "un president de la Generalitat cessat sense base legal, un Govern cessat sense base legal, i un Parlament dissolt sense base lega ". Em recorda el seu company al Senat Josep Lluís Cleries, que anava dient que el 155 és inconstitucional. Malgrat quei, ens agradi o no, està en la Constitució.

En realitat, ha fet una altra relliscada -aquesta voluntària- quan ha afirmat també que "el nostre grup ...". "Grup?" He pensat de seguida. Però si ni tan sols arriben a grup parlamentari. Són al Mixt.

No obstant això, el millor ha estat quan ha "exigit" -segons el comunicat oficial del partit- al ministre que "aixequin les mans de la intervenció a Catalunya i al seu autogovern”. El que he dit abanst: hem passat de la República catalana a tornar a demanar l'autogovern.

2 Comentaris

Publicitat
#2 Guillem, Vilanova i la Geltrú, 24/11/2017 - 19:06

"Carles Campuzano lleva la friolera de casi 30 años de diputado en el Congreso: siete legislaturas. Empezó en 1996"

2017-1996= 21

#1 Mireia, Barcelona, 23/11/2017 - 15:45

Certament que el llegat pujolista ha estat profanat, començant pel mateix protagonista. Els errors es paguen en qualsevol àmbit pero en el cas concret la designació del "delfí" anomenat Mas va ser letal. Alguns esceptics del moment el van batejar "lider de laboratori" i com a resultat de l'experiment tenim la mediocritat d'aquest personal d'a