No hi ha imatges per aquesta noticia.
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.

La decisió del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya és el final d'un model configurat per la transició des del franquisme i la Constitució del 1978: l'Estat autonòmic.
El que ha acabat és la fase del cafè per a tothom, la fase d'intentar que la identitat nacional de Catalunya -amb Euskadi i Galícia-quedés diluïda mitjançant el procediment de posar-la al mateix nivell que unes comunitats autonòmiques creades artificialment.
El producte d'aquesta concepció, que ve des del final del franquisme, ha estat que, de fet, les nacions de l'Estat han estat considerades per aquest com a simples receptores d'una certa descentralització administrativa.
Aquesta descentralització ha estat important, i aquest fet ha portat a alguns a dir que, de fet, estem en un Estat federal. Però un Estat federal no es defineix només pel nivell de descentralització, sinó pel caràcter nacional de les comunitats federades.
No es pot oblidar que el text explicatiu de la sentència parla un total de vuit vegades de la "indissoluble unitat d'Espanya", a canvi de mantenir al preàmbul el terme "nació", traient-li específicament qualsevol valor jurídic.
A l'escenari jurídic que dibuixa aquesta sentència del Tribunal Constitucional, parlar d'un Estat federal sembla una broma. El nacionalisme espanyol és massa fort com a per permetre una configuració territorial d'aquest tipus.
El problema és que Catalunya rep aquest cop d'Espanya amb una classe política devaluada, afeblida i desprestigiada pels casos de greu corrupció que recorren transversalment gairebé tots els segments de la política catalana.
A més, aquests polítics, cada vegada més distanciats dels ciutadans, difícilment aconseguiran mobilitzar els catalans. Perquè, al marge del desprestigi dels polítics, la greu crisi econòmica, amb les seves conseqüències d'atur i marginació, converteixen en una missió gairebé impossible que els ciutadans es mobilitzin per una qüestió com aquesta.
La reacció del president Montilla, d'altra banda, tampoc convida a l'optimisme a l'hora de donar una resposta adequada a la sentència. Aquest dilluns a la nit, el president va dir que la decisió del Constitucional "no ens ha d'impedir afirmar amb rotunditat que l'Estatut que varem votar segueix vigent i ha estat declarat constitucional molt majoritàriament". És a dir, que, després de tot, hauríem d'estar satisfets
Després de llegir amb atenció el missatge institucional del president de la Generalitat, no hauria de sorprendre que d'aquí a uns dies s'acabi apropant a la posició del Govern espanyol: María Teresa Fernández de la Vega ha dit que la sentència "avala" la constitucionalitat de l'Estatut.
Artur Mas, ara molt combatiu, no hauria d'oblidar que el text que ara ha estat desnaturalitzat pel Tribunal Constitucional era un text de mínims que ell va pactar amb el president del Govern espanyol i secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero.
I Esquerra ha de ser conscient que si va votar no a l'Estatut en el referèndum va ser a conseqüència d'una revolta de les bases contra la direcció. Tampoc ha d'oblidar que si el PSC, partit germà del PSOE, governa a la Generalitat, és gràcies al suport d'ERC.
Tot això, sumat a la crisi econòmica, fa que les perspectives d'una reacció contundent siguin molt pessimistes. Durant la tarda i la nit d'aquest dilluns, a la plaça de Sant Jaume no hi havia ni tan sols els habituals curiosos. És tot un símptoma.


url curta
http://tinyurl.com/6e2bvrf

|