La decisió de Jordi Hereu de demanar els jocs olímpics d'hivern per al 2022 -avançada, per cert, en primícia per e-notícies- demostra que el 'model Barcelona' defensat pel ja no dóna més de si. Els socialistes, en efecte, porten governant ininterrompudament Barcelona des del 1979: ara fa 31 anys. Han canviat les persones -Serra, Maragall, Clos, Hereu-, però no el partit.

La mateixa alternança que defensàvem des d'aquestes mateixes planes per a CiU, després de 23 anys de Jordi Pujol, l'hauríem d'ara d'exigir a l'Ajuntament de Barcelona i altres ajuntaments, siguin del color que siguin, que estan en mans del mateix partit per períodes excessius de temps. L'aire fresc també és democràcia.

En ple descens a les enquestes i al carrer; Hereu deu confiar ara que els Jocs Olímpics d'Hivern siguin com els Jocs Olímpics de Barcelona'92 per a Pasqual Maragall. De fet, la comissió executiva del PSC es va afanyar ahir no només a celebrar la proposta, sinó també a lligar ambdós esdeveniments: "Pel PSC es tracta d’una iniciativa que ha de permetre reviure el somni olímpic de la Barcelona del 92".

Però, per la seva improvisació, la iniciativa recorda més al Fòrum que a Barcelona'92: com se sap allò havia de ser una Exposició Internacional i, davant la impossibilitat legal de fer-ho, es va reconvertir a corre-cuita en un Fòrum Universal que, a hores d'ara, encara no se sap amb certesa què va ser.

Segurament Hereu no ha improvisat tant com Maragall, però la mateixa Secretària d'Esports del Govern, Anna Pruna, ha confessat en declaracions a Rac-1 que no en sabia res. Ni el Govern ni altres subseus olímpiques a les que també ha agafat la notícia per sorpresa. La proposta no ha aixecat entusiasme ni a un exalcalde de Barcelona com Pasqual Maragall. Tampoc a personalitats com el cronista Josep Maria Espinàs o el periodista Jordi Basté -passant per Pilar Rahola-, malgrat l'entusiasme amb que TV3 va informar del projecte.

Jordi Hereu vol oferir als barcelonins un nou objectiu de ciutat -una mena de 'nova frontera- per fer recuperar la il·lusió als barcelonins. Però el que necessita la ciutat és més lideratge i, per descomptat, més gestió. Cal recordar que la darrera vegada que va saltar Barcelona a les planes de la premsa internacional va ser per la possibilitat de practicar sexe en ple carrer.

Per això, la federació d'Unió de Barcelona l'ha encertat quan ha afirmat que "estem davant la constatació de l'esgotament del model de ciutat que el PSC pot oferir a Barcelona”. Barcelona no necessita uns Jocs d'Hivern per tapar forats i engrescar consciències, sinó un alcalde que governi.

La celebració d'uns jocs d'hivern en una ciutat mediterrània planteja a més algunes incògnites esportives tot i que és cert que les pistes d'esquí alpí -com a Torí o Munich- estarien a una distància relativament curta: entre 150 i 200 quilòmetres. Però està també per veure si, en ple canvi climàtic que ja gairebé ningú discuteix, hi haurà la neu suficient per fer les proves. A veure si, superats tots els obstacles -inclosa la competència de Jaca, que porta més anys treballant el projecte- fem el ridícul al final.