El pla d'ajust presentat pel president del Govern espanyol és la culminació d'una llarga sèrie d'incoherències, incompliments i errors en l'aplicació d'una política econòmica erràtica i pràcticament inexistent des que va sortir del seu Executiu, de mala manera, Pedro Solbes.

En efecte, Solbes, un economista amb qui es pot o no estar d'acord, és un professional que té idees i sap com aplicar-les. No obstant això, la frivolitat i el populisme de Zapatero van provocar el seu abandonament d'un projecte en el qual ja no creia.

Des d'aquest moment, amb Solbes substituït per Elena Salgado, incapaç de qüestionar cap decisió del cap del Govern, aquest va iniciar una dinàmica absolutament fora de la realitat, jugant a fer electoralisme amb l'economia.

Va negar la crisi quan aquesta era evident, va gastar diners públics en promeses electorals quan era necessari començar les restriccions, va incomplir d'altres compromisos electorals, va fer marxa enrere en nombroses ocasions, es va contradir sense cap problema i no va fer cap cas als organismes -espanyols i internacionals- que li van advertir de forma reiterada que les coses no acabarien bé.

El president, amb uns coneixements sobre economia manifestament insuficients, aïllat a La Moncloa i amb una concepció superficial i poc consistent de les decisions de política econòmica, va lliscar per un pendent que l'ha portat fins que la Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional han intervingut, de fet, l'economia espanyola, davant la incapacitat governativa.

L'actuació erràtica del president espanyol ha propiciat que ara hagi d'aplicar un pla molt més dur que si s'haguessin pres les mesures necessàries en el seu moment. Cada dia que ha perdut el Govern espanyol ha agreujat les coses.

La frivolitat i la inconsciència han portat a l'Estat espanyol al ridícul internacional i, el que és pitjor, a una situació de la qual només es podrà sortir mitjançant molt de temps i molts esforços. I una gran part de la responsabilitat és del president de l'Executiu espanyol.

És indubtable que Catalunya també es veurà perjudicada per aquesta situació, i aquest fet no beneficiarà les expectatives electorals del PSC i de Montilla, unes expectatives que, en aquests moments, són bastant pessimistes per als socialistes catalans.

En qualsevol cas, el millor que Zapatero podria fer en aquests moments és convocar eleccions anticipades i que el PSOE es presenti amb un altre candidat. Poques vegades un líder polític va tenir una responsabilitat tan greu com la d'aquest frívol dirigent. El millor és que es vagi el més aviat possible.