La Punteta · 7 d'Agost de 2017. 09:25h.

TONI GALLARDO

Toni Gallardo

Barcelona es morirà d’èxit

Fa un any, per aquestes mateixes dates, servidor passejava per Venècia. O això intentava. Si han visitat la ciutat, ja sabran que bonica ho és, i molt, però que el seu èxit com a destinació turística fa difícil gaudir-ne. Les aglomeracions, el xivarri, els preus d’atracament a mà armada..., em van fer pensar en Barcelona, salvant les distàncies. I se’m va passar pel cap una idea: si a Venècia s’acaben carregant la gallina dels ous d’or, imagina’t a Barcelona.

Uns mesos abans havia estat a Londres i vaig anar a visitar un lloc que era encantador, però que no trepitjava des d’abans de tenir canes, el Camden Market. Com havien canviat les coses. Va ser sortir del metro i entendre, des de la distància, el concepte de “ramblificació”. Només a mesura que t’allunyaves de l’estació es recuperava una mica l’esperit de sempre, que era el que feia valuós això que ara en diuen l’experiència. Fa unes setmanes va haver-hi un senyor incendi, afortunadament sense cap desgràcia personal, i era inevitable pensar en allò del foc purificador.

Però saben què passa? Que el dia que Barcelona es mori d’èxit, a Venècia i a Londres no hi deixarà d’anar gent. Venècia seguirà oferint una postal fantàstica i carregada de glamur, encara que hi hagis de fer coses tan poc glamuroses com obrir-te pas a cops de colze. Un dels principals arguments per anar a Londres continuaran sent els museus, els teatres i els centres culturals, no que hi hagi vols baratíssims: no hauríem de confondre els mitjans amb els objectius o les finalitats.

A Barcelona, cal admetre-ho, el modernisme farà la mateixa patxoca i la Sagrada Família seguirà sent un argument de pes. Però quina gràcia tindrà visitar-la quan el que la feia única de veritat, és a dir el fet de ser una ciutat oberta i tolerant, on viure i conviure, sobretot això darrer, hagi quedat arrasat per passar-se de frenada?

De fet, no caldrà ni que hi hagi destinacions que venguin la cervesa més barata, com ja els ha passat a Salou o Lloret quan han fet invents amb gasosa amb el turisme de borratxera. Per matar la gallina dels ous d’or n’hi haurà prou que algú acoti el que, avui per avui, és el principal atractiu per a una bona part dels visitants que rep Barcelona: una permissivitat que ho empara pràcticament tot. De vegades, sense el pràcticament.

Un exemple senzill i pràctic. Vostès anirien sense samarreta pel carrer a altres ciutats com les esmentades, o per París, Berlín o Nova York? Segurament no, i no per educació, sinó pel que pogués passar. Els que deambulen semidespullats per Barcelona tampoc ho farien. I se’ls ha de presumir  la mateixa educació aquí i allí. S’entén quina és la diferència?

La crisi i l’atur és l’embolcall de circumstàncies que ho justifica. Tants discursos sobre la necessitat de canviar el model econòmic i al final estem en el de sempre. S’ha de reconèixer que es “curren” les excuses. El dia que van aprovar-se els casinos que es faran al costat de Port Aventura, els pares legislatius de la criatura deien que sí, que sí, però que alguna cosa havíem de fer amb els milers d’aturats que necessiten feina ja i que no tenim temps ni recursos per a formar en altres ocupacions. Qui no es consola és perquè no vol...

Però caldria no oblidar algunes paradoxes brutals. El mateix turisme que dóna feina a milers de treballadors n’està expulsant de Barcelona a una part important, a base de lloguers de ciència ficció, provocats per la pressió turística. No ens hauríem de fer mirar aquests contrasentits?

És més, preguntin als veïns del Gòtic i el Born (o als de la Part Alta de Tarragona, per posar un exemple que no sigui de Barcelona) si els fa goig aguantar la xerinola a totes hores o esquivar les restes biològiques i no biològiques de la gresca, fins i tot d’empescar-se com entrar a casa perquè algú passat de voltes està dormint la mona estirat de part a part del portal? Les seves queixes també són “kale borroka”? Igual és que són uns privilegiats insolidaris, ves a saber. Viuen als millors barris i encara es queixen; i no volen que la gent es guanyi la vida, els molt desagraïts...

Què fàcil que és repartir adjectius des de la comoditat de les torres d’ivori que són els bars de copes de més amunt de la Diagonal... Però ja s’ho trobaran, que el problema se’ls va acostant per moments. Aquesta mateixa setmana he vist un local de sopar amb espectacle de flamenc al carrer Balmes a tocar de la dita Diagonal: res en contra del format o del gènere, simplement la vorera semblava una extensió de la Rambla. Gràcia ja fa anys que és un parc temàtic i el millor que es pot dir del barri és que, malgrat totes les energies dedicades a destrossar-lo, no l’han aconseguit matar del tot. Zones poc o gens turístiques com Sants també pateixen aquesta variant de la “gentrificació”. És el que té apostar per un turisme de motxilla, que quan el teu públic no pot pagar-se estar al rovell de l’ou, cal donar-li alguna alternativa.

És un problema de model. Per ell mateix i perquè té data de caducitat. És pa per avui, i gana per demà. Però mentre Venècia i Londres se sobreviuran a elles mateixes, com altres ciutats amb situacions similars, la destrossa a Barcelona potser serà irreparable. Què farem llavors? La insistència per repetir uns jocs olímpics va per aquí? Algú es veu a venir la patacada i planeja, amb tota l’antelació possible, un altre espot publicitari fabulós per veure si torna a sonar la campana del 92?

Les mogudes protagonitzades recentment per Arran estan fora de lloc i són profundament desafortunades. És més, han donat peixet als que s’entesten a pintar que això és el Belfast dels mals temps. Però que aquí hi ha un problema de fons, que ja patim i que anirà a pitjor i ens acabarà petant a les mans, no pot discutir-ho ningú. No és la turismofòbia, una reacció, sinó l’arrel. Enganyar-se o mirar cap a una altra banda, tanmateix, és lliure.

1 Comentaris

#1 Guillem Comí, L'Ampolla (Ebrelàndia), 08/08/2017 - 00:58

Totalment d'acord. El turisme d'escandalera es una plaga que al que la pateix li agafen ganes d'anarse'n a viure als ports de Besèit.