La Punteta · 25 de Febrer de 2015. 07:48h.

JOAQUIM MARIA PERRAMON

Repte turístic

La proximitat de les eleccions municipals ha fet ressorgir el debat sobre el model turístic a seguir, sobretot a Barcelona, que ja representa un 50 per cent del turisme a Catalunya. El missatge polític sòl ser massa simplificador, i quan l'alcalde de Barcelona afirma que el turisme ha de ser el motor econòmic de Barcelona, potser té raó, però fa por.

A Barcelona es fa política urbanística i promoció turística, que és diferent. La política turística no té  una estructura forta dins de l'ajuntament, sobretot si es té en consideració la transversalitat del turisme i la seva relació amb altres àrees com son l'urbanisme, mobilitat, seguretat, cultura, economia, etc. Els problemes de convivència a la Barceloneta, per exemple, són essencialment urbanístics, encara que el turisme en sigui la causa.

Una feina rellevant en política turística feta a l'ajuntament de Barcelona va ser encarregar a Turisme de Barcelona el Pla Estratègic dirigit per Enric Truñó. A part de l'interès del pla, en el qual van participar destacats especialistes com l' economista Josep Ros Santasusana,  la gran virtut que tenia era la voluntat d'establir un consens sobre cap a on s'ha d'anar.

L'altre instrument dedicat a portar turistes és Barcelona Turisme, en la que també hi participen ents privats, que està presidit per l'hoteler Joan Gaspart i dirigit per l'ex-regidor Jordi Williams Carnes, qui compagina el càrrec amb l'activitat privada de consultor de negocis (turístics?). Sovint, Barcelona Turisme ha hagut d'agafar protagonisme quan s'havien de definir la política turística, si bé aquesta tasca a qui correspon és a l'ajuntament.

Si es confirmen les enquestes i augmenta la representació d'Esquerra Republicana i de Barcelona en Comú, consensuar la política turística requerirà recollir les sensibilitats d'aquestes formacions. Esquerra s'ha pronunciat sobretot per la necessitat de consens i Barcelona en Comú ha criticat la manca de control d'aquest sector a Barcelona.

Ara bé, ens han de fer por les declaracions de l'alcalde sobre que el turisme ha de ser el motor econòmic de Barcelona? Doncs pel que diu Miquel Puig, que acaba de rebre el premi de la Societat Catalana d'Economia pel seu llibre 'Com sortir del laberint', n’hauríem d'estar preocupats. Ell observa que Catalunya ha apostat per un model econòmic que ha creat moltíssima ocupació però també moltíssim atur. La raó era que s'ocupaven bàsicament immigrants, en un 80 per cent, i joves que han tingut un incentiu a abandonar els estudis perquè trobaven treball amb el resultat que, si la taxa màxima a Europa d'abandonament escolar és del 10 per cent, aquí estem per sobre del 25 per cent. Tot plegat un foc d'encenalls. Aquest model contrastaria amb el País Basc (o Alemanya) on no s'ha creat ocupació però no tenen atur.

El Periodista Carles Cols (El Periódico 22/02/14) va tenir l'encert de confrontar les opinions de Miquel Puig amb les de Josep Ros Santasusana reconegut a nivell internacional expert en turisme. Josep Ros, té molt clar que el turisme pot crear valor. Recorda que un 50 per cent del turisme de Barcelona és de negocis, de gent vestida de treball i no pas amb 'charro' . El que més valoren dels turistes de Barcelona és l'estil de vida, de manera que si s'altera aquest fet distintiu es pot matar la gallina dels ous d'or. Ros Santasuna, tot i ser coneixedor de la dificultat de fer una política turística adequada, està segur de les possibilitats que té el sector d’esdevindre positiu per l'economia, i per això considera que el problema no és la fortalesa del turisme sinó la feblesa de la indústria.

Per tant, si el turisme ha de ser el motor econòmic de Barcelona és important que especifiquin el qui, el què, el com, el quan, el quant i a on. El turisme sanitari és fenomenal, per exemple. I  una macrodiscoteca al port pot ser nefasta per l'economia, però cal tenir en compte que serà la discoteca la que probablement seduirà als polítics: un arquitecte de renom per fer l'edifici, una top model que es va a fer unes fotos, polítics del sector negocis del partit polític de torn en el Consell d'Administració, un pla econòmic prometent molts de llocs de treball i que la premsa destaca com a salvació econòmica, quan en realitat pot anar destinat als mals estudiants, etc.

A  mi m'agradaria, com a repte als partits- crec que és un repte difícil- que per comptes d'entrar en el senzill turisme–Si o turisme-No ens presentessin un pla per a viabilitzar econòmicament els comptes del Liceu amb ingressos turístics complementaris. Seria un pla pel benefici de tots, començant pels de casa.



Joaquim Perramon

2 Comentaris

#2 Carme Lafay, Barcelona, 01/03/2015 - 15:25

El turisme ha aportat molt a Bcn i ha de seguir aportant. El problema no és si turisme sí o no, sinó no apostar només pel turisme. Això inclou invertir molt més en I D, en cultura... és a dir diversificar. Els barcelonins ho agrairíem. Ara per ara els "guiris" ens han robat la ciutat.

#1 Pere, Sant Adriâ de Besôs, 26/02/2015 - 21:53

Interessant reflexió Joaquim:, en aquest moment la urgència per crear ocupació fa que no tinguen en compte el model de ciutat volem per viure el futur,