La Punteta · 17 de Març de 2015. 08:20h.

JOAQUIM MARIA PERRAMON

Teatre financer

L'any 2013 li donaven el premi Nobel d'Economia a Robert Shiller- Mister Bubble- que va destacar per alertar de la bombolla financera i la manca de resposta de la teoria econòmica ortodoxa. El seu parer és que la psicologia té molta influència en l'economia, que pot ser negativa i per evitar-ho el que cal, afirma, és democratitzar les finances. Això és, formar a la ciutadania en finances i, si més no, aconseguir i garantir un assessorament financer independent a l'abast de tothom, sobretot de les persones amb un ingressos més modestos.

Igual que casar-se o tenir fills, les decisions financeres que la gent pren, com ara comprar un pis, fer un pla de pensions o un pla d'estalvi, poden arribar a tenir una rellevància extraordinària en la vida per la qual cosa tothom s'ho hauria de pensar bé abans de fer un pas. I tanmateix, fins fa poc, es confiava cegament en el personal de l'oficina bancaria, la qual cosa és un error perquè els bancs defensen els seus interessos.

I ara que s'ha perdut aquesta confiança, els banquers volen anar als instituts a ensenyar finances i,  a més, son capaços de mobilitzar recursos. A iniciativa del Banc d'Espanya, que és qui supervisa els bancs, i la CNMV, que supervisa la Borsa, és a dir dues de les institucions amb més responsabilitat en la crisi que patim i amb el suport del Ministeri d'Hisenda i el de Cultura, que és el responsable d'agreujar la crisi pel sector cultural, s'ha creat un programa d'ensenyament financer a l'ensenyament secundari. Als banquers els ha entusiasmat tant la iniciativa que fins i tot volen anar ells personalment a donar classes.

Però no sé què carall ensenyaran perquè em comentava una professora de finances de la universitat que als professors els costa horrors trobar exemples pràctics extrets de la realitat perquè resulta que les operacions financeres no són transparents; en molts casos els bancs no ofereixen la informació precisa per a analitzar-la. Jo mateix m'he trobat que no em deixaven endur-me a casa el contracte d'un simple dipòsit per a estudiar-lo. Això sí, la directora de l'oficina em va tractar amb gran simpatia i amabilitat mentre em venia a dir que la meva pretensió no era pas normal. Ella havia de preveure qualsevol eventualitat com, per exemple, que aquell contracte, no necessàriament per culpa meva, que soc una persona de bé que té la seva consideració, caigués en mans de la competència.

En aquest país on el sector bancari té la protecció de l'Estat i no està obert a la competència, els banquers i les seves autoritats supervisores o les entitats supervisores seves, potser millor dit, no han agafat aquella part del discurs del premi Nobel Robert Shiller que l'assessorament ha de ser independent.

A part si Mr. Bubble s'hagués ocupat de la bombolla espanyola, a més de l'americana, hauria recomanat que a la ciutadania també se'ls ha d'ensenyar una equació matemàtica extraordinàriament senzilla, que amb el nivell de formació existent resultaria comprensible per molta gent, que és la de l'equilibri de les operacions urbanístiques. Una equació que ens permet identificar el que s'anomena  'pelotazo' urbanístic. Molt pràctica per entendre l'economia !

Els alumnes efectivament s'han de formar un criteri sobre finances i si mai han de fer una operació financera abans s'han d'assessorar per un expert independent. Ara bé respecte els banquers fent de professors, millor demanin al seu institut que els portin a veure l'obra de teatre El Crèdit de Jordi Galceran. Trobaran un retrat perfecte d'un director de banca que els ajudarà a entendre aquest sector basat en la confiança i la seducció i que en la vida real arriba fins al límit de l'autoengany.

El problema és que el Ministre de Cultura, que casualment abans havia treballat d'adjunt al president del banc BBVA com a director de relacions exteriors, potser és més partidari de portar el teatre als instituts que no pas els instituts al teatre.


0 Comentaris