La Punteta · 15 de Maig de 2016. 22:17h.

JOAQUIM MARIA PERRAMON

Votar corruptes?

L'any 2011, l'investigador en política alemany Sores Kern donava set raons del perquè a Espanya l'electorat seguia donant el vot a polítics corruptes, si bé en realitat acabava donant set raons del perquè persistia la corrupció en un Estat hipotèticament democràtic. Citava:

1.- els canvis de qualificació urbanística permetien quantioses beneficis als promotors (l'oportunitat fa el lladre), 2.- (incentius a la corrupció)  a més regulació administrativa major possibilitat d'abusos, 3.- poca transparència, 4.- clientelisme regionalista (citava Andalusia, i Extremadura) 5.- (elements culturals) En llocs de tradició corrupte es fàcil això  que cadascú procuri pels 'seus' abans de tot, 6.- (cultura religiosa) confessar i oblidar 7.- (revenja històrica) després d'anys de dictadura hi ha que acaba pensant  allò de  'ara ens toca a nosaltres' (prevaricar).

Molt racionalista – Sores Kern- acabava preguntant-se quant de temps els electors espanyols toleraran la corrupció endèmica, que és una enorme sagnia per l'economia, amb un Estat a la vora d'un col·lapse financer. Efectivament la corrupció té un cost directe (la 'mordida') però també un cost fiscal  i uns costos brutals i poc quantificats, en primer lloc, d'eficiència, per quan es dediquen recursos o usos innecessaris i també un cost de mantenir una institucions públiques plagades de gent poc preparada o experimentada que són escollits i estan blindats en els càrrecs sobretot per la seva complicitat. A part la corrupció acostuma a comportar costos medio-ambientals.

I tot això passa perquè la legislació ho permet. Com s'ha pogut comprovar a través de les escoltes policials en determinats sumaris, es podien donar les majors corrupteles tot i vestint el ninot dels expedients administratius conforme a la legalitat. En el cas de Catalunya amb molt encert es va crear l'Oficina Antifrau  que té entre altres competències informar les lleis que s'aproven. Doncs bé, en la memòria de l'ens es pot veure que un 50 per cent de les observacions que proposa l'Oficina al Parlament no són considerades.

La corrupció també té molt a veure amb la competència.  Quan es fa una contractació o una regulació administrativa ja es pot preveure que les coses aniran cap a una situació de favor i manca de competència. Les autoritats de la competència en són conscients i a la vegada es consideren impotents per a evitar-ho. Es consolen, això sí,  pensant el temps ho arreglarà tot.

La llei de Transparència ha estat un avenç però si no es compleix no passa res. En aquests moments, tot i que han passat cinc mesos de la seva entrada en vigor, són moltíssimes les institucions que no compleixen amb la llei, sobretot ajuntaments mitjans i petits i empreses públiques i per aquest motiu no s'inhabilitarà cap alcalde, per exemple.

La corrupció, que apareix en base a un model polític de clientelisme i caciquisme associat a un sistema jurídic que permet l'arbitrarietat afecta el sector públic que inclou empreses públiques i empreses que depenen del favor public i pot anar des de la promoció urbanística a la construcció, neteja viària, tanatoris, centres sanitaris, poliesportius etc. Lògicament, la corrupció es concentra territorialment allà on el sector públic pot tenir una particular incidència. I el problema és que aquest model de clientelisme (i corrupció) des d'un punt de vista d'organització política funciona a la perfecció. Un executiu d'una organització política comentava, no sense certa admiració, que havent viatjat per Andalusia havia constatat que molt difícilment allà el poder canviaria de mans.

El model d'èxit polític del clientelisme afecta la pròpia estructura dels partits. Allà on funcioni el model el partit en el poder s'imposarà als rivals però és que a més s'imposarà en la seva pròpia organització política, la qual anirà, inevitablement, degenerant! El model clientelista basat en l'arbitrarietat  jurídica ha degenerat fàcilment. Els partits tampoc han sabut tenir un contrapunt ideològic o ètic que marqués unes ratlles vermelles partint d'uns valors. S'han imposat els barruts o en castellà 'vivales' (persona vividora i desaprensiva).

Els estudis corroboren que la corrupció pot ser un bon negoci polític. En general s'estima que la corrupció pot afectar entre un 6 i un 11 per cent del vot depenent del lligams clientelistes o caciquistes. A més resulta que és altament improbable que la corrupció es detecti, que, cas de detectar-se, no acostuma a estar penalitzada i, per acabar-ho d'adobar, es poden articular campanyes mediàtiques exculpant els corruptes. Els tòpics inventats pel PP 'y ellos más' o pels PSOE 'los corruptos socialistas son menos corruptos que los corruptos del PP' han fet riure al món sencer. A Catalunya, amb menys projecció internacional, hem escoltat allò de 'l'atac a Catalunya' que  hauríem analitzar amb deteniment.

S'han posat de manifest moltes vegades l'existència de cercles viciosos dels models polítics i la dificultat extrema per trencar-los ja que són els polítics els encarregats de definir el sistema. En aquests moments, en les eleccions del 26 de juny el vot als partits nous – C's, Podemos, ERC, IU–  pot ajudar. S'hauria d'aconseguir fer efectius els mecanismes de control establerts. Per exemple la suspensió de determinats acords de totes aquelles institucions que no compleixin amb la Llei de Transparència (a algun jutge també li podria agradar la idea); requerir majories qualificades quan hi hagin informes contraris de l'autoritat de la competència, auditors, interventors...

Els mitjans de comunicació també haurien de posar alguna cosa de la seva part.  El director de l'Oficina Antifrau, exhibint una grandesa d'ànim que li hauria de fer merèixer el tractament de magnànim (com el rector de la Universitat de Barcelona),  en la presentació d'una de les memòries anuals de l'oficina iniciava l'escrit afirmant que aquella memòria poca gent la llegiria. Doncs val la pena donar-li una mirada.

També la presidenta de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) no fa massa s'estranyava que dins les queixes rebudes per incompliment d'alguna administració en matèria de transparència solament n'hi havia una d'un periodista. I és que els mitjans estan excessivament orientats al debat de determinats tòpics i deixen passar informació amb valor afegit.

I una mica sí que han començat a canviar les coses. Abans la informació econòmica és veia com una qüestió difícil i per a especialistes. Actualment programes com Salvados, de Jordi Evole, són un exemple de que la informació econòmica - molt bona informació econòmica, per cert -  pot tenir un interès general.

Es voten corruptes com sempre s'havien votat cacics, això és antiquíssim. La solució, al final, passa per fer més democràtic el sistema polític. Si el 26 de juny els partits que acumulen casos de corrupció no reben un castic considerable és senzillament perquè el sistema té poca qualitat democràtica.

3 Comentaris

Publicitat
#3 josep miquel, calella, 01/06/2016 - 13:29

Exposició d´elevat nivell intelectual al principi. No sé perquè, estava pensant quan tardarà a sortir el PP i al paràgraf 10 ja ha arribat on volia. M´ha afegeixo a Figaro. Curiós resulta alabar a Jordi Evole i també que inclogui a ERC amb els partits nous. Jo creia que databa dels anys trenta.

#2 Mesetario2, Meseta2, 17/05/2016 - 12:51

Por desgracia para Cataluña, en el tema de la corrupción, es española al 100%.
Ejemplos:
-La diputación de Barcelona tiene un cargo tan prescendible como el de encargado de relaciones con el Ayto de Barna.
-El cabeza de lista de ERC es un choricillo que deja su trabajo y luego cobra el paro.

#1 figaro, Barcelona, 16/05/2016 - 11:21

Das pena, Joaquim, pero qué manipulador llegas a ser. Ves la paja en el ojo ajeno y no ves la viga en el tuyo. Ahora resulta que en asuntos de corrupción, Cataluña está limpísima: Los Pujol, Prenafeta...son unos ángelitos para ti
Das pena y eres patético. Supopngo que no se publicará este mensaje