La Punteta · 28 de Febrer de 2016. 16:00h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

A Europa no hi cap tothom

Cal començar a dir alt, clar i sense complexos que Europa no pot acollir tothom. De fet, ja ho va dir el llavors president de la República francesa, Nicolas Sarkozy, en un discurs davant el Parlament Europeu el juliol del 2008: "Europa no pot acollir tot els que volen venir".

Potser el problema és que Sarkozy és de dretes i ja se sap que la dreta és insolidària, neolliberal i xenòfoba. Però resulta que també ho va dir el primer ministre, el socialista Manuel Valls, el novembre 2015: “Europa no pot acollir a més refugiats”. Remarco, en aquest cas, això de socialista.

A casa nostra jo fa temps que ho dic -i m’han dit de tot-, però ara ho ha dit també Miquel Puig en un article al diari Ara aquest dissabte (1). El conegut economista recordava que “els sirians que fugen tenen a prop països amb qui comparteixen religió i llengua i que són immensament rics: l’Aràbia Saudita, Kuwait, els Emirats Àrabs Units, Qatar... Si vénen aquí i no van allà és perquè aquí els acollim i allà no.”

Puig arribava també a dues conclusions que sovint són tabú. La primera, que “la immigració té un fort impacte sobre les societats receptores” encara que aquí ens entestem a dir que tot són flors i violes. I la segona, que Europa necessita immigració, però que “ha de ser gestionada curosament per no amenaçar els fràgils equilibris sobre els quals se sustenta la nostra societat”. Només cal donar una volta pel Raval o pel meu barri.

Acabava amb un advertiment, gairebé un SOS: “A Europa no només hi intenten entrar els refugiats que fugen d’estats fallits sinó també una multitud de ciutadans de països que, com el Marroc, el Senegal o Bolívia, són estables”.

“Ni Europa té l’obligació -afegia- d’acollir totes aquestes persones ni pot absorbir-les sense posar en risc massa coses valuoses. Una cosa és acollir els que fugen de les guerres o de la tirania, i una altra, de molt diferent, és obrir les portes a tothom que vulgui entrar. La primera és un deure, la segona seria un error”.

El senyor Miquel Puig i Raposo (Tarragona, 1954) no és un impresentable com jo, sinó que té un sòlid currículum professional i acadèmic. Ell no se’n recordarà, però quan jo començava en això del periodisme digital ara fa més de quinze anys ell ja donava lliçons en un curs de la UOC -al que vaig tenir la mala idea apuntar-m’hi, tot s'ha de dir- perquè era Comissionat per a la Societat de la Informació de la Generalitat.

Doctor en Economia, va ser també diretor general de la Corpo -l’únic nomenat per consens, per cert- i si no ha arribat mai a conseller -encara- és perquè en aquest país hi arriben potser abans els mediocres que els intel·ligents.

A les darreres eleccions generals anava cinquè a la llista de Democràcia i Llibertat a proposta de Demòcrates de Catalunya -l’escissió d’Unió-, però com que Francesc Homs va fer tan mal resultat com a cap de llista -només en van treure quatre per Barcelona- es va quedar fora.

El que no s’entén és que un cervell com ell anés quart per darrera de Míriam Nogueras, quota Cercel Català de Negocis, a la candidatura Potser Lluís Corominas ens ho podria explicar amb pèls i senyals.

També és veritat que a Demòcrates de Catalunya deuen anar justos de personal perquè dels 1.800 militants que diuen que tenen -dels quals només el 40% van participar al darrer congrés-, van haver de recòrrer a un exmilitant de Convergència que, a més, s’havia presentat en la llista d’ERC per Falset (Priorat) a les darreres eleccions municipals. La peripècia política li va costar l’expulsió de CDC.

Tant se val, el mateix dia que el senyor Puig publicava aqust article un altre col·lega del seu partit,  el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, participava en la Marxa Europea pels Drets a les Persones Refugiades i assegurava que “el refugi és un dret, no només una qüestió de solidaritat”.

Amorós és l’únic càrrec de l’anterior tripartit que repeteix, sis anys després, en el mateix càrrec que tenia la qual cosa no se sap si és una promoció o un estancament en la seva carrera política. Per mi que no repetirà com a diputat en les properes eleccions al Paralment. Però posar en les seves mans la política d’immigració de la Generalitat és com si l’haguéssin posat en mans d’Àngel Colom: un perill públic.

En fi, el dia abans de l’esmentat article, La Vanguardia  dedicava també un semàfor vermell a la ministra d’Interior austríaca, Johanna Mikl-Leitner, perquè “en un gest manifest d’insolidaritat europea, el Govern d’Àustria ha impulsat un acord amb altres països de la zona per tancar les fronteres amb Grècia i impedir que continuï el flux actual de refugiats cap al nord”.

Fins i tot a La Vanguardia són políticament correctes en la matèria. És nota que el comte de Godó viu a Pedralbes i que, quan se’n van de vacances, van a Londres o Nova York segons explica Lluís Foix a les seves memòries. Si anessin a Salt o ca n’Anglada, segur que canviarien d’opinió.

Perquè el problema no és d’Àustria. Ni tan sols de la resta de països que han decidit endurir la seva política d’asil com Eslovènia, Macedònia, Sèrbia i Croàcia davant la ineficàcia de Brussel·les. Sinó de Grècia, que no fa prou per controlar les seves. En el fons, Alemanya, Suècia o Dinamarca els hi haurien de donar les gràcies.

Saben per què puja la ultradreta Grècia? Perquè el govern Trsipras, per perjudicis ideològics, no ha fet res. A Grècia ja li estava bé perquè, fins ara, tots els refugiats intentaven viatjar cap el nord passant precisament per aquests països.

L’esquerra no ha superat encara els complexos en matèria d’immigració. És una mica com Ada Colau amb el ‘top manta’. Qui s’atreveix a ficar-se amb els pobres venedors ambulants?. Ningú, però llavors el fenomen surt de mare. Per això creix tant el populisme i la ultradreta a tot Europa.

Aquell maig del 2012, la classe política europea en general i els mitjans de comuncació en particular estaven esparverats perquè Alba Daurada havia tret 21 escons a les eleccions.

Com podia ser que l'electorat d'un país que va patir l’ocupació nazi (i només ca llegir The Second World War d’Antony Beevor per adonars-se’n que va ser duríssima) votés un partit neonazi?.

Personalment, ho vaig endendre veient el Telenotícies vespre del 6 de setembre del 2012. Explicava el naufragi d'un pesquer amb immigrants sense papers a les costes turques amb una seixantena de morts, 28 dels quals eren nens. Una veritable tragèdia que et colpia el cor i que, malauradament, s'ha repetit sovint des d'aleshores. Però una veu en off deia també que "el 80% de les entrades clandestines a la UE es fan per Grècia".

Després de la crisi econòmica i el terrorisme islàmic, la crisi dels refugiats ha esdevingut un dels principals reptes de la Unió Europea. S’hi ha de fer-hi front amb solidaritat, però tampoc amb un lliri a la mà. Per això sospito també que, de tots els maldecaps, el procés català està l'últim de la llista.



(1) “Refugiats, tots; immigrants, no tots”, 27 de febrer del 2016


Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

17 Comentaris

#7 Juanjo Menéndez, Barcelona, 21/03/2016 - 09:32

Mentre existeixi la Trilateral, el FMI y el BCE , seguiran islamitzant Europa sota una bandera de falsos valors democrátics i només existeix una solució, Tancar les fronteres a calç i cant als països àrabs fronterisos..

#6 Pepu P, El Masnou, 19/03/2016 - 23:14

Completament d'acord. Cal ser politicament incorrecte. A més, que fem amb tota la nostra bossa de pobresa? No trobeu un contrasentit que tinguem gent dormint pels carrers, remenant basures i containers, atur i sous dolentissims i tot i així es pretengui absorvir totes aquestes persones?

#5 pss, ., 29/02/2016 - 09:57

L'ultradreta a Grècia ja fa molt temps que hi era, concretament, concretament des de que manaven els teus amics neoliberals de la Troika. Gràcies per la puntualització.

#5.1 pepe., andorra, 01/03/2016 - 02:19

los beneficiarios de las politicas pro inmigracion masiva de los gobiernos intervencionistas y estatalistas de Europa son los partidos de ultra derecha o ultra izquierda ¿y que? Y la inmigracion no es un problema, los españoles no lo fuimos en Argentina, Cuba o Alemania, el problema es el islam.

#5.2 la realitat, CAT, 01/03/2016 - 10:59

No te res d'estrany que en aquesta Europa globalitzada neoliberal que provoca destrucció de l'ocupació, atur massiu i desigualtats aberrants l'ultradreta creixi com l'escuma.Els propis partits d'esquerres en son responsables per abandonar els treballadors i vendre's a l'aberració del neoliberalism

#5.3 la realitat, CAT, 01/03/2016 - 11:24

O acabem amb el neoliberalisme i els poders antidemocràtics que imposen als pobles aquesta ideologia economicista aberrant o a Europa la democràcia te els dies comtats. La ceguera dels tecnòcrates de Weimar i la crisi va possibilitar l'arribada del nazisme a Alemanya el 1933.

#4 fart, bcn, 29/02/2016 - 09:28

Els mateixos que provoquen l'allau de refugiats a Europa són els mateixos que finançen i exporten la guerra a Siria, Libia, Irak, etc...= l'organització terrorista OTAN i els seus dirigents. Com va dir Daniel Estulin, ara vindran a matar-nos a casa a milers. Lo de Paris és només un aperitiu.

#4.1 Maria Garcia Lopez, Más de lo mismo es prepotencia, 29/02/2016 - 20:07

Estoy de acuerdo...esto no es nada con lo q nos vendrá y no habló de personas...
El mundo va muy mal...los " ismos" están aquí!
Nosotros obcecados en nuestro pequeño.mundo miserable!!!
Divide y vencerás!
En Cataluña 2 millones son muy creídos y obedientes!
Porque será?

#3 Pedro, Badalona, 28/02/2016 - 23:04

Sugiero lectura de este enlace:
http://www.abc.es/internacional/abci-largas-condenas-para-lideres-esclavitud-sexual-infantil-ocultada-reino-unido-201602272147_noticia.html