La Punteta · 9 de Maig de 2017. 19:05h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

À la prochaine, Marine Le Pen

La Vanguardia, 9 de maig de 2017

No sé perquè tothom ha llançat les campanes al vol amb les eleccions presidencials franceses. Emmanuel Macron té la presidència, però no té partit. Marine Le Pen no té la presidència, però té partit i deu milions de vots. No cal ser un geni per adonar-se'n que ha perdut una batalla, però no la guerra.

Entre d'altres raons perquè les legislatives són a tocar: el proper mes de juny. Ja ningú recorda les cohabitacions de Mitterand i Chirac?  O de Chirac i Jospin?. I com deia l’enviat especial de TV3, Nicolás Valle, al TN vespre de diumenge, el Front National “ja no és un partit exòtic, ara és un partit normal”.

En canvi, en els 20 milions de vots de Macron n’hi ha molts de prestats. Sense oblidar que el mapa polític francès és imprevisible: el Partit Socialista està desfet després del 6,3% de Benoït Hamon a la primer volta, la dreta arrossega l’escàndol Fillon i Mélenchon és un incògnita, però difícilment serà alternativa de Govern des de l’extrema esquerra. Els països es governen des del centre.

Suposo que el que faran ara els estrategues del Front Nartional és reforçar la imatge peresidencialista de Marine Le Pen -ja va renunciar a la presidència del partit durant la campanya- i intentar obrir-se a altres sectors de la societat com ja van fer amb el fitxatge de Dupont-Aignan.

Sarkozy va fer el mateix quan va arribar a la presidència de la República o ja no recordem la incorporaicó d'un socialista com Bernard Kouchner com a ministre d'Exteriors. Jo sóc ella i, l’endemà de la derrota, hagués publicat un anunci a tota plana en tota la premsa francesa amb aquest missatge: "Merci aux 10 millions de Françaises qui nous ont voté. Et aux atres, aussi". Perquè, en efecte, són molta gent.

La victòria, en tot cas, era gairebé impossible. Macron tenia el suport de Brussel·les -només cal veure les felicitacions de Merkel, de Juncker, de Tusk-, d'Hollande, d’Obama, de Greenpeace -què hi fa una ONG prenen partit?- o de les activistes de Femen, que van organitzar un numeret la mateix la jornada electoral.

Macron tenia també el suport de la immensa majoria de la premsa. El meu seguidor a twitter Lluís Mesana va penjar un tuit dos dies abans de les presidencials en el que totes les revistes tenien l’exministre d’Economia en portada. Le Pen era invisible. No existia.

revistes.jpg

Mentre que el corresponsal de La Vanguardia a París, Rafael Poch, gens sospitós de simpatia per la candidata del Front National, recordava en la seva crònica de dimecres passat (1) que “els mitjans de comunicació bombardegen d'una forma inusitada” a favor d’Emmanuel Macron.

“Ahir al quiosc -explicava- estaven alineats, un al costat de l'altre, els set principals setmanaris de França: tots duien la foto de Macron en portada. Tots amb titulars favorables al candidat excepte un (Valeurs actuelles), el menys llegit, que s'anuncia com 'l'únic setmanari favorable a Marine Le Pen'".

En fi, espero que Macron no sigui ara un nou Hollande. Hollande ha estat més notícia per la seva vida sentimental -una socialista, una periodista i una actriu successivament- que pel seu lideratge polític o la seva obra de govern. Ha estat el Zapatero francès: una pèrdua de temps. Quan va guanyar també va vendre la voluntat de canvi, la necessitat de sortir de l’atzucac, d’aixecar el país. Al final ha quedat en no res.

Cal reconèixer en tot cas que té un olfacte per a la política similar al que té per als negocis: ha guanyat una mica en pla Trump. El president nord-americà no tenia el suport del seu partit. Macron ha preferit crear-ne un de nou per desempallegar-se de l'etiqueta socialista.

I això que va ser ministre d’Economia amb Manuel Valls. No m'estranya que Mélenchon es resistís a donar-li suport a la segona volta. Al cap i a la fi ha passat a la història -de moment- per la Llei Macron. A mi ja m’estava bé perquè, entre d’altres coses, liberalitzava els horaris comercials. Però és una barreja de liberalisme i de social-democràcia. A França, com a Espanya -i especialment a Catalunya- és més fàcil arribar al poder si dius que ets d'esquerres que de dretes.

Confio de debò que se'n surti. Els francesos poden esperar més. L’economista Xavier Sala i Martín va publicar l’any 2012 un article (2) en el que feia aquesta descripció: “França té gairebé el doble de funcionaris per càpita que Alemanya (90 per cada 1.000 habitants en comparació amb 50 a Alemanya) i un Estat de benestar insostenible. La despesa pública sobrepassa el 56% del PIB (...) i el deute públic se situa per sobre del 90% del PIB”. Han passat cinc anys des d'aleshores.

Ara farien bé tots els savis, experts, politòlegs, intel·lectuals i columnistes de preguntar-se perquè deu milions de persones han votat Marine Le Pen. Com va dir el col·lega afincat a Barcelona Henry de Laguérie en el debat de TV3 la nit electoral no tot el seu electorat és “d’extrema dreta”. Potser si tots aquests visquessin a la banlieue de París o als suburbis de Marsella molts d'ells haguessin votat la candidata del Front National.

 

(1) La Vanguardia (Rafael Poch): "Aclaparadora pressió mediàtica contra el vot a la candidata de Le Pen", 3 de maig del 2017

(2) La Vanguardia (Xavier Sala i Martín): "Crisi (35): la bomba de rellotgeria", 17 d'abril del 2012

 

 PD/ Yo he venido a hablar de mi libro:  https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe

7 Comentaris

#4 Follower, Cuni, 10/05/2017 - 19:00

Si sale Le Pain es que Macron es un desastre.

#3 JUlius, Barcelona, 10/05/2017 - 17:16

Algun dia deixarà vostè d'intentar jugar a dues bandes?, Per un cantó, la del que, ofès, diu algunes veritats (encara que sempre sense treure'n cap conclusió ni conseqüència) Per altra banda, a la fi, sempre acaba posicionant-se al cantonet del políticament correcte....--Confio de debò que se'n surti". A què juga?

#3.1 pepe.----, andorra, 11/05/2017 - 12:35

entiendo q vives donde vives y q estas cosas te sonaran extrañas, pero hay personas q intentan ser objetivas como paso previo a la explicacion de un hecho para asi poder explicarselo al publico, q aunque no lo parezca, es periodismo, aunque personas como Galderic, creen q un periodista siempre ha de tomar partido cuando no debe ser asi.

#2 el talp venjador, Bcn, 10/05/2017 - 07:54

en Macron és una espècie de RIvera, però amb més nivell. Un protegit per l'stablisment per fer veure que canvia alguna cosa, per no canviar res. Es un liberal més, partidari de continuar amb les retallades

#2.1 Exacte, Il Mondo, 10/05/2017 - 17:52

Le Pen si haguès guanyat ara no faría ni la meitat del que va propugnar, pero serviría per controlar les collonades de la UE. mentre que si ho fa properament llavors probablement sí que aplicarà el seu programa. El que ha succeït és que tot ha quedat com estava (una kk).

#2.2 pepe.----, andorra, 12/05/2017 - 11:47

lo curioso del caso es q en España, nadie ha dicho q el señor este, ha sido financiado por la banca rotschild, lugar donde trabajaba antes el maromo en cuestion. Aunque como no consiga diputados en la asamblea nacional le va a pasar como a Trump, q no le van a dejar gobernar.

#1 Capit@n España, Ella és la candidata antiglobalització., 09/05/2017 - 22:55

El PSocialista va abandonar a la classe treballadora i es va dedicar als professionals urbans de classe mitjana alta, feministes, LGTB i sobretot immigrants.El P. Comunista desorientat per la caiguda del bloc socialista es va tornar una ONG per inmigrants.Ells van abandonat a la classeobrera autòctona.LPen només ha ocupat el seu espai sense esforç