El govern francès acaba de decretar que la paraula 'mademoiselle' ja no podria aparèixer als documents oficials. Han decretat que aquesta paraula era sexista. Tinc entès que la seua cosina catalana ha conegut el mateix destí i m'imagini que 'señorita ', ' signorina ' i 'domnisoara ' tenen els dies comptats. Els russos, tan esquerps en el tracte, solen dir 'dievutxka' (noia) a les dones de qualsevol edat. Entenc que és un xic ridícul anomenar una senyora gran 'mademoiselle', però d'ara endavant què caldrà dir a les noies sense arriscar la presó? Ciutadana, senyor? En llur voluntat d'igualtat, unes quantes femenistes reclamen fins i tot una revolució de la gramàtica. Ja se sap que en francès, com a totes les llengües neollatines, el masculí (de fet, és un rastre del neutre) preval en el femení. A les feministes franceses els agradaria instaurar una regla de 'proximitat' que fixa l'acord en funció del terme més proper. Així ' les bruns, les blondes et les rousses sont belles ' (els bruns, les rosses i les pèl-roges són boniques) però ' les blondes et les bruns sont beaux. ' (les rosses i els bruns són bonics.) S'imaginen que es pot transformar amb edictes una llengua vella de deu segles... Aviat, tothom haurà de tenir la presència d'esperit d'aquest gentleman que, equivocant-se de cambra, havia trobat una senyora sota la dutxa i li havia dit ' I beg you pardon, Sir. '

Posats a fer, perquè no femenitzen totes les paraules masculines? Deixem-ho estar. M'agrada més tornar a llegir aquests versos melangiosos de Clément Marot.
' Adieu la cour, adieu les dames / Adieu les filles et les femmes / Adieu vous dis pour quelques temps / Adieu vos plaisants passe-temps. / Adieu le bal, adieu la danse '