Que els governs són elegits pels seus programes electorals hauria de ser cert, però és una fal·làcia. Ningú no se'ls llegeix i ni els mateixos partits se'ls creuen. Més enllà d'unes línies mestres, són pur màrqueting. Ja Tierno Galván denunciava que són "per no complir-los". Cinisme realista.


Quan Zapatero va voler complir el seu més o menys improvisat programa les coses van anar malament, i quan va canviar radicalment per seguir l'imposat per la Unió Europea, les coses van anar pitjor i les urnes el van fer fora. ¿Li passarà el mateix a Rajoy? Segurament, no.


Rajoy, a qui tant es va acusar de no revelar o de no tenir programa, és evident que no va sortir elegit pel que hi deia o no hi deia. Després del caos zapateresc, va ser triat perquè tragués el país del mal pas. Això és, fonamentalment, pel que el va votar una àmplia majoria absoluta, farta fins als nassos de la situació.


Per això les crítiques que, amb raó, l'acusen de no complir el seu programa i fins i tot de contradir-lo descaradament, no sembla que li hagin de fer tant de mal com al seu antecessor socialista. I sent molt raonables els arguments que, si governa amb mesures diferents o clarament contràries a les que predicava, s'hauria de sotmetre al veredicte de noves eleccions, no tenen prou pes pràctic, en les actuals circumstàncies, per prosperar.


L'únic programa de Rajoy és ara, costi el que costi, treure el país del mal pas i evitar que faci fallida. En el fons, com deia, és pel que la gent el va elegir, no per ser més simpàtic o intel·ligent ni pel que hi havia escrit en el seu ambigu programa electoral. És per això que serà jutjat al final del seu mandat, o abans si no pot completar-lo.

 Caldrà veure si encertarà o no, més enllà del que diguin des de Brussel·les. Els qui pateixen les dures retallades i les pujades d'impostos són els ciutadans. I són aquests els qui omplen els carrers clamant una altra política, diferent de la dels banquers, i els que voten.


El coratge que –amb o sense programa, o al dictat d'Europa– ara posa Rajoy a capgirar la situació no és garantia que la gent estigui disposada a aguantar molt per veure resultats favorables, ni que aquests es produeixin inexorablement. El pitjor és que no sembla haver-hi un camí gaire diferent. Això és el que –agradi o no– pot aguantar el president Rajoy en la seva dificilíssima tasca.