Esperanza Aguirre ha atorgat a Santiago Espot una força i un lideratge que no té. Pensar que els aficionats del Barça xiularan l'himne espanyol perquè hi ha una campanya dirigida per Espot és no haver-se assabentat de res del que passa al seu Estat.

Recordo que l'any 1983 vaig ser a Saragossa per gaudir de la final de Copa entre el FC Barcelona i el Reial Madrid. Va ser el partit de la botifarra de Schuster després del gol de Marcos Alonso, fill d'aquell jugador madridista de les cinc Copes d'Europa en blanc i negre.

Abans de l'inici del partit, jo, i molts d'altres, ens vam deixar la gola per xiular l'himne espanyol i l'entrada del rei Joan Carles I a la llotja de la Romareda. I no hi era Espot ni havia Twitter, ni Facebook ni mòbils. El mateix va passar al 1925 al camp de Les Corts.

La xiulada de divendres serà tant si Espot vol com si no vol. Perquè és una vella tradició de la Copa quan juga el Barça la final. Malauradament això no passa quan la juga l'Espanyol...

És evident que una part de la ciutadania catalana n'està tipa de l'espoli, dels atacs a la llengua i l'escola catalanes, de la manca d'infraestructures i de tot plegat. I una manera de demostrar-ho és xiulant l'himne espanyol i el Borbó de torn.

Ara, el que em preocupa -però no em sorprèn- és que la tal Aguirre es molesti perquè algú xiularà un himne i no digui ni ase ni bèstia sobre la manifestació dels feixistes convocada per al mateix dia. Potser és que el pollastre franquista a l'estanquera voltant pels carrers de Madrid no la molesta. Per què?