Ana Pastor, 'patrón y mártir'
Jordi Bru
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.

Un drama. El cessament de la periodista Ana Pastor de TVE ha estat un drama amb totes les lletres, si tenim en compte els comentaris que es podien llegir sobre ella a Twitter el passat cap de setmana. No entenc la crisi d'ansietat periodística que s'ha creat, tenint en compte que la Televisió pública no és “nostra”, sinó que és “d'ells” i fan el que volen amb ella.
Una de les coses que em va sorprendre va ser la solidaritat que va despertar el seu acomiadament, tenint en compte que el gremi periodístic és el menys solidari i el menys corporativista que existeix, i tothom té una certa tendència a alegrar-se de la desgràcia del periodista del mitjà veí.
El cas d'Ana Pastor ha despertat un victimisme a què ja ens tenen acostumats la majoria de periodistes d'aquest país, sense fer cap tipus d'autocrítica i convertint-se en els garants de la independència professional, quan la majoria de periodistes no han trigat a apropar-se al partit polític de torn per tal de tenir ben assegurat el salari (i no poc) a final de mes. Ara bé, més enllà de la decisió de cadascú, quina diferència hi ha entre l'acomiadament d'Ana Pastor per part del PP i l'acomiadament d'Urdaci per part del PSOE? Només hi ha una diferència, Esquerres i Dretes. Res més. Ni independència professional, ni periodisme, ni hòsties... Només política.
Sense cap tipus d'intenció d'atacar uns i defensar els altres, és que els periodistes d'esquerres són més bons que els de dretes? Si algú pensa així, acabarem erigint com a símbol periodístic Maria Antonia Iglesias, i podríem prendre molt mal. El cas d'Ana Pastor és un més dels que s'ha produït des de l'any 1977 i només cal canviar alguns noms. No acabo d'entendre la sorpresa i la indignació creada arrel de la notícia.
No cal dramatitzar. És força lamentable que un periodista escrigui al Twitter que amb la marxa d'Ana Pastor s'acaba el periodisme a TVE. On volem anar a parar? És una falta de respecte a milers i milers de periodistes que dia rere dia s'esforcen a fer la seva feina de la millor manera possible. És pot ser bon periodista, i independent, sense arribar a ser mal educat. No cal confondre les coses.
Sigui com sigui, d'aquí a 4 anys ens tornarem a indignar. Memòria de peix.


url curta
http://tinyurl.com/c6dyw89
|