Que el Govern de la Generalitat hagi de sol·licitar un humiliant rescat financer a l'Estat constitueix una mostra prou fefaent del grau de degradació al qual ha arribat el trist sistema autonòmic espanyol. Amb l'excusa de la crisi, el PP s'ha proposat folkloritzar definitivament l'autogovern del Principat i, de moment, el centredreta catalanista només ha estat capaç d'articular una tímida resistència fonamentada en tones i tones de retòrica per a consum dels més crèduls. En el terreny dels fets, però, el balanç de CiU és ben pobre. De fet, la mateixa llei que permetrà la intervenció va comptar amb el vot favorable de Duran i companyia a Madrid. I mentrestant, el PP regional de Sánchez-Camacho gaudeix –i conserva amb total impunitat– d'una influència i uns espais de poder a diverses institucions del país com mai no havia somiat obtenir amb anterioritat. Les víctimes de tot plegat són les classes mitjanes i els sectors populars, que pateixen els efectes de la dràstica reducció de la despesa pública impulsada pel Govern; unes retallades que posen en perill les bases més essencials de la convivència i la societat del benestar.

És una impostura que CiU advoqui pel Concert Econòmic o, fins i tot, per a una vaporosa transició nacional mentre, en la pitjor tradició del catalanisme conservador, manté uns acords amb la dreta espanyolista del PP que la lliguen de mans i peus per a poder defensar amb autoritat els interessos de la gent de Catalunya. I, amb tot, conscients que al Parlament hi ha altres possibles majories, l'independentisme democràtic d'esquerres manté una actitud responsable i ha allargat repetidament la mà al centredreta catalanista per tal de sortir de l'atzucac present i avançar cap a la plena sobirania. En va, malauradament.

Artur Mas demana almoina, no planta cara.