Darrerament les converses amb gent de diferents partits, fins i tot d'opcions no implicades, és que el PSC té la responsabilitat de contribuir a la vertebració de les esquerres si realment vol tornar a ser exercir el lideratge de Catalunya. I és en aquest context que neix Avancem.cat, fruit del mandat el 12è Congrés a Joan Ignasi Elena de l'impuls de la Secretaria de l'Aliança Catalana de Progrés. En determinats cercles s'ha parlat que aquesta vol ser una proposta de corrent intern a iniciativa de Nou Cicle i un nou intent de l'obiolisme 2.0 de posar la seva agenda en els diferents espais del PSC. Res d'això no s'assembla a la realitat. Avancem neix amb la voluntat de construir una alternativa real i sòlida al govern actual. En aquest sentit, és molt encertada la definició que fa Miquel Iceta: ”iniciativa a l'espai socialista”. Hi ha diferents elements que demostren que realment constitueix una iniciativa de l'espai socialista, si bé queda clar que la seva vocació va més enllà del partit. Al cap i a la fi, les oportunitats sempre estan fora de les organitzacions.

1. Avancem amb la nostra gent d'esquerres
En primer lloc, Sant Feliu de Codines vol ser un retrobament de la gent d'esquerres: la gent del Maragall, la gent del Molas, la gent de l'Obiols... Ha de ser un espai també per al retrobament amb els nostres orígens en l'esquerra plural i les arrels del catalanisme popular. És responsabilitat de la generació de joves els qui hem d'empènyer els grans a assistir-hi i donar suport a aquest espai. Avancem és una crida directa a les diferents plataformes que es van originar amb el congrés i també a noms propis com Oriol Bartomeus, Toni Comín, Max Vives-Fierro, Marcel Prunera, Rocío Martínez-Sempere, Jaume Collboni i a molts altres a reconstruir la necessària unitat socialista, superant les velles batalles a les quals tots nosaltres ens hi sentim lluny.

2. Avancem a favor de la dignitat 

En segon lloc, el 30J vol ser un espai per enfortir el diàleg i el compromís amb sindicats i la Plataforma Prou retallades que impulsen amb altres organitzacions de l'esquerra social. Però també amb d'altres que han nascut amb la crisi com la Plataforma pels afectats de les Hipoteques. En aquest espai no ens podem oblidar del Col·lectiu Inflexió format per gent de l'esquerra política i social que ha estat, indirectament, el fil del PSC amb el 15M. Avancem fa una crida directa ara a Joan Carles Gallego i a Pepe Àlvarez i també a Ada Colau i Ferran Pedret a apropar-se a Sant Feliu.

3. Avancem en el debat de les idees de progrés

En tercer lloc, Quico Trillas, Toni Comín i Èric Gómez tenen un repte gens fàcil de construir unes taules en les quals s'estableixi un diàleg valent sobre qüestions troncals com el benestar, el marc federal o les primàries ciutadanes. En aquesta línia, el repte ha de ser que siguin cares joves i noves. Cal construir la nova gent d'esquerres. Hi ha noms que no poden passar desapercebuts pel que han escrit coses interessants com Ignasi Llorente, Santi Castellà, Oriol Illa, que hi han de ser, entre d'altres que ja s'han començat a anunciar. Necessitem avançar en idees de forma valenta com el dret a decidir, sense complexes, i també hem d'avançar en la creació de nous líders d'acció i d'opinió del catalanisme.

Convicció, lleialtat i emoció

Finalment, l'objectiu no ha de ser únicament que els diaris plasmin l'endemà que Avancem.cat neix amb la voluntat de refundar l'esquerra de forma valenta i decidida –que ja seria més que el que ha sortit fins ara-, sinó que gent d'ICV, d'EUiA, d'ERC, de la CUP, també del PSC i de l'esquerra social marxi de Sant Feliu de Codines creient que l'Aliança és possible per convicció, lleialtat i emoció. Cal apel·lar a la responsabilitat generacional i abandonar els impulsos egòlatres per uns dies a casa. El repte és meravellós i a més, no queda altra, a partir del 30J l'esquerra i Catalunya s'hi juguen molt.