La Punteta · 5 de Juliol de 2016. 20:14h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Beneïts empresaris

El secretari general de Treball, el republicà Josep Ginesta, ha anat aquest dimarts a TV3 i ha afirmat que “hi ha empresaris que competeixen tenallant els drets dels treballadors”. Són, ha explicat, els contractes 20-40-60: es contracta per 20 hores, se’n cobren 40 i se’n treballen 60.

Molt bé: si hi ha empresaris que cometen frau que els enxampin. Fins i tot que els fotin a la presó si cal. Però el senyor Josep Ginesta no ha fet mai d'empresari. Com diu el seu currículum -que es pot consultar a la web d’Esquerra- és un “profesional de les relacions laborals”.

Per això, si volem sortir de la crisi el primer que cal fer -a part d’aprendre anglès d’una punyetera vegada- és deixar de criminalitzar els empresaris. Qui es pensen que creen llocs de treball? Les administracions? Els partits polítics? L’Esperit Sant?.

No, gent que ha decidit arriscar-se posant un negoci. Sovint renunciant a una estabilitat laboral o fins i tot a una prestació d’atur. Són el que ara anomenem -per endolcir el concepte- emprenedors.

Només a Catalunya hi ha quasi 600.000 empreses, la meitat de les quals són empresaris autònoms que -com deia Josep Guardiola- “s’aixquen ben d’hora cada matí”, obren la botiga o el negoci i tiren endavant a base de dedicar-hi un munt d’hores.

Moltes vegades amb un escàs o nul suport per part l’Administració i amb una pensió de misèria en el futur. Mas, a la primera legislatura, va anunciar que serien un govern business friendly i va aprovar diverses lleis òmnibus que, en teoria, havien de facilitar l’activitat empresarial.

Però l’altre dia m’explicava un empresari que va planejar un resort relax de petites dimensions en un paratge d’alt valor paisatgístic. Tenia tots els papers en regla. Per descomptat. El projecte, no cal dir-ho, crearia diversos llocs de treball a la zona.

Els agents rurals li van fer aturar les obres sis mesos perquè una àguila havia donat a llum en un indret proper i temien que el soroll impedís el pollet aprendre a volar. Quan el promotor va al·legar que, els diumenges, se sentien trets de caçadors cada dos per tres li van dir que això ja ho portaven a l'ADN. No va saber si posar-se a riure o a plorar.

Un altre exemple: un empresari compra un edifici antic en una zona de Barcelona -no malpensin: no és el Banc Expropiat- per rehabilitar-lo i fer habitatges nous. Els serveis municipals detecten aleshores que l’escala no compleix les mesures de seguretat per un centímetre. Però clar l’immoble en qüestió va ser consruït als anys 50, quan les normes esmentades ni existien. Tant se val, li van fer tirar a terra totes les parets i refer l’escala amb el corresponent encariment de l'obra.

Jo, com es poden imaginar, estic a favor del compliment estricte de les lleis. Però la majoria d’inspectors, funcionaris, tècnics i agents de tota mena amb els quals topes quan vols posar en marxa un negoci- no han fet mai d’empresaris: no saben el que és pagar una nòmina, quadrar un balanç, buscar clients, barallar-se amb els bancs.

En fi, l’empresari en qüestió està pensant seriosament marxar de Catalunya i instal·lar-se en un altre lloc on sigui més fàcil promoure l’activitat econòmica. També, de retruc, on es paguin també menys impostos. Fer d’empresari a Catalunya s'ha convertit gairebé en una temeritat.

Un dia em va explicar Joan Hortalà que, quan Jordi Pujol el va nomenar conseller d’Indústria el 1984, el primer que va fer va ser una campanya institucional amb el lema “L’empresa crea eina, la indústria prosperitat”. No sé si hem avançat gaire des d’aleshores.

L’altra dia em deia la Montserrat -una amiga meva que segueix La Riera, el culebrot de TV3- que tots els empresaris que hi surten són uns malparits, uns lladres, uns extorquidors o fins i tot uns assassins com el protagonista, el Pere Arquillué. No sortirem de la crisi fins que canviem el xip sobre els empresaris.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

6 Comentaris

#5 Maria Garcia Lopez, Barcelona - Sants, 07/07/2016 - 10:21

Por mi oficio se q los empresarios tiran con gran esfuerzo sus negocios y salen a trancas y barrancas!
Las administraciones no ayudan en nada!
Los q peor lo pasan son los autónomos!!
Y si tienen d uno a más trabajadores hacen en muchos casos milagros!

#4 Jordi B. R., L'H, 06/07/2016 - 19:00

Com a autònom que sóc, per variar avui li donaré mitja raó. Les administracions no ajuden, al contrari posen través als emprenedors; però per altra banda la reforma laboral, Sr Rius, ha permès als empresaris abusar, i si els treballadors no tenen sous dignes, no compren i les empreses tanquen

#3 Ortiz, bcn.España, 06/07/2016 - 18:40

Hasta que los políticos no entiendan lo que con tanta claridad expones Rius, nada cambiará. Debería haber más políticos que hayan ejercidos de empresarios y menos filólogos, historiadores y "activistas sabelotodo", que nunca se han enfrentado al reto de tener que paga una nómina a final de mes.

#3.1 Jordi B. R., L'H, 06/07/2016 - 20:02

Ortiz, medio de acuerdo, los trabajadores hacen ingeniería para llegar a final de mes debido a los recortes que facilita la RL; y si no hay consumo, las empresas no facturan.
Cierto que especialmente el pequeño empresario solo recibe trabas, pero el abuso de algunos no ayuda nada

#2 angelito, barcelona, 06/07/2016 - 11:10

Som els mé collonuts, i en Ginesta el primer.

#1 PepetCabrejat, Bcn, 05/07/2016 - 21:27

El que cal és un canvi de model productiu, una aposta a llarg termini per la indústria i l'I D, que ja està bé de totxo, de serveis i de turisme. Sense el clima que tenim, el sol i la platja estaríem al nivell de Swatzilàndia.