La Punteta · 23 d'Agost de 2016. 11:28h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Benvinguts a Euràbia

Euràbia?

El debat no és sobre burquini sí o burquini no. El debat és sobre Euràbia. Va ser la periodista Oriana Fallaci (1929-2006) qui va popularitzar el terme per referir-se a una futura Europa musulmana. Sobretot amb dos llibres: “La rabia y el orgullo” (2002) i “La fuerza de la razón” (2004), ambdós editats per La esfera de los libros. Quan ho va fer li van dir de tot. Però sembla que, tard o d’hora, la profecia es complirà.

La veritat és que cada cop que Abertis, al començament de la temporada turística, col·loca aquells cartells grocs a l’autopista amb la inscripció “Algeciras/Alicante” en castellà i en àrab fa que pensar. M'estalvio de comentar aquells cotxes carregats fins al capdamunt que circulen per les nostres carreteres dels quals els Mossos n'aturen algun només en cas de delicte flagrant.
 
El 2014, i tan sols per aquesta ruta, van passar al voltant de 2,5 milions de persones i uns 500.000 vehicles. Mig milió de passatgers més que l’any anterior. L’Operación Paso del Estrecho va requerir 34 vaixells, segons dades de la Asociación de Amigos del Pueblo Marroquí.

Però aquest estiu ha estat la confirmació definitiva: com pot ser que en algunes localitats del sud de França -una de les zones amb més població magrebí, per això és també feu electoral del Front National- es plantegin festes amb burquini o l’hagin hagut de prohibir a les platges?. Quina voluntat d’integració demostra una dona que l’utilitza?.

En realitat, n’hi ha prou per saber la llista d’europeus que han anat a Síria a fotre trets per començar a plantejar-se la tesi d’Euràbia: 900 de França, 700 d’Alemanya, 500 de Bèlgica, 120 d’Espanya. Fins i tot n’hi deu haver de Catalunya perquè som la comunitat autònoma amb més població magrebina. És una qüestió simplement estadística. A més, en aquest cas, el fotut no és que vagin a fer la mili a Síria. El fotut és que tornin. Qui ha après a disparar allà -i ha vist les desgràcies de la guerra-, pot disparar aquí.

A la llista d’indicis podríem incloure també aquella quinzena d’escoles de la Gran Bretanya -públiques!- que havien adoptat la llei islàmica. Havien prohibit les festes de Nadal, feien el viatge de fi de curs a Aràbia Saudita -per visitar els llocs sagrats de l’Islam- i havien suprimit les classes de música i d’art per pecaminoses. A les parets havien penjat cartells en àrab sobre els beneficis de l’oració. Tot davant els nassos de les mateixes autoritats educatives.

El fet que els autors dels atemptats de París, de Brussel·les, de Niça, de ….? fossin també europeus de tercera generació diu molt sobre el seu nivell d’integració. Aquí els més progres s’han afanyat a remarcar que eren francesos o belgues, però quin sentiment de pertinença al país deuen tenir uns joves capaços de descarregar un kalàixnikov en una sala de festes plena de gom a gom o de conduir un camió a tota velocitat per un passeig ple de criatures?.

Després dels atemptats de Brussel·les, La Vanguardia va enviar un reporter al barri de Molenbeek, al costat de les institucions comunitàries. No era un expert de política internacional, ni un redactor de taula ni un corresponsal de despatx, sinó un periodista de carrer. Ho dic perquè el conec. La conclusió a la que va arribar, entre d’altres, va ser aquesta: “A Molenbeek, com més a prop s’és del gran canal més sensació es té de ser a qualsevol ciutat mitjana del Magrib. Podria ser un nucli urbà algerià o marroquí, però és al cor d’Europa. Es manté l’arquitectura clàssica dels edificis, però tot es tenyeix d’un vernís musulmà. No queda ni un sol comerç tradicional belga. Desenes de dones transiten amb el vel pels carrers i els homes, només els homes, poblen les terrasses dels bars i, sobretot, dels cafès” (1).

No cal dir que podria descriure també, perfectament, alguns dels barris de Catalunya. Però aquí ens l’agafem amb paper de fumar. Diumenge passat a El Periódico feien campanya subtilment a favor del burquini: “Musulmanes espanyoles defensen el burquini” titulaven a tota plana en portada. Havien parlat amb deu dones -totes llevat una sortien amb vel- i omplien gairebé quatre planes. Totes, clar, estaven a favor del burquini.

Una explicava que, als disset anys, havia decidit “posar seny” i posar-se el vel. Ergo, totes les que no van amb vel, incloses les occidentals, són unes desassenyades. Una altra havia arribat fa nou anys a Espanya -amb papers?- i justificava la seva petició amb aquestes paraules: “això és la democràcia”. Curiós com apel·len aquí el que no tenen allà.

No cal dir que la premsa més progressista considera el burquini com un dret de la dona no pas com un retrocés o directament una mostra d’opressió. Les dones s’han passat quaranta anys reivindicant el vestit de bany, el biquini, el topless i ara resulta que el més xic és portar burquini.

Un director adjunt d’aquest diari -del qual ometrem piadosament el nom- justificava l’ús del burquini per “l’harmonia entre les diferents cultures que conviuen a la societat francesa” (les negretes són meves). Mentre que la directora d’un altre mitjà recorria a Stuart Mill i ho considerava un “acte de llibertat”.

Jo, en aquests casos, sempre penso en el que diu l’Alcorà en l’exemplar que em van regalar en una expedició que vaig fer al barri mataroní de Rocafonda -la traducció no està endolcida perquè és directament de l’àrab-: “Vuestras mujeres son como un campo de labranza, sembrad pues vuestro campo (mantened relaciones con ellas) de la manera que quérais”. (Sura 2, Aleia 222).

Òbviament no passaria res si la majoria de musulmans acceptessin els valors occidentals que tant ens han costat de guanyar: la democràcia parlamentària, la separació de poders, la igualtat home-dona, la laïcitat, la no discriminació per raons de sexe.

Però la identitat musulmana és culturalment, socialment i religiosament massa forta. Ningú s’integra en una societat que considera inferior. Nosaltres -a diferència dels bons musulmans- som pecadors, fumadors, bevedors, folladors -un menys que altres, tot s’ha de dir- i agnòstics. Si l’Islam és la religió autèntica -i n’estan convençuts- perquè han d’estar per romanços?

A més, això ja va ser seu. Un cop, durant una visita a ca n’Anglada (Terrassa), un veí em va comentar que un dia va cridar l’atenció a un nen perquè s’estava rentant els peus a una font pública -passa sovint: hi ha la segona mesquita més gran de Catalunya just davant- i aquest li va etzibar que això havia estat seu fa menys de mil anys i que ho tornaria a ser. L’home, per descomptat, és va quedar de pedra.

L’Islam, en efecte, divideix la humanitat entre Dar al-Islam -la terra de l’Islam o casa de l’Islam- i el que no ho és: Dar al-Harb, la part del planeta encara no conquerida per musulmans. Literalment -la qual cosa també és preocupant-: la casa de la guerra. Curiós, per exemple, que el nom de la mesquita del Raval -una de les primeres de Barcelona- porti el nom de Tariq Bin Ziyad, el general que va conquerir la península Ibèrica al segle VIII.

El problema -a part de la natalitat que descriu Michel Houellebecq en la seva última novel·la (2)- és la debilitat moral d’Europa. No és qüestió de religió, és la defensa amb convicció dels nostres propis valors. Potser sí que, com deia Oriana Fallaci, "lo peor para nosotros está todavía por llegar” (2). Però no tinc cap dubte que, si no ens posem les piles ja, tot arribarà.

 



(1) La Vanguardia (Enrique Figueredo): “Patrulla al cor islamista d’Europa”, 17 d’abril del 2016


(2) El paràgraf clau de "Submissió" -hi ha traducció en català amb Anagrama- és quan afirma en al·lusió a l’Islam que els que han mantingut els valors patriarcals "tenen més fills que les parelles atees o agnòstiques" i que l'humanisme ateu "està condemnat a curt termini" (pàg 65). "El grup de població -afegeix- que disposi d'una millor taxa de reproducció i que aconsegueix transmetre els seus valors triomfa" (pàg 75). Islam per cert, vol dir precisament “submissió” en àrab.


(3) Oriana Fallaci: "La rabia y el orgullo", La Esfera de los Libros, Madrid, 2002, pàg. 30

 

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

 

13 Comentaris

Publicitat
#11 una polèmica inútil i innecessària, bcn, 26/08/2016 - 20:19

Que cadascú porti el banyador que vulgui. . Les nostres avies ja en duien d' això perquè anaven totes tapades al bany. En canvi a les dones d'avui els agrada ensenyar-ho tot.

#11.1 Evolució a l'inversa, Bcn, 28/08/2016 - 10:24

Tens raó, el que cal és tornar enrera, al mocador al cap i la pantoflada a la dona per que calli. Fins arribar a les festes caníbals. Els musulmas encara son al segle XII, hem de seguir llur exemple. Anem be amb els filósofs de pacotilla.

#11.2 pepe.-., andorra, 28/08/2016 - 12:03

si, pero planteate q pasaria si fuese la iglesia la q hubiese impulsado un bañador asi, q dirian en el periodico de cataluña, q diria colacau... Preguntatelo. Y despues preguntate pq a los crisitanos no y a los musulmanes si.

#10 salva, Barcelona, 26/08/2016 - 18:41

.... A les colònies, algun europeu es va integrar .....

#8 Galderic, Barcelona, 24/08/2016 - 12:50

Rius parlarem algun dia de com les finances a la City de Londres estan sent conquerides pels musulmans àrabs, que tenen " relacions especials" amb el fonamentalisme islàmic ?.
Parlarem del Barça i el Madrid i els patrocinadors ?.
De les relacions de la monarquia espanyola amb els emirats àrabs ?

#8.1 pepe.-.-, andorra, 24/08/2016 - 17:07

habla de lo q quieras, si es verdad, pero esos asuntos, con lo graves q son, no quitan q lo q dice el autor del articulo sea cierto. Y tranquilo por la city, los judios y los israelies, no les dejaran.

#7 fvckCatalonia, Uropa, 24/08/2016 - 10:24

Europa ha sido colonizada por millones de islamoafricanos por dos razones: el permiso de los colaboracionistas (politicos, empresaurios) y la anulacion y represion del sentimiento nacionalista europeo blanco por el poder judio (medios de comunicacion, etc).

#7.2 pepe.-., andorra, 24/08/2016 - 17:10

el poder judio ese q dices no es igual desde el 14 de mayo de 1948. Al contrario, no es el poder judio, es el poder del petrodolar, son las estrategias de guerra de JFC Fuller aplicadas en Europa con los petrodolares. Y eso sin hablar de las logias, q tambien tienen mucho q ver en la ruina moral eur

#6 Alejandro, Barcelona, 24/08/2016 - 09:14

Tremendo y escalofriante artículo por lo que tiene de futuro inmediato. Volver la cara al problema será cavar nuestra propia tumba. Ojalá se imponga el coraje que se necesita para combatirlo.