La Punteta · 11 de Gener de 2017. 22:44h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Business 'indepe'

Dimarts passat Jordi Basté afirmava en el seu davantal que Catalunya està “empantenagada”, que “Convergència és una ombra del que era” i que l’independentisme està en “caiguda lliure” en unes hipotètiques eleccions per la “sensació d’esgotament” provocada pel procés.

Pilar Rahola, el dia abans, deia que els del PDECAT  “no ho poden fer pitjor”, que s’han disparat diversos “trets al peu” i que “el propi Artur Mas no acaba de trobar el seu lloc". Rahola lamentava els “nervis, indefinició, improvisació i poca estratègia” de la direcció del nou partit.

Celebro que alguns comencin a dir ara el que pocs diem fa temps. Ara ho reconeix fins i tot Artur Mas: que no som prous.  L'expresident ha passat de l”’hem guanyat” de la nit electoral al “no hem guanyat” del seu darrer dinar a la Cambra. Quins pebrots, amb perdó.

Per dir el que diu ara Artur Mas, Pilar Rahola o Jordi Baste -entre d’altres- a mi m'han dit de tot. He estat vetat, censurat, insultat, silenciat i rebregat. Si cobrés de tots els llocs dels que diuen que cobro -el CNI, Foment, etc.- hauria sortit als papers de Panamà. Ja m'agradaria.

El problema, bàsicament, és que no es pot fer la independència amb només el 48% dels vots: menys de la meitat del cens electoral. I, si la fem, no ens reconeixerà ningú. Per això el sobiranisme ha tornat a la pantalla del referèndum. Però fins i tot en aquest cas ho tenim pelut: qui a Europa vol sentir a parlar de referèndums després del Brexit?. Ningú. Ens posen al mateix nivell que els populismes emergents.

Com hem arribat fins aquí, doncs?. D’una banda perquè la majoria de mitjans ha preferit mirar cap a una altra banda, seguir el corrent o simplement abraçar la causa amb entusiasme. Inclosa TV3. Això de la televisió pública de Catalunya no té nom. Ho he dit més d'un cop: la crediblitat de la premsa sortirà tocada del procés.

Quan jo era jove vaig veure morir, a començaments dels 80, tot el Grup Mundo (Mundo Diario, Tele-exprés, Catalunya Exprés), El Correo Catalán i El Noticiero Universal. Quan una capçalera queia per sota dels 60.000 lectors estava tocada de mort. Algú s’ha preguntat com en plena crisi econòmica, de publicitat, tecnològica i de lectors encara no ha tancat cap diari a Catalunya?. D'on surten els ingressos?.

Però hi ha una cosa pitjor que la credibilitat dels mitjans: la credibilitat dels propis periodistes. Un dia un col·lega -que ha acabat fent carrera a TV3, no m’estranya- va dir que “els periodistes ara sí que ens hem de posicionar”. No, els periodistes hem de dir la veritat.

Per descomptat, la majoria han estat convenientment recompensats amb canongies, pessebres, tertúlies o col·laboracions a la televisió pública. El procés ha esdevingut, en molts casos, un veritable modus vivendi. Business indepe.

N’hi ha, com la colla pessigolla de Convergència, que han seguit la recomanació al peu de la lletra. Han fet com els fogoners de les antigues màquines de vapor: tirar carbó al foc. Encara que ara adverteixen sobre el "col·lapse intern del procés” i demanin “més temps, més paciència i més vots". Hem entrat en la fase jo ja ho deia. No, perdoni, els que ho déiem érem quatre gats. Però si n'hi ha que fins i tot han publicat llibres explicant Per què hem guanyat. La derrota serà terrible.

I, finalment, hem arribat també fins aquí perquè a Catalunya amb prou feines tenim intel·lectuals independents. Aquí, per entendren’s, no tenim ni un Émile Zola ni un Thomas Bernhard. Aquí tenim Vicenç Villatoro, Joan B. Culla o Salvador Cardús. A un li van donar un càrrec, l’altre encara es veu amb Jordi Pujol i al tercer el vaig veure donar suport entusiasta a Junts pel Sí al míting final de campanya.

El quid de la qüestió és: què farem ara de tota la mala llet acumulada? Tota aquesta bona gent que s’ha cregut el procés, els enredats, els que encara es pensen que per l’Onze de Setembre serem independents, que tindrem una cadira a l’ONU i un passaport expedit per la República Catalana.

Passat el procés, a més d’intentar pair tota aquesta mala llet, haurem de recuperar també l’autoestima després de comprovar que els nostres polítics ens han dut a una operació fallida, un tret per la culata -aquest sí, Pilar-, una oportunitat perduda per estricte interès personal o electoral. El cop serà duríssim i potser trigarem un parell de generacions a recuperar-nos.

Gràcies a la immensa majoria de la premsa, de periodistes i d’intel·lectuals (sic) per haver-nos dut fins aquí.

27 Comentaris

#22 Jordi Roncaus, Barcelona, 14/01/2017 - 15:00

Per un moment m'ha semblat que el seu mitjà no rep cap ajut en forma de publicitat institucional. Si no fos pels diners dels contribuents ho tindrien cru, malgrat la bona feina que fan.

#21 Cat Show, Vic , 13/01/2017 - 23:32

El Pruses separatista es la juerga de la corrupcio i del pillatge.

#20 Pepe, Alacant, 13/01/2017 - 21:22

Una autoestima creada a partir de autoadulaciones es muy frágil, y un país que no reconoce como propios a más de la mitad de su población, pobre porvenir tiene.

#20.1 EL MON DE JUPPY, Barcelona, 14/01/2017 - 09:07

Efectivament sol son ENGANYFES.CAT

Que ens mantenen en el mon de juppy
mentre que NO depertem
serem molt feliços

#19 Si més no..., Bcn, 13/01/2017 - 17:54

Arribats a on som ara mateix, no podem dir que la matraca del procès no ha servit per res, no hi ha dubte que més d'un s'ha colocat i viscut la mar de be. No sabem quant ha de durar aquest merder, pero és evident que alguns n'han tret profit.

#18 Espanya=desastre integral, ., 13/01/2017 - 16:36

Potser seran el 48%, però és per preocupar-se, perquè fa 15 anys no arribaven ni al 20%. I mentre, el govern espanyol, com si no sentís ploure.