Un dels plaers de la vida és passar uns quants dies , cada cop que puc, a casa dels meus amics a Solivella. Abans m'ho convidaven a l'octubre, però ara s'estimen que baixi a l'estiu perquè hi aixafava massa olives quan tenia la pretensió de voler collir-les. A Solivella, parlen un català exquisit ple de is. L'anomenat xipella. Allí, les mossis bonis tenen tetis grossis i mengen patatis. Aquest acudit tan subtil no és meu...


La població important més a prop de Solivella és Montblanc. L'estiu passat, hi vaig viure una estona divertida que us contaré. Pujava per un carrer costerut — el baluard de Santa Agna, potser— quan la camioneta d'un pagès davant meu va perdre una bona part de les seues caixes buides. Vaig passar entre les caixes exampades pel carrer i el vaig seguir. El senyor anava rabent i vaig haver d'accelerar donant cops de botzina. El pagès, pensant que li retreia la seua lentitud, feia gestos exasperats amb el braç. Per fi, vaig poder avançar-lo. Abaixant el vidre, vaig sentir una onada de rènecs. Tota una antologia de la grolleria nostrada.


Amb un to de comissari, li vaig dir ' Calli, collons! ' i el pagès, sorprès, em va escoltar. Quan va saber per què l'havia empaitat, es va tornar roig com una pebrina i es va excusar.

El meu avi Montalat, durant el seu servei militar, exasperat per un senyor que passava i tornava a passar pel corredor del tren li havia dit ' Si sabies com me fa cagar. ' L'home, amb un somriure i l'accent del Vallespir, li havia respost ' ja tenes rahú ' (la nostra manera de dir ' ja tens raó ' com ho podeu suposar. En francès ' tu as raison ', molt allunyat per tant de la nostra forma) Tenia un restaurant a Corte i, sentint compatriotes tan lluny de casa, els va convidar a menjar.

Conclusió? Mai no ens hem d'enervar. No sabemos con quien hablamos, que deien en una certa època. Per tant, senyor corrector, li prego que canviï el títol de l'article per ' vol fer el favor d'escoltar-me un segon, senyor, si's plau '.