La Punteta · 20 de Juliol de 2017. 12:41h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Carta a un processista

Jordi Vera, en una foto d'arxiu

 

Un antic dirigent del PDECAT -o actual, je m'he perdut- m'ha enviat aquest correu electrònic:

 

Bondia Xavier,

Estic molt decebut de la "deriva" del vostre mitjà...ara que està de mode de dir deriva i altres noms d'ocell trobo el vostre "diari" totalment el la línia de Ciutadanos. Bé vosaltres sabreu quina és la part de "mercat" que voleu ! ara bé el 1 d'octubre això anirà a missa. En tot cas faré tot el que podré perquè sigui així. I no creguis que està perdut: a la meva família de Terrassa, germans, cunyats, nebots, fa una any només eren dos a favor de la independència, ara ho són tots, en tenen els collons plens d'humiliacions ! Fins i tot el meu cunyat andalús és em més motivat i això que era jutge super constitucionalista. Tindreu una sorpresa el poble sortirà massivament a votar i votarà sí. A Algèria França també pensava que ja havia derrotat els nacionalistes, ara bé quan va arribar el referèndum 90% van votar independència.

 Bé és just la meva opinió, que la gent estigui cansada no vol dir que estigui amorfa, i això només es soluciona amb dopamina i il.lusió...i això a Madrid no saben que és !

 Amistats, 

 

Li he contestat això. Com que és un resum de la meva opinió sobre el procés crec que tenir pot interès per als lectors de l'e-notícies:

 

Benvolgut,

No et vaig contestar ahir perquè en arribar a casa era molt tard. I ja veus com ha començat el dia: amb la Guàrdia Civil escorcollant el despatx de tot un exconseller al Parlament.

Moltes gràcies, en tot cas, per expressar la teva opinió tan lliurement. Però no és una “deriva” com dius, senzillament és periodisme. Sempre m’ha costat combregar amb rodes de molí. Ara encara més.

I, amb franquesa, jo també estic decebut. Només espero que si el procés no surt bé no culpeu a la resta de la humanitat. Vull dir que si el 2 d’octubre no som independents assumiu la vostra responsabilitat.

Independents vol dir convenientment reconeguts per la comunitat internacional -ingrés a l’ONU, etc-. Puc esperar 48 hores. Fins i tot una setmana. O àdhuc un mes.

Però tothom sap què vol dir “independent”. Independent vol dir independent. A mi no em serviria de res sortir al balcó de casa meva -no tinc balcó d’altra banda- i proclamar la independència en pla Ikea si la resta de països no em reconeixen. En el fons, el punyeteru del Margallo tenia raó: podem quedar en un una mena de no man’s land, en territori de ningú.

Amb altres paraules, no depèn només de nosaltres, sinó dels altres. I em pots citar algun suport internacional amb cara i ulls? Sí, ja ho sé: no tenim petroli, ni urani ni diamants ni coltan -la matèria primera aquesta que fan servir per als mòbils-, però això ja ho sabíem en començar.

Si m’has seguit, almenys fins ara, sabràs que sempre he dit que la independència depèn del nostre reconeixement pels EUA, per la Merkel i pel Vaticà. I certament no sembla el cas.

Per això, si et demano que assumiu tota la responsabilitat és també perquè Catalunya ja ha fet, al llarg de la seva història, moltes apostes fallides: la guerra del Segadors, la del 1714, el 6 d’octubre. Cap ha sortit bé. Aquesta podria ser l’última i definitiva. Ara sí que ens hi juguem el país.

El primer exemple deu ser per a tu el més dolorós per raons personals perquè va suposar la pèrdua del Rosselló i la Cerdanya. Amb altres paraules: no podem anar de derrota en derrota fins a la derrota final. Se'ns  està acabant el temps.

Et posaré un altre precedent que esmento sovint. Pujol va dir, durant el debat de l’Estatut, que per fer un pols a l’Estat has de saber quants soldats tens al darrera, quants tancs, quants avions. Jo, com saps, sóc de lletres, però per molt que sumi sempre em surten dos milions -el 9N, el 27-S- d’un cens electoral de 5,5 milions.

Personalment -també ho he dit sempre- crec que no es pot fer la independència amb la meitat del personal. En realitat això ho va dir també el Baños la mateixa nit electoral. I jo li vaig sentir dir a l’Artur Mas el passat mes de novembre en un dinar a la Cambra de Barcelona. Amb uns mesos de retard. Ara ja no és president. Però, en efecte, no hi ha la majoria social que hi havia als països bàltics, per exemple, després de la caiguda del mur.

Fixa’t que, del procés, se n'ha anat despenjant tothom: els socialistes, els d'Unió. Ara els Comuns. Perquè una cosa és el dret a decidir -que és una cosa molt ambigua- i l’altra la independència exprés sense saber ben bé què passarà i sense, com et deia, prou suport intern. No és culpa de Madrid: la meitat del país no ho veu clar.

L’altra opció és la vella teoria de la vanguàrdia revolucionària, que deu ser la idea de la CUP: una minoria tirant del carro. Però aquestes revolucions (Anglaterra, França, Mèxic o Rússia) no han sortit mai bé al llarg de la història. Al final s’acaben fossilitzant. El primer objectiu dels dirigents que van al davant és mantenir-se al poder sigui com sigui. Encara que, evidentment, diuen que ho fan pel país, no per ells.

Mira, dimarts vaig anar al míting de les Corts del PDECAT i en les intervencions de tots els oradors (Puigdemont, Turull, Pascal, Munté, Forn) la paraula independència amb prou feines va sortir. Resulta que hem d’anar a votar perquè volem “fer un món millor” -la cita és textual- o perquè una senyora volia que tornessin els seus fills. No et pensis, no estaven a Ruanda o a Burundi, sinó als EUA i a Austràlia. I no sé pas si els fills deuen compartir el desig de la mare.

Puigdemont només parlava de construir “un millor país”. Frases buides de l’estil: “El millor país és esforç constant i compromís compartit". O “el millor país el fem modestament cada dia”. Vet aquí el nivell del nostre president. Però per fer això no ens hi podríem posar ara mateix? Es com la lluita contra la corrupció. En  el país del 3% de debò hem d’esperar a la independència?

Em temo que tot el que et dic -sobretot la manca de suport- ja ho sabeu. De fet heu modificat el full de ruta del 27-S: heu passat de prometre una República Catalana als divuit mesos -havíem de ser independents el passat 27 de març!- a recuperar el referèndum. Encara recordo Romeva al Parlament dient als seus excol·legues de Catalunya sí que es Pot que havíem passat pantalla. Que ara anava de debò.

Per mi que ja només busqueu el xoc de trens. L'única manera de revifar el procés. Allò que quan pitjor, millor. Greu error de càcul. A més, us equivoqueu. No mesureu bé ni les pròpies forces. No som un AVE, som un tramvia.

La insistència en el referèndum és també perquè aquest Govern no ha fet res llevat parlar del procés i tancar la Model. Magre balanç per presentar-se a unes noves eleccions. Junts o separats.

Avui mateix hi ha publicitat insitucional sobre la reforma horària -el xiringuito de Fabiàn Mohedano- perquè ho van aprovar abans d’ahir. Però resulta que no entrarà en vigor fins el 2025! Encara recordo Mas dient que el 2016 havia de ser l’”any decisiu”. 

Una última consideració, estimat, la cosa es veu mol diferent si vius a Perpinyà o al Baix Llobregat. Fins i tot encara que parlis de Terrassa. No és el mateix viure a Viladrau, posem per cas, que al barri de Sant Ildefons de Cornellà. Ves-hi i compta les estelades que es veuen pel carrer. Jo ho vaig fer un diumenge. En aquells blocs de vint pisos d’alçada només vaig veure una bandera republicana. Devia ser d'un de Podemos.

Em temo que el sobiranisme -no: el processisme- està perdent el contacte amb la realitat. Tu de debò creus, com deia Junqueras, que la Guàrdia Civil li anirà a buscar els seus fills a casa?. O que Mas és com Mandela?. Home, no fotem.

Una penúltima consideració: estic una mica fart que els de la Catalunya Nord -o valencians com en Partal- ens diguin als catalans què hem de fer. Però si no heu aconseguit ni colar el nom de Catalunya Nord en la nova denominació de les regions franceses! Mentre que els valencians no van aconseguir incloure el nom del País Valencià ni a l’Estatut. I van ser derrotats a Almansa (1707), set anys abans que nosaltres. Si us plau, que deixin de donar lliçons.

Els que es queixen de l’Estat espanyol -que com saps ara és un règim autoritari similar a Turquia- fa por de pensar què hagués passat si haguéssim esdevinguts francesos com volia Napoleó, per exemple. Però si amb prou feines heu aconseguit mantenir viva la flama del català. La supervivència de la llengua catalana a la Catalunya Nord ha estat un miracle.

Però el que et deia: si no surt bé en sereu responsables. No culpeu després l’Estat, el CNI, l’Esperit Sant o els quatre desgraciats que, com jo, fa temps que ho diem. Catalunya és com és, no com us agradaria que fos. Per mi que teniu idealitzada fins i tot la Catalunya medieval. Com recordaràs, un rei català, Joan II, va cedir els comtats del Rosselló i la Cerdanya per calés dos segles abans que se’ls quedessin els francesos definitivament! Tot per poder continuar fent la guerra a la Generalitat.

Saps que és el pitjor de la meva feina? Mails com el teu. La solitud. Predicar en el desert. Per descomptat també els insults, però a això ja hi estic avesat. Gairebé m’exciten.

L’únic que realment em dol és que ho pensis que ho fem per raons de “mercat”. De debò creus que m’agrada dir el que dic? O que ho faig per tenir més lectors? Això sí, em respecten més els unionistes que els meus.

Els primers et diuen: “con usted se puede hablar”. Els segons et deixen com un drap brut. Si cobrés de tots els llocs que diuen que cobro seria el Bárcenas. Al contrari: Si m’hagués apuntat al main stream que impera a Catalunya no dubtis que em tractarien a cor què vols. M’haurien fotut a totes les tertúlies i seria un convidat de luxe a TV3.

I un apunt final: malament rai si hem de comparar la revolta dels somriures amb la revolució algeriana després d’haver volgut ser, successivament, Lituània, el Quèbec, Eslovènia, Escòcia. Segurament me’n deixo algun. He perdut el compte. Anem a les fosques a la recerca de referents!

En fi, només el futur et donarà la raó en a tu o en a mi. No pots imaginar el que m’agradaria que fos a tu.

Una abraçada

PD/ T’agraeixo, en tot cas, haver-me permès buidar el pap i fer un resum de com veig el procés. Em permetràs que ho pengi sense citar la font. I, per mi, tan amics com sempre. Aquest país ha de ser capaç d’entendre’s més enllà de les diferències polítiques. O no ens en sortirem.

 

SEGON MAIL

 

El Jordi Vera, veig que ja no cal l’anonimat m’ha enviat aquesta continuació del seu escrit:

 

Llarga resposta...bé faré un intent de convicció:

Que tot el que es fa no és ben fet jo no et contradiré, ara bé queda una altre solució ?...fa 5 anys ningú dels que són al poder no pensaven ni en broma que seriem aquí, com els pares dels Estats Units no ho van imaginar !

Als països de l'est no hi havia tampoc cap majoria, ni molt menys, caldria consultar l'hemeroteca per comprovar-ho : ni Croàcia, ni Montenegro, ni Kosovo, ni Macedònia, ni Eslovàquia, ni Armènia, ni tant sols la RDA; En realitat van ser les circumstancies i la manca d'alternatives que van empènyer cap aquí, com fa Espanya ara, no afavoreix ni tant sols els unionistes, és per això que la independència s'ha tornat la sola sortida, no té alternativa, i allò que dius que només la meitat de la població n'és favorable és segurament cert, ara bé l'altre meitat ja no sap que pensar...sí, comencen a sentir que Espanya els abandonarà...com van sentir els algerians que França marxava... tot fent proclames d'unitat nacional, de indivisibilitat de la "nació", de prohibició constitucional, en aquells temps els departaments/províncies d'Algèria eren França, hi ho van ser tècnicament fins al Tractat de Maastricht, en el qual França va comunicar a Europa quins eren els territoris on s'aplicava el Tractat, havien descuidat de fer-ho abans!

El "procés"  va ser traumàtic a França...cop d'Estat, plens poders al General De Gaulle, canvi de règim amb la 5èna République, i 2 milions de "colons" "repatriats a la metròpoli...encara avui se'n paguen les conseqüències, sí el FN s'alimenta sobretot de la frustració del peus negres, i una part significativa del racisme actual és el resultat d'aquell conflicte.

Jo no em preocuparia gaire sobre el reconeixement internacional...series sorprès com França, concepte, ten interioritzat com possibilitat real un Estat Català al sud ! En tot cas l'Estat/l'ENA ten en els seus dossiers urgents el cas Catalunya. Llavors els altres ja veuràs.

No és de rebut de criticar les víctimes, allò que fem 400.000 Catalans de França per resistir i sobretot existir desprès de més de 300 anys és un miracle, i en l'ultim any hem fet passos de gegant ! El 10 de setembre 2016 més de 10.000 manifestants a Perpinyà per dir sí al País Català, mes d'octubre creació del moviment polític "Oui au Pays Catalan"/OPC en presciència de batlles i altres electes, mes de juny d'enguany els 4 candidats OPC passen la barra del 3% a les eleccions legislatives d'Estat, dos d'ells freguen el 4%, 3.91 i 3.84. Cal saber que fins ara els candidats catalanistes a aquests tipus d'elecció només feien entre 0.6% i 1% i el vot assolit passa de 1600 vots a 6000. Només és el començament. Pel que fa al nom del territori demà llencem una iniciativa molt forta per tal que el departament/província canvii el nom.

Fora del Principat és normal d'esperar que Catalunya se'n surti per tal de fer augmentar el moral de les nostres tropes: dit això, tot a canviat en poc temps ! a València, a les Illes els sobiranistes ja no són marginals i cada cop ho seran menys. Al nord t'ho he explicat.

Es normal que això avanci com pot...que creus que va passar el 1949 a Palestina ara Israel: van ser davant la catàstrofe total i només van ser reconeguts davant del precipici ! La força i la convicció d'uns i la disciplina de tots els altres !

Tens raó, no hem de culpar ningú si va mal, però, tenim l'obligació de provar-ho: el desastre ja hi és, Espanya vol liquidar Catalunya, la vol de genolls, la vol morta.

Jo no tinc especial mania pels uns o pels altres del nostre govern, ara bé són els que són davant, perquè els hi hem posat tots nosaltres, tenen la meva absoluta confiança, encara que siguin molts d'ells conversos, com arreu del món passa. En tot cas jo seré amb ells com un soldat insubornable del nostre país.

Perdona però, no m'estaré de pensar als meus que van morir o bé exiliar-se perquè eren Catalans: jo pensi als cosins germans de la meva mare que infants van morir a un bombardeig a Lleida, al meu oncle exiliat el 1939 i heroi alliberador de Montalbà/Montauban a prop de Tolosa de Llenguadoc, Comandant dels guerrillers FTP; dels seus parents de Linyola, un d'ells mort en deportació, al meu sogre deportat a Silèsia, i a la meva padrina de Lleida l'Enriqueta Purroy i Baró cosidora de jove a cals Lamarca i que tenia una admiració sens límits pel seu espòs "lo Coronel Macià", "l'Avi" per tots nosaltres.

Per totes aquestes raons i les meves personals seré fidel al Govern de Catalunya: entre el sacrifici i la genuflexió no hi ha cap dubte, com sempre han fet els meus/nostres ancestres i aquesta vegada vencerem !

Amicalment,

Jordi Vera

PS: la pots publicar si vols
Li he contestat que en parlem el dia 2 d'octubre, però he rebut un tercer mail:

 

TERCER MAIL

 

No vaig apreciar que publiquessis el meu missatge que vas utilitzar per auto-justificar-te i vas deixar els meus arguments, que eren una simple remarca per tu, en una superficialitat insuportable. No és manera de fer a costa d'un mail amical.

Si hagués tingut la intenció de fer una carta pro-domo ho hauria fet. Doncs et vas donar el "bon paper"...és una manera fer. Jo vaig et respondre llargament i aquest cop si raonadament, ara bé finalment els periodistes sou tots iguals. De dretes, d'esquerres, indepes, unionistes o tercerviistes : us serviu de la gent per tal de tenir "raó". Bé he pecat d'innocent, no passarà més.

Un ex-lector, ara sí, de e-...brutícies.

Jordi Vera

 

LI HE CONTESTAT AIXÒ:

 

Benvolgut Jordi

Et deia en la meva resposta de dijous passat que la publicaríem conservant l’anonimitat. Veig, pel que em deies en el teu anterior mail, que ara ja tampoc cal

Lamento l’opinió que tens sobre mi, que no m’havies expressat mai en els deu o quinze anys que fa que ens coneixem. Però encara ho lamento més per la gent que cada dia posa el coll per l’e-notícies. Com saps nosaltres no formem part de cap gran grup de comunicació. I t’asseguro que és molt dur anar contracorrent en els temps que corren.

Pel que fa la resta, em temo que no cal afegir res més. Si a mi em tracteu així a mi no vull ni pensar què fareu en cas d’independència amb tots els que no pensen exactament com vosaltres. Ahir, per exemple, vaig tenir tuits amicals de dos il·lustres periodistes, ambdós sobiranistes convençuts: Jordi Grau Ramió i Jordi Fortuny.

El Jordi Grau va fer un "m'agrada" a un tuit d'una persona que no considerava catalans els del PP i, quan li vaig recordar, em va dir que què m'empatollava. Tant se val, un dia -crec que és un capitost d'El Punt-Avu- ja em va dir un dia que no tenia vergonya.

screensnapz059.jpg

 

Però, en efecte, que fem per exemple amb Enric Millo que, malgrat ser Delegat del Govern espanyol, és nascut a Terrassa i parla un català millor que el d'Eduardo Reyes? És català o no és català?

Mentre que el Jordi Fortuny, de TV3, em va retreure el meu suposat complex de superioritat moral quan estic convençut en realitat el teniu els processistes. Abans els de Convergència es queixaven que el tenia l'esquerra. 

screensnapz058.jpg

 

El llavors alt càrrec amb el tripartit, va arribar a director general de Comunicació, em sembla que passava comptes per una informació del 2008! S'ha d'estar molt ressentit per fer-ho vuit anys després. Quina agror.

Tant se val, a veure si al final Gregorio Morán té raó amb la situació de la premsa a Catalunya.

En fi, una llàstima malbaratar així quinze anys d’amistat.

Ben cordialment


Xavier Rius
Director d’e-brutícies

 

QUART MAIL

 

Bondia,

Són temps d'incomprensió ja ho sé, en cap moment posava en qüestió l'amistat que se separar d'altres coses ! Només deia que el vostra mitjà té i vol tenir una línia editorial més que critica sobre el que passa a Catalunya. Es el vostra dret: ara bé feu/fes una editorial diguen quin projecte voleu, als països democràtics així es fa...tothom sap que defensen Le Monde, Le figaro, l'Herald Tribune, Stern, New York Times, Spiegel, La Stampa, vaja tots ! Només a l'Estat Espanyol us amagueu tots sobre un suposat esperit "crític" "neutral" "equidistant"...bé això no existeix, és un manca de tradició democràtica preocupant.

Jo puc entendre que defenseu el que voleu, ara bé clar i català; Ara és l'hora de ser clars, de dir allò que hom pensa, en aquestes situacions cal triar, potser no us/et agrada però, és així. No argumentaré el perquè ens cal la independència, ja coneixes tots els tipus d'arguments...et parlava l'altre dia d'Algèria, saps que va passar amb els partidaris de la tercera via, van haver-n'hi  de dues maneres, aquells que van romandre silenciosos davant la repressió i van acceptar el fet colonial i van haver aquells coratjosos que tot defensant una tercera via, van denunciar les tortures i les desaparicions, bé aquest van ser aixafats...saps per qui? Pel poder central. https://fr.wikipedia.org/wiki/La_Question_%28livre%29

Com deia encertadament César Augusto Sandino, quan li van portar davant seu uns traïdors que havien col.laborat amb els ocupants americans, no no els hi farem res, són els nostres, els nostres traïdors, les nostres putes, els nostres lladres són els nostres, no podrem construir una pàtria sense ells. Vet aquí el meu pensament, no és pas que digui que sou traïdors, només és per dir que en l'extrem el més absolut cal generositat i justícia. Tot allò que no fa Madrid.

La veritat és que caldrà triar, amb tot allò que representa: jo mateix no comparteixo moltes coses, no aprecio certes persones, però, els que és troben davant/contra nostre...Ribera,Arrimadas,Iceta,García Albiol, Camacho, Fernandez-Diaz, Miró-Ardevòl, Duran...és això que vols?

No noi ara n'hi prou, fes el que et convingui, car som democràtics, però, els que ens espera a Espanya no val ni duro de llauto.

Amistats,

Jordi Vera

75 Comentaris

Publicitat
#39 Carlos, barcelona, 30/07/2017 - 14:18

Bé, el temps possa a cadascun al seu lloc. Jo ja no dic res als meus coneguts.Ja m'he cansat. El dia següent es veurà.

#38 Pepon, Bcn, 30/07/2017 - 07:08

Pero este hombre es francés, español o argelino?

#38.1 pepe.----, andorra, 31/07/2017 - 14:00

De verdad le importa a alguien? es un fanatico q no atiende a razones y q odia al q no agacha la cerviz ante sus dogmas, mas o menos, como la inquisicion pero en moderno. Claro q ahora solo te hacen la vida imposible en lugar de quemarte vivo. Como por ejemplo, a los padres del colegio de Castelldefeles q han osado pedir español para sus hijos.

#37 Algèria com a model?, Nowhere, 29/07/2017 - 17:16

Patètic comn alguns en llur desesperació esgrimeixen certs paísos com a model de superació vers una independència molt lloable pero totalment regressiva. Sols cal que demanin als milers d'algerians que varen escapar cap a l'antiga metròpoli quan varen descobrir que el nou país no era la meravella promesa.

#36 joan, Barcelona, 26/07/2017 - 14:45

"els que ens espera a Espanya no val ni duro de llauto"
Queda molt clar el missatge de fons
ESPANYA ES EL KOKO (per dirlo suau)

I amb aquest missatge a les neurones
"Los medios del Movimiento Nacional", han fet molt bona feina
ara es questio d'esperar que la fruita maduri ES APUNT
Matrix es molt maco

#35 La hora de los egoistas, bcn, 26/07/2017 - 10:58

-Este tal Jordi Vera debe ser mi carlista favorito de e-noticias que aparece por aquí como Jordi Perpinya.

-Sr. Vera, si realmente es el Jordi Perpinya, deberia darle verguenza los comentarios que ha escrito por e-noticias los últimos años o meses (xenófobia destilada), aparte de ser un trol y ahora comisario politico. !Toda una "perla"!


#35.1 La hora de los egoistas, Bcn, 26/07/2017 - 11:18

Puedo estar equivocado, si es asi pido disculpas:

Solo el Jordi Perpinyà puede mezclar en una repuesta Algeria, Sandino, declararse demócrata de alto nivel y manifestar su inmenso odio hacia todo lo español ("car som democràtics, però, els que ens espera a Espanya no val ni duro de llauto.").

#35.2 pepe.----, andorra, 28/07/2017 - 11:27

no creo, el tal jordi vera tiene algo q ver con los q se pulieron la fabrica Vera y especularon con sus terrenos gracias al ayto. de Alella? El continuador de la faena de troll de jordi el gabacho es jordi BR, usa las mismas palabras, pero en español, aunque no descarto q el gabacho fuera un agente subversivo del gobierno frances.