La Punteta · 2 de Febrer de 2017. 13:55h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Carta oberta a Manuel Cuyàs

En Manuel Cuyàs, amic i columnista d’El Punt-Avui, m'ha dedicat un article. En Manuel és un independentista optimista. En la seva opinió, tinc una visió massa “funesta” del procés. També diu una cosa molt grossa, però li perdono: que desitjo veure el fracàs del procés per poder dir que jo ja ho deia.

Que no veig tampoc en els nostres dirigents “res de bo, ni quan l’encerten o es poden apuntar un trumfo”. Digue-me’n un, Manel, de trumfo. Les mobilizacions al carrer? Sí, impressionants. Em trec el barret davant la capacitat logística i de mobilització de l’ANC. Però una cosa és el carrer i l’altra les eleccions. Ho he dit sempre: en democràcia la força es mesura en vots, no en manifestants.

Precisament un dels errors de Mas -no pas el pitjor- va ser confondre la Diada del 2012 amb un sondeig electoral. El resultat és prou conegut: va convocar eleccions anticipades i va perdre dotze diputats de cop. Ell havia de saber que, en època de crisi, els votants castiguen els governants.

Encara recordo la primera gran manifestació sobiranista, l’organitzada per la Plataforma pel Dret a Decidir el desembre del 2007. Hi havia tothom llevat el PSC: els hi van dir el nom del porc. Però tres mesos després, el març del 2008, van treure 25 diputats al Congrés. El seu rècord en unes eleccions generals.

I Mas, que és de formació francesa, hauria hagut de recordar que Chirac va convocar unes eleccions abans d’hora i va haver de cohabitar amb el socialista Lionel Jospin durant cinc anys (1997-2002). De fet, Charles de Gaulle va aconseguir majoria absoluta dos mesos després del Maig del 68, en el que va trontollar la mateixa República Francesa.

Per això et deia que incloguessis Vicens Vives al teu article, però em vas dir per twitter que no t’hi cabia. Vicens Vives, al pròleg del seu Notícia de Catalunya -almenys en l’edició del 1969 que jo tinc- afirma que “hem conèixer-nos nosaltres mateixos abans de passar a projectes definits, a realitzacions concretes". El llibre, per cert, s'havia de dir inicialment "Nosaltres, els catalans”, però no hagués passat la censura.

Per mi que els nostres polítics han llegit poca història. Kohl era doctor en història per Heidelberg. Per això es va afanyar amb la reunificació. I Manuel Valls va començar història. Crec que, en aquest cas, no va acabar la carrera per dedicar-se a la política. Tampoc l’ha salvat ara de la derrota.

Però, com saps, Pujol també deia que per dedicar-se a la política calia saber història. Background, en definitiva. Si no pots predir el futur, que no pots, almenys aprèn del passat. Malauradament, crec que Mas no ha passat de la poesia francesa. Dit amb tot respecte per Baudelaire, Rimbaud i Verlaine, entre d'altres.

Per això crec que tot el procés serà, al final, un tret per la culata. Si haguéssim esperat una o dues generacions -entre TV3 i la immersió- haguéssim estat independents segur. Després d’esperar 300 anys ja no venia d’aquí. Al cap i a la fi fins fa quatre dies ens deien que gaudíem del període de més autogovern en els darrers tres segles. I és veritat.

Ara ja només podem salvar els mobles. En realitat, el propi Puigdemont ho deia dissabte al consell nacional del PDECAT: que se’ls hi està acabant el temps. En el fons sospiren per una oferta que ens pogués fer sortir de l’atzucac.

puigdemonttalladaep.jpg

Per mi que Artur Mas, que s’ha mostrat un pèssim jugador de cartes, va plantejar el procés com una partida de pòquer: com que Rajoy no deia res, anava apujant l’aposta. Però a més va anar de farol. I suposo que fins i tot en aquest cas arriba un moment que cal ensenyar les cartes.

Recordaràs que Pujol va dir un dia, durant el debat de l’Estatut, que quan planteges una jugada arriscada has de saber quants soldats, quants tancs, quans canons, quants avions tens al darrera. La metàfora serveix perquè la política és com la guerra, però sense sang.

Aquí tenim exactament la meitat del país: el famós 48% dels vots. Encara que el Govern, TV3 i els tertulians de la colla pessigolla vulguin donar la imatge d’un país unit i cohesionat. La meva opinió és que no es pot fer la independència amb només la meitat de la gent i que, si la fas, no et reconeixerà ningú.

Sospito que el Govern de Madrid ja ens ha apamat. Ja sap què pesa el sobiranisme, la força real que té. La nit electoral del 27-S Rajoy, donant voltes per la Moncloa, devia preguntar a un dels seus col·laboradors com havien anat les eleccions catalanes i aquest li va contestar: "72". “Bueno, no está mal -devia pensar Rajoy- pero no es suficiente: 62 más 10 está bien para gobernar pero no para declarar la independencia”.

Més raó que un sant: la prova és que ara hem reculat a la pantalla del referèndum. Encara recordo Romeva dient, als diputats de Catalunya sí que es Pot durant un ple del Parlament, que havíem passat pantalla. I Puigdemont, per cert, afirmant que Rajoy era cosa del passat. De moment un continua a la Moncloa i l'altre té data de caducitat. Com els iogurts.

Per això, què diria Pla del personal? De tots els que ens han dut fins aquí?. Pensa que fins fa quatre dies teníem un jutge que si no era un dels pares de la pàtria era almenys el pare de la Constitució de la futura República Catalana. Aquests ens duran a la independència? Però si donarien per a una nova sèrie d’homenots. Més aviat d’homenets.

El gran risc de procés saps quin és? La victòria electoral de l'unionisme. La reacció contrària. Al cap i a la fi la política és la teoria del pèndol. Hard power, soft power. Als Estats Units és un exemple: després de Bush fill, Obama i després d’Obama, Trump.

I al País Basc després del Pla Ibarretxe va acabar governant el PSOE!. Aixo sí gràcies a una llei, la Llei de Partits, votada a Madrid amb els vots de CiU i que va deixar fora els abertzales. El món dóna moltes voltes.

Per això jo crec que el sobiranisme pot deixar de ser hegemònic a Catalunya. No dic que guanyi Ciutadans -encara que com saps han passat de tres diputats a segona força política-, però potser sí un tripartit Ciutadans, PSC i PPC.

En realitat, ni Colau és independentista. Festeja amb el sobiranisme -donant suport a Forcadell o anant a la Diada- per motius tàctics, però ells estan a favor del referèndum, no de la independència. Bàsicament Colau es fa la indepe per fer la guitza al PP.

I saps com hem arribat fins aquí? Perquè ni la premsa, ni els intel·lectuals ni els periodistes hem estat a l’alçada. Ho he dit sempre: el procés deixarà tocada la credibilitat dels mitjans, inclosa -per cert- la del teu diari. Tu saps que jo amb tretze anys ja comprava l’Avui?. Una mica com als EUA, on Trump ha guanyat amb tots els mitjans en contra. La gent ja se’n refia més de facebook que del New York Times.

Aquí, llevat quatre gats, tothom s’ha apuntat al mainstream. Tu potser ets dels pocs al camp sobiranista que encara toca de peus a terra, però la immensa majoria s’ha deixat endur per l’eufòria. N’hi ha que, fins i tot a la ràdio pública, quan els sents parlar no saps si parla una periodista o una dirigent de Junts pel Sí.

screensnapz008.jpg

Entrevista a Mònica Terribas a El Punt.-Avui diumenge passat

Molts tertulians parlen de la Catalunya independent com si fos la Cataluna perfecta. La famosa Catalunya amb gelat de postre cada dia. Per mi, que com veus m’agrada la història, crec que ni la Catalunya medieval era tan idíl·lica com asseguren.

Què caldrà fer després del procés? Doncs com diria Ernest Lluch tornar a aixecar la persiana després de la desfeta del 1714. Però sobretot crec que haurem de fer dues coses:

- Recuperar l’autoestima dels catalans perquè Pujol potser serà ara un xoriço però el rebia Kohl, Chirac, Bush pare. Puigdemont no ha passat d’una sala del Parlament Europeu plena de gom a gom, sí però de simpatitzants de l’ANC de Calafell.

- Replantejar el catalanisme en general i el sobiranisme en particular. Caldrà tornar posar objectius a l’abast. Treballar sense fer soroll, sense escarafalls, sense marcar paquet. Prou de milhomes.

Encara recordo quan tu, el López Tena i jo plantejàvem la hipòtesi d’un Catalunya independent -o quasi independent- sota una monarquia. Al capdavall els canadencs i els australians tenen el cap d’estat, respectivament, a 5.000 i 10.000 quilòmetres de distància i no passa res.

Jo no sé perquè el sobiranisme ha de ser obligatòriament republicà: la primera república catalana, la del 1640, va durar amb prou feines una setmana. I el fet que els catalans hàgim remenat tan poc les cireres a l’Estat és per com va acabar la I República espanyola.

Mentre que la II República està mitificada: una república pot ser tan de dretes com d’esquerres sense oblidar espisodis com el de Casas Viejas, amb Azaña de president del Consell de Ministres. El dia que Espanya sigui una República Aznar tindrà moltes opocions.

Però saps què és el pitjor? La solitud. Estic cansat que em diguin botifler, que treballo per l'enemic o que no paro de posar pals a la roda. M'estalvio de recordar els insults perquè els tens tots aquí. Hi ha de tot;: professors de Columbia, estrelles de la Corpo, diputats del Parlament.

comenusuaris.jpg

No cal que et digui tampoc que no em conviden enlloc. Ni a la ràdio de Sant Pere de Vilamajor -un poblet a la falda del Montseny- en el cas que Sant Pere de Vilamajor tingui ràdio, que tampoc ho sé. Semblo un empestat, un indesitjable, un traïdor. Perquè el Xavier Rius pot caure bé o malament, fins i tot fatal, però un periodista que va fundar un digital ara fa disset anys -juntament amb Eloi Martín- i que llegeixen unes 400.000 persones al mes deu tenir alguna cosa a dir, oi?

Tu saps que, a TV3, conviden periodistes a les que els hi porto vint anys perquè són de la seva corda?. És una de les coses que no li perdono a Brauli Duart, l’expresident de la Corpo, que d’altra banda espero que estigui bé de salut. Un dia -més d’un dia- vam dinar plegats i li vaig preguntar si sabia qui era una persona determinada. No ho sabia. “Llavors com és que a ella la convideu a les tertúlies i a mi no?", li vaig preguntar. No va saber què dir. Duart, per cert, ens llegeix des de fa setze anys: des que era un càrrec d’Interior.

Perquè tu saps que, a casa nostra, els mitjans tan públics com privats funcionen per quotes estrictes de partit. Els que no estem sota l'aixopluc de cap força política ho tenim més difícil. Jo no sóc de la colla sobiranista ni de la unionista ni de la federalista. És cert que no vaig a TV3, però tampoc a TVE. I, pel que veig, a tu ara també et conviden menys. Fes-te de la CUP, Manuel, tindràs més possibilitats.

Però un dia deies, en un altre article en el que també vas parlar de mi, que el periodisme és seguir la dona de fer feines. No penso deixar de fer-ho. Molts d’aquests tertulians estan endollats a la Blanquerna o a 8TV, però no han fet mai carrer. No saben què és fer guàrdia davant d’un jutjat o una roda de premsa i ni tan sols una columna de breus.

En fi, com acabarà tot? Jo crec que fins i tot en el cas que acabés bé -amb la independència- pot acabar malament perquè si no et reconeix el Trump, Brussel·les o el Vaticà estem ben arreglats. Tu has anat mai a Sant Ildefons, a Cornellà? Ves-hi i compta les estelades que vegis penjades pels balcons.

Un altre exemple: l’Hospitalet, la segona ciutat de Catalunya, té un total de 27 regidors. D’aquests, només quatre són indepes-indepes: dos d’ERC -un ve dels Verds-, un de CiU i un de la CUP. Si el Parlament declara un dia la independència sense un suport majoritari qui no ens diu que l'Hospitalet no declara també la seva i vota continuar sent espanyola?

I perdona que, de nou, faci d’advocat del diable. L’única esperança és que el Govern espanyol cometi més errors que nosaltres, cosa francament difícil fins ara. Però tampoc ho descarto. Al capdavall un 30% de la política, com a la vida, és atzar. I si no que li preguntin al Fillon, que ja es veia president.

Sempre he dit que si enviaven els tancs seríem independents segur. Els tancs entrant per la Diagonal seria com Hongria el 1956. O Txecoslovàquia el 1968. Però no cometran aquest error. Sí, ara estan endurint el llenguatge. Sospito que se'ls hi està acacbant la paciència. Mal fet. Fins i tot des del punt de vista de l'Estat.

Potser això fa revifar el procés. Però no he estat mai dels que consideren que quan pitjor, millor. Això per als de la  CUP. Nosaltres no som un tren, som un tramvia. Els anglesos van tenir 30 anys soldats a Irlanda del Nord i ningú de la Unió Europea va qüestionar-ho mai. La UE, benvolgut Manuel, l’han fet els estats.

 

PD/ Si t'ha agradat aquest article potser t'agradarà aquest llibre:  https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe

 

65 Comentaris

#40 raro, Barcelona, 05/02/2017 - 23:38

lo de Tv3 y la inmersión espero que sea ironía, en un par de generaciones estaremos más adoctrinados?... sigue siendo independentista entonces o no?... es que al final tiene en el momento en que estamos ya no vale la ambigüedad

#39 Pocker Streaptease, Hospitalet, 05/02/2017 - 20:15

Las generalitats utiliztan la jugada clasica, la MARTINGALA.

#38 Juan, Sabadell, 05/02/2017 - 09:16

Los tanques están idealizados. Con las tanquetas de la Guardia Civil y Policía Nacional es suficiente. Si necesitaran refuerzo tienen a la cabra de la Legión y entonces sería el acabose. Y como muy bien dices GB tuvo al ejécito en el Ulster más de 30 años y suspendió la autonomía varias veces¿c

#37 bon vent i barca nova, cat, 04/02/2017 - 23:49

La intransigència del PP i l'anquilosament i inoperància de l'Estat espanyol han deixat la porta oberta a la independència. Fa deu anys era impensable, avui ja no. Espanya ja no agrada ni als propis espanyols.

#37.1 PQG, Metrópolis, 05/02/2017 - 12:56

A muchos españoles nos agrada España. La intransigencia del PP? Por qué por que un 37% de catalanes quiere votar para marcharse sin la previa e indispensable reforma constitucional refrendada por los españoles y le han dicho que no? No es intransigencia se llama cumplir la ley.

#37.2 PQG, Metrópolis, 05/02/2017 - 12:58

Sin el voto del pueblo español el gobierno no podría permitir el referéndum en Cataluña aunque quisiese. Así que ya sabes lo que tiene que hacer la Generalitat, proponer una reforma constitucional y ver que pasa.

#37.3 PQG, Metrópolis, 05/02/2017 - 12:59

Por cierto la independencia con los apoyos independentistas de ahora sigue siendo bastante impensable.

#37.4 pepe.----, andorra, 06/02/2017 - 15:34

España es un pais co.j.o.nudo, el problema son los q mandan desde hace cientos de años, y los peores son los de los ultimos 30 años, dicen una cosa y hacen la contraria y nos dividen en banderias para asi poder expoliarnos mejor. Y cambiar lo q hay por algo peor, va a ser q no....

#36 au, bon vent i barca nova, cat, 04/02/2017 - 23:25

L'Estat espanyol ha fracassat perquè no vol renovar-se. El canvi, ni és ni se'l espera (només cal veure els resultats de les darreres eleccions) ni vindrà. El que ha de fer Catalunya és marxar d'aquest Estat fracassat i anquilosat.

#36.1 PQG, Metrópolis, 05/02/2017 - 12:52

Y que han hecho los independentistas para intentar cambiar las cosas? Ni una sola vez han propuesto una reforma constitucional, todo lo que han intentado lo han intentado hacer unilateralmente y por su cuenta sin el apoyo si quiera de la mayoría de catalanes

#36.2 PQG, Metrópolis, 05/02/2017 - 12:54

Y eso de que os tenéis que marchar parece compartirlo simplemente un 37% de catalanes o por lo menos ese fue el apoyo recibido por los independentistas en las últimas autonómicas. Por lo menos deberíais esperar a ser mayoría social antes de de decir lo que debería hacer Cataluña

#36.3 pepe.----, andorra, 06/02/2017 - 15:35

seria una posibilidad si hubiera habido buenos gobernantes en la autonomia catalana, pero los q hay han hundido la economia y se han llevado la paste, ademas de ser unos negados gestionando, lo de los demas, q ellos se han hecho todos millonarios. Mejor, me quedo como estoy, q mas vale malo conocido.....