La Punteta · 16 de Setembre de 2015. 20:22h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Catalans bons i dolents

El tuit d'un simpatitzant de Junts pel Sí

En l’imaginari d’una part del sobiranisme, Duran era fins ara la bèstia negra, l’ase de tots els cops, el dolent de la pel·lícula. El que he arribat a llegir del líder d’Unió no ho he llegit de cap altre polític català. I diria que tampoc espanyol. Es com si alguns veiessin el dimoni en persona.

Per exemple, el passat dia 13 de febrer el vicedirector d’un diari nacional afirmava: “que el senyor Josep Antoni Duran i Lleida és un actiu que té més passat que futur en la política catalana és cosa sabuda i assumida, Duran està desacreditat a Madrid (…) i sobradament amortitzat a Barcelona”.

En la seva opinió només tenia dues opcions: “esdevenir el Judes del procés o plegar”. M’estalviaré de dir el nom perquè es diu el pecat, però no el pecador. Només pretenc descriure l’ambient que es respira al país.

Després de la ruptura amb Convergència, les crítiques encara han estat més agres. “La caiguda de Duran és cruenta i absoluta” deia un altre columnista en el mateix diari el passat 20 de juny. “Al final Duran està acabant tot sol. I amagat”, pronosticava amb rotunditat.

El segon a la llista de mals catalans ha estat el fins fa poc primer secretari del PSC, Pere Navarro. A Navarro li va costar la carrera política l’incident que va tenir amb una senyora (sic) a la catedral de Terrassa.
 
És veritat que l’incident en qüestió el va gestionar malament. I que el seu partit el va deixar gairebé sol. Si jo hagués estat ell no hagués vinculat mai l’agressió amb el procés. Almenys sense proves.

Però sobre ell se’n van dir de l’alçada d’un campanar. Semblava talment com si fos l’agressor, s’ho hagués inventat o fins i tot s’hagués autolesionat com tal de sortir als diaris. Jo vaig arribar a llegir en un digital -també en aquest cas m’estalviaré de dir el nom perquè conec l’autor- una informació titulada: “Totes les falsedats de Pere Navarro”. Com si el culpable fos ell.

Al final va transcendir el nom de l’agressora -jo vaig intentar localitzar-la per Ullastrell-, però es va destacar més que havia estat candidata d’Aliança Popular -un partit que va desaparèixer oficialment el 1989!- que no pas la sogra del regidor de CDC a Sant Cugat Carles Brugarolas.

En fi, a la llista de mals catalans s’hi ha incorporat ara Miquel Roca des que aquest dimarts va donar suport a Unió. Jo hi era a l’acte i tampoc va ser un suport explícit. Vull dir que no va demanar expressament el vot per Ramon Espadaler, però també es veritat que se li va entendre tot.

Va deixar el candidat d’Unió pels núvols, va recordar que el seu pare havia estat un dels fundadors del partit -no li havia sentit mai reivindicar la militància demòcrata-cristiana del seu progenitor- i fins i tot va recordar les batusses amb Duran.

Vatua l’olla que va dir l’heretge!. Josep Guardiola va últim a la llista de Junts pel Sí -hi té tot el dret, només faltaria- i tothom el considera un bon català. Roca insinua el suport a Unió i tothom renega d’ell.

Fins i tot a La Vanguardia -que organitzava l’acte: el director, Màrius Carol, estava assegur a primera- fila ho han donat petit. Com si fos una notícia menor. Suposo que per no incomodar Palau. Una mica més i la posen a les planes de Gent.

Encara que pitjor ha estat a El Punt-Avui. Amb penes i treballs he aconseguit trobar un paràgraf al final d'una crònica a la plana sis. Res a portada. Senyal que deu haver fet mal a Convergència.

Val a dir que Roca s’ho ha guanyat a pols: és un dels pares de la ara tan qüestionada Constitució, va deixar la política per guanyar-se esplèndidament la vida com advocat -crec que tot l’edifici del carrer Aribau és seu llevat de dues plantes- i fins i tot defensa la Infanta!. Però que s’ha cregut?.

La premsa sobiranista -de paper o digital- s’acarnissava aquest dimecres amb ell: era un representant de “l’antic règim”, “el primer Duran Llieda”, un supervivent de “la decrepitud del règim”. A més ha fet “un paperot” donant suport Espadaler perquè s’ha escudat “darrere les poltrones”. Però estic segur que tots els que el critiquen -la majoria nascuts després de Franco- han fet menys per Catalunya que ell.

El problema és que si comencem a dividir el país entre bons i dolents no ens en sortirem. Com volen una majoria folgada perquè ens reconegui l’Obama, la Merkel i el Vaticà -val a dir que està fotut- si reparteixen carnets de catalanitat?. Hi ha una part del sobiranisme que comença a fer por. La revolta dels somriures, que diuen.

Acabaré amb dues anècdotes personals -perdonin les batalletes- que indiquen que si no hi ha fractura social falta ben poc. Ahir estava en una roda de premsa de Raimon Obiols i Daniel Font i, en acabar la seva intervenció, una persona d’edat respectable que es va identificar com a periodista els hi va etzibar: “No sigueu mesells, a qui voleu enganyar?”.

D’acord, Obiols -dit amb tot el carinyo- no és l’alegria de la huerta i a la meva edat ja no crec en manifestos, però fins i tot jo que estic avesat a fer preguntes cabrones a les rodes de premsa no m’hi havia trobat mai.

Després vaig anar a un acte de Mas amb empresaris i, a twitter, un votant de Junts pel Sí em va etzibar: “i què hi fas tu a l’acte de #JuntsPelSi ?? Hauries d’estar al de l’Arrimadas en algun lloc del “extrarradio” (sic)”. Només cal passar pel seu perfil per veure el nivell.

No només va demostrar molt poc respecte per una rival electoral -encara que sigui de Ciutadans-, sinó sobretot per l’àrea metropolitana de Barcelona que, tot sigui dit, és on s’hi juguen els vots. No sé si al final aconseguirem la independència, però el país pot quedar trinxat. Compte perquè qualsevol guspira pot provocar un incendi.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

52 Comentaris

Publicitat
#33 pepe, andorra, 20/09/2015 - 12:24

sr. Rius, basta ya de tonterias, ha llegado la hora de la verdad: nosotros no semos ni catalanes buenos ni catalanes malos, nosotros semos españoles.

#32 LLUC, MARXEM JA, 19/09/2015 - 23:15

Tan difícil és votar i acceptar uns resultats molt explícits ? Fins ara l´independentisme (minoritari a totes llums) ho ha estat fent, perquè ara no ho podeu fer els altres (Rius inclòs) ? O potser només creieu en la democràcia quan guanyen "els meus" ? No cal parlar tant, només votar, senyor Rius.

#31 Carlos Gomez, Bcn, 19/09/2015 - 17:14

No t´amoinis Rius que no ets l´unic obscur objecte de la banda d´afiladors.
A tu t´insulten en public per la teva arriscada feina a les trinxeres d´aquests miserables trencapins pero tots acabran, avans o despres, com la LLoll Bertran o el Toni Alba, fent anuncis de plats de dutxa a la teletienda.

#31.1 pepe, andorra, 19/09/2015 - 20:36

ya lo sabe sr. Rius, como muy bien dice este compatriota nuestro (aunque hable en catalán, en el fondo él es como nosotros), como muy bien dice, los anuncios se pueden hacer, pero no se pueden publicar. No no y no. Ostras, cuidadin, q igual nos esta criticando.

#29 Carlos Gomez, Bcn, 19/09/2015 - 11:02

Es clar.
Catalans categoritzats com deu mana pels ISO 1714, Denominacio d´Origen, de marca blanca o falsificats a la Xina segons estrictes criteris cintiifcs per evitar una nova contaminacio externa.
I tot supervisat per la Conselleria d´Autenticitat i Bones Costums dirigida per la Carme Forcadell.

#25 Kropotkin, Vic, 17/09/2015 - 19:21

Lo que no entiendo bien es porque los que nos han estado robando el 3% durante tanto tiempo son los catalanes buenos.... Es un poco raro.... No sera al reves? Jua, jua, jua,...

#25.1 Kropotkin, Vic, 18/09/2015 - 11:39

Efectivamente Kropotroll, eres tan tontoelculo que no entiendes nada de nada. Los buenos somos los que les hemos estado robando 16.000 millones de euros anuales desde hace 301 años... Jua, jua, jua,...

#25.3 Jordi, Calimero Català, barcelona, 18/09/2015 - 18:35

Kropotkin-clon: És clar que estás enamorat del veritable Kropotkin. Quant més puja el to dels teus insults, més es respira la teva passió irrefrenable.