La Punteta · 10 de Setembre de 2016. 11:28h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Catalunya va cap el desastre (I)

Dimarts passat va sortir el conseller Romeva en roda de premsa i va anunciar la creació de quatre noves ‘ambaixades’ a Copenhague, Varsòvia, Zagreb i Ginebra. El dia abans ja havia inaugurat la de Lisboa, però no el va rebre cap autoritat lusitana. Com a Brussel·les.

En fi, jo no sé si l’electorat acabarà d’entendre que la primera decisió important del Govern despres de les vacances hagi estat obrir noves delegacions a l’exterior en un país que no pot pagar les farmàcies, s’ha retallat el sou dels funcionaris, hi ha llistes d’espera als hospitals i retallades a la sanitat o a l’ensenyament. Però ja s’ho faran.

El que més em va preocupar va ser el llenguatge. La cançoneta de sempre: “aquest país ha pres una decisió”, “voluntat democràtica”, “seguim endavant”, “tenim l’aval del poble”. Una mica com el president Puigdemont aquest divendres per cridar a la participació a la Diada: “l’empenta per al tram final”.

Perquè quan parlen del país parlen només de la meitat del país. A la consulta del 9N van votar a favor 1,8 milions de persones. Gairebé 1,9. A les eleccions plebiscitàries del passat 27 de setembre els votants de Junts pel Sí de la CUP també van ser 1,9 milions. Quasi dos.

M’estalvio parlar de les enquestes del CEO perquè són enquestes i són del CEO, però en la darrera onada del passat mes de juliol els independentistes érem el 47%. En tots els baròmetres mai hem superat el 50%.

Es molta gent. A les primeres eleccions del 1980, Nacionalistes d’Esquerra -llavors els únics independentistes- van treure 44.000 vots. No van ni entrar. I això que van tancar campanya amb un míting multitudinari al Palau d’Esports. Les males llengües van dir després que van omplir perquè la gent va anar a escoltar Lluís Llach.

Dos milions de persones, doncs, és molta gent. Però no és prou gent: hi ha més de la meitat del país que no segueix -En comú Podem, antics votants d’Unió- o hi està decididament en contra -Ciutadans, PSC, PPC-. El cens electoral el 27-S era de 5,5 milions.

Per això jo crec que no hi ha fractura social com a Veneçuela. Hi ha fractura mental. Els que no estan d’acord amb la independència o no ens creiem el procés a ulls clucs som tractats d’imbècils o directament de traïdors. Un dia m’ho deia un fidel votant de Junts pel Sí a twitter més o menys amb aquestes paraules: “com es pot no ser indepe?”.

Però no tinc cap dubte que si el Govern segueix ignorant la part de catalans que no vol la independència -o simplement expressem alguna crítica- n’hi haurà. El propi Artur Mas és conscient dels riscos perquè, en el ple del Parlament del 16 de juliol del 2010, va afirmar que després de la sentència del TC calia encetar un nou camí “evitant al màxim les fractures socials dintre de Catalunya”. “Crec que aquest és un bé a preservar”, va insistir aleshores.

Si a algú li fa mandra recuperar la transcripció la cita la recull Francesc Homs en el seu llibre “Dret a decidir. Estació concert” (pàg 85). Jo he fet el notable esforç intel·lectual de llegir els dos llibres de l’actual portaveu del PDC a Madrid. L’altre és “Catalunya a judici” (2008).

La gran tragèdia de Mas és que les veu venir, però després es fica de peus a la galleda. L’expresident té el cap ben amoblat, però no encerta en l'estratègia ni en la presa de decisions. Em recorda una mica a Carod-Rovira, que també prometia molt però quan va arribar a vicepresident va haver de fitxar un coordinador d’assessors de tants que en tenia. Encara no sé que ha fallat en Mas i en Carod.

Per això deia que pot arribar a haver-hi fractura social. Un dia vaig anar a dinar amb l’exportaveu de Ciutadans, Jordi Cañas, i va haver-hi un moment de l’àpat en el que gairebé em va fer por. Quan, a l’hora dels postres, li vaig preguntar què farien en cas d’independència unilateral. “¿No creerás que nos quedaremos quietos?”, va respondre tot seriós. Va ser l’únic moment de l'àpat en el que el vaig veure tens.

Fins i tot podria haver-hi fractura territorial. Potser la Vall d’Aran fa números i considera que li interessa més el turisme espanyol que el català. Segur que tenen més esquiadors de Madrid -inclòs Bárcenas- que de Barcelona. Al cap i a la fi el propi Mas va signar una llei el febrer del 2015 en el que reconeixia el dret a decidir del poble aranès.

Sense anar tan lluny, qui garanteix que l’Hospitalet de Llobregat o qualsevol altra ciutat de l’àrea metropolitana no decideixen continuar a Espanya?. A la segona ciutat de Catalunya el PSC té onze regidors, Ciutadans quatre i el PPC tres. Els partits sobiranistes són minoritaris: ERC en té dos, CiU un i la CUP també un. Després hi ha els del mig com els ‘comuns’ amb tres.

A Irlanda, abans de la independència, van fer una bandera inspirada en la francesa amb tres colors en senyal d’unitat: el verd per Irlanda, el blanc pels catòlics i el taronja pels protestants. Però, a l’hora de la veritat, els protestants dels nou comtats del nord van preferir continuar essent britànics.

Per descomptat, Catalunya té dret a la independència. Hi ha un munt de països amb una història com la nostra que han esdevingut estats al llarg del segle XX: Noruega (1905), Finlàndia (1918), Polònia (1918) o les repúbliques bàltiques als anys 90. Reagrupament els va recollir en una llista que jo sempre recomano.

Però una mica és el que deia el Cercle d’Economia, una de les poques entitats independents de la societat civil, en un document el passat mes de maig: qualsevol reivindicació sobiranista ha de ser “reiterada” en el temps i “significativa” pel que fa a suport popular.

Si no ens arrisquem a trencar el país per la meitat. En aquest cas els responsables seran els membres del Govern i els que s’han situat al capdavant del procés. La independència pot sortir bé, però també pot sortir molt malament.

Entre tants silencis voldria expressar l'opinió -i pot ser sóc l'únic en fer-ho amb aquesta claredat- que Catalunya va cap el desastre. Encara no som prous i cremarem una oportunitat històrica. El catalanisme -inclòs el sobiranisme- recularà una o dues generacions. Voldria remarcar-ho precisament un dia com avui, abans de la Diada, a desgrat que m’acusin d’aixafaguitarres o directament de botifler.

Ningú no em podrà dir que no vaig tenir l'honestedat -gairebé el coratge, ja em perdonaran- de dir-ho en un temps que sembla que només existeixi el que surt per TV3. Però tard o d’hora haurem de fer balanç perquè el procés no pot durar indefinidament. Potser llavors més que balanç haurem de passar comptes electorals amb els que ens han portat fins aquí.


PD/ La segona part, després de la Diada

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

 

68 Comentaris

#44 LLUIS COLL COLL, bcn, 20/09/2016 - 12:35

CaixaBank y Sabadell anunciarán que abandonan Cataluña si se declara la independencia .

Seguirán la estrategia de Royal Bank of Scotland (RBS) y Lloyd's que una semana antes del referéndum hicieron público su plan B de marcharse de Escocia si ganaba el sí

#43 canelons, bcn, 14/09/2016 - 13:27

Sincerament, qui vol pertànyer a un país a on es consideren normals coses com el toro de la Vega o votar a gent com Rita Barberá?

#42 Manu, Barcelona, 13/09/2016 - 08:43

Sr. Rius:quan veiem a un amic/conegut espanyolista q amenaça tot seriós quan se li treu el tema,xq llavors hem de canviar de tema?Que farà en Cañas, pistola en ma entrar a lo Tejero al Parlament?I l'Ulster es va mantenir a UK pel tractat entre L'Estat Lliure Irlandès i UK,no per decisió ciutadana.

#42.1 Carpe Noctem, barcelona, 13/09/2016 - 17:35

No: lo que se hará, simplemente, es aplicar la Ley. O sea, aplicación del artículo 155 y, en su caso, declaración del estado de excepción.

#40 Jose Antonio, Málaga, 12/09/2016 - 18:58

El otro día leí un articulo muy esclarecedor en el que se analizaba el PIB de las distintas regiones catalanas.
Pues bien, si se sumase el PIB de aquellas zonas mayoritariamente secesionistas solo se alcanzaría el 21 % del PIB del total.

No hace falta decir nada más.

#40.1 Galderic, Barcelona, 12/09/2016 - 19:40

Pots citar l'article, per veure com està calculat ?. Per riure una estona de com fan els números alguns.

#40.2 fart, BCN, 12/09/2016 - 20:39

el 21%? però si aquest es el PIB nomes de Catalunya

#40.3 J. Antonio, Málaga, 13/09/2016 - 10:52

Los cálculos son muy simples, quien tira del carro de la economía Catalana es Barcelona su área metropolitana, Tarragona y la costa.

Ninguno de estas zonas es mayoritariamente secesionista y ninguna de las 10 ciudades mas pobladas de Cataluña es gobernada por partidos independentistas.

#38 LLUIS COLL COLL, BCN, 12/09/2016 - 16:42

Según datos de la patronal antiindependentista.
La fuga de empresas de Cataluña se dispara un 40% con Puigdemont.

Durante el primer semestre de 2016 se deslocalizaron casi 500 compañías, con una pérdida de facturación de 1.200 millones.