La Punteta · 16 de Març de 2016. 14:02h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Comissaris a TV3

Piulada d'en Jordi Borràs

Per entendre el perfil professional del nou cap d’informatius de TV3, David Bassa, i per extensió suposo que el de la resta de nous alts càrrecs de la cadena, cal llegir el pròleg que va escriure per al llibre del fotoperiodista i activista Jordi Borràs “Desmuntant Societat Civil Catalana” (Edicions Saldonar).

Jo ho he fet. No només el pròleg, sinó el llibre sencer. Cosa que atesa l’extensió (224 pàgines) i el preu (16 euros) exigeix un notable esforç econòmic i intel·lectual. El vaig adquirir en un lloc tan emblemàtic com el centre cultural del Born.

Quan divendres passat, a la comissió de control de la CCMA, la diputada de Ciutadans Sonia Sierra -una de les al·ludides en l’obra- li va retreure el pròleg en qüestió al president de la Corpo, Brauli Duart, va començar a dir vaguetats: “aquí no és l’àmbit en el que a mi em toca opinar”, “em preguntava sobre la desgovernamentalització”, “el senyor David Bassa no forma part de cap Govern”.

En resum, se’n va sortir com va poder perquè es notava que no l’havia llegit. Si ho hagués fet li faria vergonya malgrat que el va definir com una "creació literària”. Això sí va insistir que l'autor del text “és un molt bon professional”.

És tan "bon professional" que el nou cap d’informatius de TV3 comença així: “a França no se’n saben avenir. A Alemanya estan absolutament xocats. I a la Gran Bretanya del desconcert i la incredulitat han passat a la indignació. Totes les societats democràtiques s’esquincen les vestidures quan comproven que, ara i aquí, es dóna veu, cobertura mediàtica, finançament i suport polític a una entitat vinculada amb la ultradreta com Societat Civil Catalana (SCC)”.

Deu ser per això que, malauradament, el Parlament Europeu li va atorgar el Premi Ciutadà Europeu 2014 en clara competència amb l’ANC. Però això va ser un contuberni del PP -crec que com tots els premis, d'altra banda-, segons explica l’autor.

En opinió de David Bassa -llegeixi senyor Duart-, “les elits feixistes s’han mantingut allà on eren: manant” alhora que insisteix en “les clares vinculacions amb la ultradreta” de SCC. També critica que “malgrat el seu fracàs clamorós, lluny de plegar veles i dissoldre’s, ara ja ha entrat al Parlament de Catalunya”.

Tota la tesi del llibre és que Societat Civil Catalana és un submarí de la ultradreta a Catalunya. L’autor, en efecte, assegura que l’entitat “ha tingut des del naixament un fort vincle amb l’extrema dreta” (pàg 42) i que l’espanyolisme i la ultradreta “són dues realitats inseparables” (pàg 98), entre d’altres subtileses.

No dubto que, en efecte, pot haver-hi gent de Societat Civil Catalana que vingui de l’extrema dreta -a mi que sóc de classe mitjana em sembla tan perillós venir de l’extrema dreta com de l’extrema esquerra- però els que jo conec o m’he trobat no fan la pinta de falangistes ni de camises blaves. En els seus actes públics jo hi he vist fins i tot Miquel Iceta, que de feixista no en té res.

Al cap i a la fi, Joaquim Coll ve del mateix PSC -ho va desvelar José Montilla en un Tribuna Barcelona-, Susana Beltran es professora de dret internacional a la UAB i l’esmentada Sonia Sierra és llicenciada en filologia hispànica, un pecat venial en els temps que corren. El secretari de l’entitat, José Domingo va ser diputat de Ciutadans, però d’ell en va parlar bé fins i tot Joan Puigcercós en una entrevista a La Vanguardia.

L’autor, després de “més d’un any i mig de recerca en streaming”, va denunciar que el llavors president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, tenia una “falsa identitat” a facebook a nom de “Sant Serni Tavèrnoles” des la que anava insultant a tort i a dret.

Devia ser veritat perquè Bosch va acabar plegant discretament uns dies després i va ser denunciant per l’entitat Drets -de la que forma part el nou conseller de Justícia, Carles Mundó-. El que no sé es com té el matrimoni perquè la dona era de Convergència.

Jordi Borràs, que segons explica ell mateix es dedica al periodisme d’investigació, fa d’altra banda una descripció acurada dels fets digna de Truman Capote. “L’olor de Floïd barrejada amb perfum car i démodé també es pot sentir des de l’altra banda de l’avinguda” afirma en un moment determinat (pàg. 37). En la seva opinió, Joaquim Coll “deu tenir el nas tapat o fa veure que no nota les bafarades de Chanel nº 5” exposa en un altre paràgraf (pàg 39) arran d'un acte al Teatre Victòria.

Fins i tot s’endinsa en el camp de la psicologia, però no sé a partir de quins coneixements. L’esmentat Joaquim Coll és “una persona freda i de tracte complicat”, “amb un caràcter peculiar i que generava rebuig, sobretot per la seva actitud conspiradora, característica que l'ha marcat al llarg de tots aquests anys” (pàg. 175). “Inexplicablement” ara te un càrrec de confiança a la Diputació de Barcelona (pàg. 180). Ho explico amb detall perquè això és el que ha prologat David Bassa.

De fet, Borràs té també altres fites periodístiques com quan, estant acreditat un dia al Parlament per a Nació Digital -ara em sembla que és el fotògraf estrella d'El Món-, li va fer una foto al portaveu de Ciutadans, Jordi Cañas, i després va penjar aquest tuit: “Es pot ser xuloputes,es pot ser prepotent, es pot ser maleducat, però si ho vols tot junt, es pot ser diputat de Ciutadans”. Amb la llei a la mà un diputat, sigui del partit que sigui, representa tot el poble de Catalunya. No només el seu electorat.

O aquell altre en el que, també a twitter, confonia un control policial amb una ofensiva de l’Estat contra el procés. “Controls intimidatoris a l’alçada de Saragossa a aficionats bascos que és desplacen a Catalunya”, va escrirure. Però en realitat era “Descubren un coche en la frontera de Melilla con 3.000 teléfonos móviles de contrabando”.

Finalment, hi ha també aquella piulada, el 12 d’octubre del 2013, en la que denunciava que hi havia uns fatxes que havien assistit a Monjuïc “en un bar a la Carretera de la Bordeta al costat de l'institut Lluís Coromines”. A conseqüencia del qual els hi van fotre una pallisa.

Els Mossos van detenir uns mesos després sis membres del col·lectiu de Can Vies per les agressions. El comunicat oficial explicava que els agressors "van actuar de forma organitzada, planificada, amb rapidesa i amb una alta dosis de violència". Entre d'altres instruments "van utilitzar estris perillosos com pals, pedres, cadenats i armes blanques” (1). Uns angelets, en definitiva. Els fatxes serien molt fatxes, però en aquell moment només s'estaven fotent una cervesa.

Després d’això va rebre amenaces de mort de la ultradreta que, no cal dir-ho, van ser rebutjades pel Grup de Periodistes Ramon Barnils -el mateix David Bassa n’era el president- i van tenir un notable ressò a Catalunya. És el que té el procés: hem creat uns herois mediàtics. A Jordi Borràs fins i tot el van treure per un Telenotícies arran de la presentació d'un llibre seu a Berlín.

La seva darrera aportació -almenys que em consti- va ser una tertúlia a Catalunya Ràdio -Xavi Freixes l’ha ficat a L’Oracle! suposo que per mediació de David Bassa- en la que comparava Espanya amb una dictadura sense que el presentador li tallés els peus. No m’estranya que Borràs, al seu llibre, parli bé de l’emissora pública. Com que el conviden. Els favors es paguen.

Pero m’ho he passat molt bé llegint el llibre. El que m’ha fet més gràcia -ja veuen que he arribat fins al final- és quan afirma que Susana Beltrán va utilitzar SCC "clarament" com a trampolí per fer el salt a la política (pàg. 193). Perquè si SCC ha estat un trampolí, Súmate deu ser una catapulta: va aconseguir col·locar Gabriel Rufián al Congrés i Eduardo Reyes i l’ara dimitit Antonio Baños al Parlament.

En fi, l'autor acaba fent aquest diagnòstic clínic: “SCC és una joguina trencada. El regal d’un nit de Reis que la canalla no ha sabut fer anar” (pàg. 217). Ves que algun dels seus membres no arribi, tard o d’hora, a conseller. A Catalunya ja pot passar de tot. Però ja veu, senyor Brauli Duart, a qui han posat de cap d'informatius. El problema és que l'han posat per intentar eixamplar la famosa base social del procés quan, en realitat, estan cremant TV3.


(1) Nota de premsa: “Els Mossos d’Esquadra detenen 6 persones per les agressions que va patir un grup de joves el passat 12 d’octubre”, 29 de gener del 2015

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

21 Comentaris

Publicitat
#17 Javier Tejedor, Barcelona, 18/03/2016 - 08:20

El Rius li té mania a David Bassa des que aquest últim va publicar en un llibre sobre l'Operació Garzón totes les pràctiques antiètiques que Rius va fer com a redactor de La Vanguarida en aquest tema. Us recomano que busqueu el paràgraf i veureu el peu que calça el Rius. Res exemplar.

#17.1 Javier, Girona, 18/03/2016 - 09:44

Hombre acusas al sr. Rius de practicas antiéticas y en cambio te tapas los ojos ante el nombramiento de jefe de informativos de un talibán, de una extremista nacionalista en una tv publica que es de todos no solo de los indepes. La falta de objetividad no es la mejor manera de tener credibilidad.

#17.2 Xavier Rius, Martorell, 18/03/2016 - 18:28

Prometo llegir-lo si el trobo. Sóc masoca.

#17.3 pepe., andorra, 19/03/2016 - 13:01

En cualquier caso, tambien se puede uno creer o no creer lo q dice el tal Bassa, y viendo el percal desde hace 20 años y q los separatistas en general mienten mas q hablan y tergiversan la realidad a cascoporro, tengo claro q lo q pueda decir el tal Bassa en un libro, me parece falso.

#16 Jeipi, Terrassa, 17/03/2016 - 21:09

Però, home, aquesta mena de llibres no s'han de comprar. Es demanen en préstec a la biblioteca pública.

Així t'assegures de no finançar l'autor.

#15 Javier, Girona, 17/03/2016 - 17:57

¿Pero a quien han puesto de jefe de informativos, a un talibán? jajaja...estos del procés cada dia estan peor, se equivocan mas y escogen a gente mas radical y desequilibrada. El nivel personal y profesional estan bajando mucho y al final el "castillo de naipes" que se han montado se les derrumbará.

#14 BEJOTA, BCN, 17/03/2016 - 17:37

El president del Cercle d'Economia recomana al Govern aparcar la independència una dècada. Segon Antón Costas la independència de Catalunya hauria de ser una aspiració a llarg termini.

N.B. QUINS BONS ALUMNES DEIXÁ EN FRANCO A TV3:NO-DO DIA SI ,DIA TAMBÉ.

#12 SergiMON, Montreal, 17/03/2016 - 15:47

és inaguantable l´imaginari nacional que hi ha a Catalunya.... MAI Catalunya avançarà fins que no desaparegui aquesta crosta que tant de temps i idees ens treu per altes coses.... Catalunya no sap llegir els temps actuals. Salutacions des de Canadà.