La Punteta · 26 de Gener de 2015. 08:15h.

JOAQUIM MARIA PERRAMON

Corrupció i confusió

La corrupció no ha canviat d’ençà que la va definir Aristòtil al segle IV a.c. Pel que fa a les formes, hi ha corrupció barroera quan es fica la mà al calaix, quan l’autoritat accepta suborns i corrupció enrevessada, quan l’administració possibilita l’acció dels monopolis o l’alteració del valor de la moneda. En el fons la corrupció és la manca de democràcia real i efectiva.

La corrupció ha estat present a la literatura des de sempre, Aristòfanes, a ‘Plutus’, preguntava (ni més ni menys que) a l’oracle de Delfos, si era millor  educar els menuts per a adquirir habilitats o per a ser uns lladres. La comèdia satírica de Nicolai Gogol ‘L’Inspector’ és un retrat de la corrupció de l’administració russa al segle XIX amb una temàtica que resulta tan universal que a l’any 2009 es va representar al Teatre Nacional de Catalunya. Per altra banda, Goethe es va inspirar en John Law, inventor del paper moneda i protagonista de la primera crisi monetària global (aleshores europea). Law també ha servit recentment de protagonista a la novel·la biogràfica de Claude Cueni ‘El Jugador’ (2008).

La bombolla immobiliària espanyola també ha produït obres remarcables. La mirada social de Rafael Chirbes a ‘El Crematorio' (2007) és profundíssima. O‘Corruptia’ (2011), obra de teatre de Lluís Fitó, que ens va fer riure de la classe política d’una regió de l’est.

Al teatre Tarantana, es representà ‘Anomia’ (2012) de Eugenio Amaya que és original en la temàtica de per quins procediments i mecanismes les lleis poden quedar sense efecte. A part del text de l’obra, com és possible que s’infli la bombolla immobiliària descomunalment en un país on la Constitució obliga a regular la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per a impedir l’especulació (art.47) Cap llei urbanística ha estat declarada inconstitucional.

Eugenio Amaya va llegir la transcripció de les escoltes policials de casos de corrupció i va descobrir com funciona l’escolàstica cortesana; l’acció política recolzada en la deducció de texts jurídics desdenyant la realitat. El diccionari defineix ‘Anomia’(del grec ἀνομία ) com l’estat social en què la confusió i la mútua contradicció de les normes existents creen una greu desorientació en la conducta de certs individus. És a dir, la corrupció utilitza l’anòmia per buidar d’efectivitat la democràcia.
               
El sistema jurídic és asimètric, i això va des de petites normes relatives a la contractació pública fins a la Constitució. Aquesta setmana passada mateix el Tribunal Constitucional ha rebutjat els recursos presentats pels sindicats sobre la reforma laboral, a la vegada que el dret constitucional dels ciutadans al treball no és aplicable.

Si el sistema jurídic és asimètric resulta lògic i previsible que s'acabi trencant el consens social. Per aquesta raó és molt decebedor l'actitud d'Europa, i en concret de la Cancellera alemanya Sra. Merkel, cap als països del sud. Per una banda imposa unes restriccions i reformes econòmiques i per l’altra es desentén del problema gravíssim de la corrupció del sistema  polític com si la corrupció no fos la causa de la major part de problemes econòmics.

Des del nord hi ha la tendència a pensar que això de la corrupció és inherent a la gent del sud. Vist des del sud hom tenia esperança que amb la integració europea el sistema jurídic guanyaria en seriositat. Aquí hi ha gent fenomenal: metges, pianistes, científics, poetes,empresaris, cuiners, periodistes... Si el sistema fos seriós també tindríem polítics fenomenals com a norma, no com a excepció.

En part, Europa ha donat seriositat al sistema, però no del tot. Hi ha unes línies a partir de les quals, els Estats, internament fan el que volen. En la normativa de contractació, per exemple, que és una de les normes que més tenen a veure amb la corrupció, veiem com la mateixa llei fixa unes regles diferents per a la contractació per sobre uns determinats imports, que són els que afecten el mercat europeu.

Amb la crisi s'ha perdut l'oportunitat de, amb la ajut de la Unió Europea, dir prou, i s'ha acabat. El sistema polític reforça l'anòmia en l'estil de corrupció i a la vegada es trenca el consens social. El sistema polític vol que la situació econòmica millori i tothom estigui tranquil però això és molt difícil perquè el propi sistema corrupte i oligopolístic és el que treu oxigen al sistema i impedeix la seva recuperació.

Avui a Grècia la coalició d'esquerra radical Syriza ha guanyat les eleccions. Què esperaven ? A tot el sud d'Europa és fàcil que passi el mateix perquè el principal problema és la corrupció;  ἀνομία .







1 Comentaris

#1 Kropotkin, Vic, 26/01/2015 - 08:32

Es curioso que Corrupcion Democratica de Catalunya nos quiera liderar camino de la independencia. No parece que sea buen camino ni buenos guias... Jua, jua, jua,...