Cremar banderes espanyoles
Xavier Rius
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.

Dijous passat a una veïna meva li van cremar l'estelada que tenia penjada a balcó. La vaig trobar jo mateix, a primera hora del matí, tota socarrimada. Em va doldre; és clar, en el fons una bandera és un tros de tela, però no és només un tros de tela. Té una càrrega simbòlica i sobretot emocional. La veïna en qüestió -casada i mare de quatre fills- es va espantar i va posar fins i tot una denúncia als Mossos. Més que amb l'esperança remota que enxampin el culpable perquè almenys en quedi constància oficial. No va ser només una bretolada: per cremar-la algú es va haver d'enfilar-se fins al primer pis, perquè estava penjada al balcó.
Diumenge vam informar que, a l'Acampada jove de les JERC, uns joves encaputxats van cremar una bandera espanyola i una de francesa. Òbviament no estic pensant que comptés amb el vistiplau de l'organització, ni tan sols de les JERC, però es va fer a l'escenari. Vam publicar també la notícia. Va interessar a més de 2.500 lectors. Alguns lectors, al Twitter, no van estar-hi d'acord. Un d'ells ho va considerar "una anècdota". "Em sembla més noticiable 'l'únic festival que combina l'oferta lúdica amb la lluita i la reivindicació", va insistir. Vaig cometre l'error no només de contestar-li, sinó de contestar-li en to irònic: "gran titular" perquè, en efecte, un titular no només ha de resumir en un espai limitat el contingut de la notícia, sinó també cridar l'atenció del lector. Un titular, per entendre'ns, no és una tesi doctoral. Vaig provocar immediatament la reacció de la claca, segurament d'altres joves que també havien passat per l'Acampada de les JERC. Un ens va acusar de "groguisme", l'altra de ser el "Sálvame català" -m'agradava més quan ens deien e-brutícies- fins i tot crec que un em va comparar amb el David Bisbal, però estic segur que no serà per la quantitat pèl en la part superior del carni ni per les meves dots musicals, d'aquelles que fan ploure.
No ho dic per ells, però ho tinc comprovat: els que donen lliçons de periodisme són sovint els que tenen menys seguidors. Després també hi ha els friquis que busquen la desqualificació automàtica a veure si hi piques. Com deia la meva àvia: qui no té feina el gat pentina. Però també es llàstima que, amb els temps que corren, la gent perdi el temps d'aquesta manera o els faci perdre als altres.
Hi ha de tot, per descomptat. També n'hi ha que hi toquen. Un va considerar que "cremant banderes donem arguments a la caverna mediàtica i als unionistes". Mentre que un altre es preguntava si "realment ERC vol la independència o ja li va be això de cremar banderes?
Potser hauríem de fer com als EUA on cremar una bandera, encara que sigui la nord-americana, no és cap delicte en nom de la llibertat d'expressió. Però, llevat de per esbravar-se, dubto que serveixi de res. Més aviat el contrari.
Ben mirat caldria preguntar-se si cremar una bandera espanyola ens farà més independents. Posaria la mà al foc que no. Però si cremen una bandera espanyola llavors no ens queixem si d'altres cremen també una senyera. En determinats coeficients intel·lectuals funciona sempre l'ull per ull.


url curta
http://tinyurl.com/bsefone
|