Són temps en què molta gent desconfia dels polítics. Les seves promeses electorals han quedat en l´oblit i molta gent se sent enganyada en comprovar que fan exactament el contrari del que anunciaven i el preu ens el fan pagar a nosaltres. A més, molts pensen que les mesures que prenen son exactament les contràries a les que porten la sortida de la crisi

Ara que han deixat l´estat del benestar en quelcom quasi testimonial volen seguir amb les retallades i apunten cap a les llibertats. Que la gent se senti estafada en comprovar com el pes d´una crisi que no han provocat recau sobre les seves esquenes, que els beneficis que tenien gràcies als seus impostos s´esfumen, sembla clar que protestin, que surtin al carrer... però això no agrada als nostres governants. Tot emparant-se en una minoria que provoca actes violents i incívics sembla que pretenen anar retallant el dret cívic que és la protesta.

Les imatges a la premsa internacional publicant fotos de la contundència policial amb què reprimeixen pacífics manifestants asseguts a terra com va ser en el desallotjament dels acampats a la plaça de Catalunya, o amb els estudiants de València no els agrada gens, diuen que dóna mala imatge del nostre país a l'estranger. I com sovint moltes coses consideren més important les imatges que la realitat, ara busquen mitjans per impedir-ho.

Hi ha grups violents que cal combatre, però aquest fet no ha d´impedir que la gran majoria dels ciutadans que discrepen de les actuacions polítiques puguin protestar i tot indica que les autoritats busquen criminalitzar qualsevol protesta. No es pot comparar una asseguda pacífica davant el setge policial amb fets com la kale borroka. No es pot acusar als protagonismes d´aquestes accions de desacatament a les forces de l'ordre.

No és el mateix tirar pedres a la borsa, cremar contenidors o espoliar botigues que tallar pacíficament un carrer, encara que no es tingui permís. És molt perillós voler-ho equiparar i em sembla una monstruositat pretendre qualificar les protestes pacífiques en actes de terrorisme. A més, la policia ha d´estar per resoldre problemes, no per engrandir-los. De vegades la seva actuació em recorda la dels "grisos": "Hi havia una manifestació pacífica, van intervenir les fuerzas del orden i començaren els incidents". El comú dels mortals hem coincidit a valorar que algunes actuacions policials recents han estat absolutament desproporcionades i el remei ha estat pitjor que la malaltia.

No tot es pot posar en el mateix sac, encara que alguns dirigents poden tenir la temptació de fer-ho per evitar que aflori el malestar existent. Sembla que vulguin, com en altres temps, adhesions incondicionals a la seva actuació i la manera de fer-ho es criminalitzar tot tipus de protestes.