La Punteta · 26 de Març de 2016. 13:38h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Cruyff, indepe?

D’ençà de la confessió de Jordi Pujol anem tan escassos de referents morals, que hem hagut de convertir Johan Cruyff (1947-2016) en un patriota de pedra picada.

Va començar l’expresident Artur Mas el mateix dia del decés -per mi que al seu cap de premsa, Joan Maria Piqué, se li’n va anar la mà- quan va afirmar que la mort de l'holandès era gran pèrdua pel futbol, però "també pel país".

Mas va explicar que un dia li va dir: "‘Si vols fer una cosa, fes-la’" i que "això és exactament el que fa Catalunya. Cruyff ens demostra que es poden fer coses grans, i que les tenim a l'abast”.

També assegurava que Cruyff "va defensar públicament el nostre dret a decidir", li va agrair unes paraules "des del fons del cor" i "ens va demostrar que fins i tot les coses més grans estan al nostre abast". "Vivim un punt d'inflexió, on podem demostrar caràcter, civisme i quan creus en alguna cosa, per gran que sigui, te'n pots sortir”, va afegir. Semblava una convocatòria de la Via Catalana.

El seu successor, Carles Puigdemonts, es va mostrar més mesurat en el comunicat oficial de condol: va reconèixer que estava "commogut i trist", va agrair la seva feina al capdavant de la Selecció Catalana i el seu “compromís” amb un país “que l’ha acollit amb tota l’estima”.

Però li devien donar un toc i es va començar a embalar. En un article aquest dissabte a l'Sport -també publicat en català a l'Ara i El Nacional- afirmava que "Cruyff acabó con las urgencias históricas, el victimismo y el conformismo". O que "su gran virtud fue abrirnos los ojos y demostrarnos que podemos ganar, no solo deportivamente, sino como país".

Fins i tot s'hi troben indirectes a Rajoy: "El ejemplo de Cruyff sirve para dejar en evidencia a los que no quieren que nada cambie, a los que dicen que no hay nada que hacer, a aquellos que aún hacen suyo el lema 'amb qui dia passa any empeny'".

Ara convertirem Johan Cruyff en un soberanista convençut, un ferm partidari del dret a decidir o fins i tot de la independència. Però em penso que l’única frase que va aprendre a dir en català en quaranta anys a Catalunya va ser la pela és la pela.

Per això, per reequilibrar la realitat, he recuperat un article de Xavier Bosch a l’Ara -al que ningú podrà acusar de ser del PP o de l’Espanyol- en el que recordava que en el seu darrer partit com a seleccionador català va ser xiulat per començar el seu discurs amb un "Buenas noches’”.

“De Cruyff -continuava el columnista-, segurament, no n'esperàvem un ‘Visca Catalunya’ ni cap arenga política. Tan sols per cortesia, per educació o per ser tan llest com sempre se'ns ha assegurat que és, només havia de fer el gest de dir dues paraules en català. Ni que fos en l'últim dia. Just abans de jubilar-se. Però ni això”.

És, si se’m perment, com la carta oberta que li han dedicat tots els presidents del FC Barcelona: Agustí Montal, Raimon Carrasco, Josep Lluís Núñez, Joan Gaspart, Enric Reyna, Joan Laporta, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu en el que destaquen la seva aportació al “futbol total”.

Suposo que és la manera d’alguns de passar el tràngol perquè Nuñez el va fer fora, amb Gaspart estava a matar i a Sandro Rosell li va tornar per sorpresa la medalla d’or del club que li havia atorgat -també és veritat que a les acaballes del seu mandat- Joan Laporta.

Tant se val, malament rai si el sobiranisme s’ha d’apropiar de la figura de l’holandès. A mi em sembla molt baix moralment parlant. En fi, si els mites són com les estrelles de Hollywood, que es moren de dos en dos, ens quedarem sense referents abans no hàgim culminat el procés

En poc temps han traspassat Muriel Casals (14 de febrer), mossèn Ballarin (18 de març) i ara Johan Cruyff (24 de març). A la llista potser hauríem d’incloure Carles Flavià (20 de març). Amb mi no em va agradar mai el seu sentit de l’humor, però almenys ningu ha tingut la temptació de convertir-lo ara en indepe.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

19 Comentaris

Publicitat
#17 Pepón, Bcn (España), 29/03/2016 - 09:39

Intentar usar la figura de Cruyff para sus delirios indepes es otra prueba más de la bajura moral del prusés.

#16 BEJOTA, BCN, 28/03/2016 - 12:23

En marzo se trasladan casi 40 empresas
La gestora del Heron City de Barcelona hace las maletas y se va a Madrid.

?13 Comentarios En los últimos diez días, el número de compañías que se ha mudado a la capital española cuadruplica el de las que desembarca en la Ciudad Condal.

#16.1 Jaume S. Regàs ---- París, París, 28/03/2016 - 16:51

I jo vaig marxar a París el 28S !!! Per suposat per estalviar-me veure gent com vostè a BCN. Si de veritat viuen per aquí , que ho dubto molt ...

Jaume S. Regàs París

#15 pepe., andorra, 26/03/2016 - 21:05

para ser andorrano si q hay q saber catalan, pero ¿desde cuando es obligatorio el catalan para ser catalan? pq lo q digan los separatas al respecto, como q me importa una higa, claro q a estas alturas, si ser catalan es ser como pujo, como mas, como el pelut, como lluis llach o como rufian, pues no.

#13 salva, Barcelona, 26/03/2016 - 19:17

.. Laudrup q diu ... ?

#12 FERRANOT, BARCELONA, 26/03/2016 - 18:13

Recordem, també, quan va dir que aquells que xiulen himnes, els hi falta un cargol. Cruyff va ser un gran revoiucionador del futbol. Ara bé, em sembla que allò del catalanisme sempre li va quedar lluny, mai ho va arribar a entendre. Dir una altra cosa és mentir miserablement.