Avui parlaré d'un tema que no suporta ni la frivolitat ni la demagògia. Cal tenir la ceguetat mental de la ' gauche caviar ' per negar que l'allau actual de poblacions musulmanes a Europa comença a crear molts problemes.

Per damunt de tot, no oblidi pas d'on vinc. Sóc català amb passaport francès. Les meues dues àvies, catalanes del Rosselló i del Conflent, van néixer ciutadanes franceses. Els meus avis, en canvi, no procedien de l'hexàgon. Els pares del meu avi Montalat venien de Sant Llorenç de la Muga i de Darnius. Es van instal·lar al Rosselló perquè es fotien de fam. El meu avi Mitrofan Bezsonoff (ara caldria escriure Bessonov) va fugir de Rússia el 1918 com tants soldats dels exèrcits blancs vençuts.
Tinc compassió per totes aquestes poblacions africanes que vénen a Europa perquè no poden viure dignament a casa seua. Ara, com ho deia Michel Rocard —el millor primer ministre del president François Mitterrand, ' França no pot pas acollir tota la misèria del món. ' Ni França, ni Espanya, ni Europa.

Hi ha gent que no neguen. Són la gent que no veuen el món tal com és sinó a través de prismes ideològics. Abans de tot, caldria exigir que tots els treballadors extracomunitaris, que diuen els italians, tinguessin exactament els mateixos avantatges, les mateixes condicions de treball, els mateixos drets i deures, el mateix sou que llurs companys europeus. Ara, quan se'ls acabaria el contracte, se n'haurien d'anar al seu país amb, naturalment, la possibilitat de tornar a casa nostra si obtinguessin un nou contracte.
Potser caldria crear un cos de policia o d'hisenda especialitzat en la cacera dels negrers que exploten aquest pobra gent en condicions inhumanes. Els amos que fan treballar obrers sense documentació vàlida, els malparits que els allotgen en tuguris indecents haurien de passar molts anys a la presó.

Els estats haurien de vetllar també pel benestar dels països del Tercer Món. Si no ho fan, despareixeran com l'imperi romà va desaparèixer, víctima de les seues tares i del seu egoisme.