La Punteta · 4 de Juliol de 2017. 11:21h.

VIOLANT CERVERA

Diputada de JxSí al Parlament

De la vergonya del silenci a la reparació de la dignitat

Catalunya s’ha tornat a mirar al mirall i ha volgut reparar una realitat imposada des del franquisme. Milers de catalans i catalanes van patir la repressió d’un règim que, no només els va tractar com a perdedors d’una guerra desigual, sinó que la foscor de la postguerra va ser tan llarga que va arribar a fer-los creure que eren els culpables. La seva fermesa, convicció i llibertat en la defensa d’un govern legalment constituït, es va transformar en persecució, empresonament i, en molts casos, assassinats La por, les traïcions, la vergonya, les amenaces eren el pa de cada dia en una Espanya grisa i anihiladora de les llibertats fonamentals.

El veritable triomf del franquisme va ser el silenci; primer imposat per la repressió però, després, ja en democràcia, al silenci el seguiria l’oblit. Silenci i oblit d’unes generacions de joves que van perdre la seva joventut, i que ara, ja padrins, obvien les seves vivències perquè els fa mal compartir-les amb els seus familiars. I així ens trobem que molts néts descobreixen ara que el seu padrí va ser empresonat en un camp de concentració, en una presó, que el seu oncle va desaparèixer en el front, o que la seva padrina va haver de marxar a un camp de refugiats a França amb un nen que va aprendre a caminar pel camí... històries que amb prou feines s’han explicat a casa.

Avui, però, el Parlament de Catalunya ha restituït la dignitat a 63.961 ciutadans que van ser jutjats il·legalment, en uns judicis sumaríssims, per uns Tribunals militars i sense cap mínima garantia procedimental i ha autoritzat a l’Arxiu Nacional de Catalunya a elaborar un llistat exhaustiu de totes aquelles persones condemnades. Amb aquesta llei, aquest silenci i aquest oblit han de deixar pas al record, a la dignitat i a l’orgull de no haver estat culpables de res.

Avui, quan a casa s’espolsin els àlbums de fotografies antigues i tornin a aparèixer aquelles fotos envellides o es tornin a llegir aquelles cartes escrites a mà, es podran afegir uns comentaris carregats d’orgull i d’enyorança pels protagonistes d’aquells documents.

La memòria també necessita dignitat, i la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, no només ha reparar el dany causat als protagonistes i als seus familiars, sinó que permetrà a molts dels seus descendents descobrir una part de la història dels seus avantpassats que, segur, els ajudarà a comprendre moltes circumstàncies presents.

Violant Cervera

Diputada de Junts Pel Sí

7 Comentaris

#6 Pepe, LLeida, 08/07/2017 - 00:12

A esta la conozco bien. Toda su vida, ella i su marido viviendo del cuento. Su aportacion.....poner de nombre artur a un hijo suyo. Ah, ella se llama dolores, violant es su nombre de guerra.

#5 juan, barcelona, 05/07/2017 - 14:06

Parece que aquí no había franquistas, la represión venía de fuera, sólo mira a los antepasados de Puigdemont, Lluis Llach, los fundadores de omnium, etc. todos ellos del bando franquista. Muchas familias promero fueron carlistas, luego falangistas-franquistas, luego demócratas-catalanistas de toda la vida y finalmente soberanistas. todo sigue igua

#4 pepe.----, andorra, 05/07/2017 - 10:58

si, si, durante el franquismo hubo menos fusilados q durante los tres años de dictadura nacionalista y comunista en Barcelona. Y de esos q han anulado, menuda chorrada, los juicios, la gran mayoria tienen delitos de sangre, por robo, violacion y saqueo. Cada dia son mas osados en sus mentiras estos politicos.

#3 pepe.----, andorra, 05/07/2017 - 10:57

cualquier parecido de lo q dice esta con la realidad, es pura coincidencia, puro revisionismo historico por parte de unos saqueadores q jamas movio un dedo contra el franquismo, q fue el unico regimen q permitio la existencia de una clase media, ademas de recordar q durante el franquismo, hubo menos muertos q durante companys en Cataluña.

#2 Teniente Dimitri, BCN, 05/07/2017 - 00:08

Te recuerdo que Franco entro en Barcelona sin pegar un tiro y todos recibiendolo con el brazo en alto. Y, en cambio, hasta el último segundo de la Guerra entro en Madrid.
¡¡¡Donde estaban los franquistas!!! Menos lobos caperucita.