La Punteta · 20 de Febrer de 2017. 13:26h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Diàleg? Quin diàleg?

Portada d'El País

Després de l’enrenou de les declaracions d’Enric Millo sobre contactes secrets entre el Govern de l’Estat i de la Generalitat; el president Puigdemont s’ha afanyat a dir durant una visita oficial a Narbona que no hi ha res però que li “agradaria” . La consellera Munté també ha demanat un “diàleg franc i clar

Però què volen negociar? Encara recordo Puigdemont, en la seva primera visita a Girona després de ser elegit, que va dir que Rajoy estava en funcions i era cosa del passat. Quin ull clínic: Rajoy ha sobreviscut de moment a Obama, Cameron, Renzi, Hollande, Valls, Pedro Sánchez, Artur Mas i el propi Puigdemont, que ja ha anunciat que no repetirà.

En el fons volen trobar una sortida a l’atzucac en el que ells mateixos ens han ficat. Puigdemont ja ho va dir al consell nacional del PDECAT el passat 28 de gener: “El Govern espanyol encara és a temps de rectificar i de dialogar”. Rajoy ha fet com si sentís ploure.

No es negocia mai amb un enemic que està en retirada. Hi ha aquella dita tan castellana que, com a molt, “a enemigo que huye puente de plata”. L’únic esperança és que no busquin una derrota per golejada. Com la del Barça a París. Les humiliacions, en política i en la història, són contraproduents. Deixen ferides obertes.

Perquè el procés ha estat un permanent marcar paquet. Una partida de pòquer en la que, a més, anàvem de farol. Pujol ja va dir, amb el debat de l’Estatut, que havíem fet el fatxenda. Amb el procés hem repetit els mateixos errors. Sembla mentida la facilitat que tenim d'ensopegar dos cops en la mateixa pedra.

Va començar Artur Mas amb aquella visita a la Moncloa el 20 de setembre del 2012: va entrar demanant el pacte fiscal i va sortir reclamant la independència. El resultat és conegut: va convocar eleccions anticipades i va perdre dotze diputats de cop. Malgrat això va persistir en l’error. El cas de Mas s'estudiarà en el futur en les facultats de ciències polítiques. No en tinguin cap dubte.

Després es va empescar el famós document dels 23 punts que, en el fons, era el retorn al tan criticat peix al cove. Puigdemont no podia ser ser menys i va doblar l’aposta: 46. Devia tenir problemes per omplir-lo. Saben que hi ha coses que no tenen res a veure amb l’autogovern?

El tercer punt, per exemple, és assistència sanitària als sense papers. Collonut: el PP fa un decret per regular l’assistència sanitària i llavors li demanes calés per incomplir-lo. Aquí anem de progres pel món. Només faltava la manifestació de dissabte.

El problema és que el Govern català demana diàleg a base de fets consumats. El que no aconseguiran mai és que l’Estat negociï un referèndum. Ningú a Europa vol sentir a parlar de referèndums després del Brexit i Colòmbia. Ja han barrat el pas a Baviera i a Itàlia. Theresa May també ha deixat clar que no hi haurà una segona oportunitat per las escocesos.

A més s’agafen al referèndum com un ferro roent. Com la taula de salvació. Però si al 20-N van votar a favor 1,8 d'un cens de 5,5 milions. I es podia votar durant quinze dies. Des de llavors el sostre eletoral de l'independentisme està estancat en uns dos milions. Els referèndums s'han de convocar només quan es poden guanyar de carrer. Aquí la independència no guanya ni a les enquestes del CEO. Fins i tot ho veu Isabel-Clara Simó.

Però llavors què volen negociar? Una sortida. Fer-se una foto. La famosa relació bilateral. De fet, si han retornat al referèndum és perquè han vist que amb 72 diputats no n’hi ha prou de cara a Brussel·les per a una independència unilateral.

Però com organitzaràs un referèndum sense el cens? L'exconsellera Ortega deia l'altra dia que ella va necessitar un any i mig. Estem ja a mitjans de ferbrer. Tic-tac, tic-tac que diria Pablo Iglesias. A més, l’Estat ja no s’està per romanços. Tampoc tens l’excusa dels voluntaris perquè Mas l'ha cremat durant el judici. A veure qui és el valent que es fa l’astut ara.

Les actituds heroïques o èpiques estaven molt bé per al començament. L’Estat s’ha posat definitivament les piles. I com deia Sisa som un poble de botiguers. A la primera "hòstia" tots cap a casa. El propi alcalde de Vilafranca, Pere Regull, del PDECAT, ha decidit que entre tornar a penjar la bandera espanyola i ser inhabilitat no hi ha color. Es jugar el càrrec i el sou.

Però el pitjor de tot és que el procés deixarà en evidència les limitacions de la nostra classe política. Està posant a prova la consistència ideològica, fins i tot intel·lectual, dels nostres màxims dirigents. Mas va a Madrid i, en declaracions als periodistes, diu que l’Estat busca una excusa per poder intervenir. Després, a porta tancada, explica a estudiants que hi ha alternativa a la independència.

Com Puigdemont. El president passa de denunciar que la democràcia espanyola “ha emmalaltit” a una mesa de diàleg amb 48 hores de diferència. Puigdemont és una de freda i una de calenta perquè no vol passar a la història com l’home que va posar el fre de mà al procés. A més el va posar l'ANC.

Però per això a Europa no volen saber res de nosaltres: ens fiquen al mateix sac que la Lega Norte o la ultradreta flamenca o finesa. Amb la inestimable contribució del conseller Romeva. Per això Marta Pascal ha de fer conferències a la London School of Economics negant que som el mateix. O Mercè Conesa publica articles a La Vanguardia. Com si ho arregléssim a base d'articles.

L’únic beneficiat de tot plegat és Junqueras. I al PDECAT ho saben. Puigdemont no ha aconseguit la seva foto amb Rajoy i Junqueras ja en portarà dues amb Soraya a partir d'aquest vespre. La vicepresidenta fins i tot s’ha saltat el protocol per reunir-se en el despatx del vicepresident a Rambla Catalunya. Qui ho havia de dir.

 

PD/ Si t'ha agradat aquest article potser t'agradarà aquest llibre:  https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe

 

25 Comentaris

#14 Pere Joel, Bcn, 24/02/2017 - 04:09

Dialeg de Llobarros. Independensia Referendum noensestimen corredo del Ebre i un altre a Ibiza. I Puigdement d'amagat a la Moncloas. Ay pecador de Amer !!!

#13 Pepe, Alacant, 22/02/2017 - 16:08

El prusés es una fanfarronada mayúscula de la que ahora no saben como retractarse sin salir malparados, como bien dice el límite del patrioterismo es el cargo y el sueldo, veremos que majadería se les ocurre para fingir que no se han equivocado.

#12 Javier Pérez, Barcelona, 21/02/2017 - 23:06

Molt bon article. M'ha agradat molt. Enhorabona

#10 PepetCabrejat, Bcn, 21/02/2017 - 08:45

Per marcar paquet n'has de tenir, no val posar-se un mitjó per a fer 'bulto' pq si et descobreixen quedes com un fatxenda. En Mas i en Quico podrien escriure un llibre d'aquest tema.

#9 pepe.-., andorra, 21/02/2017 - 01:32

en neolengua separata lo de dialogo es justamente lo contrario. Ademas de mentir en todo, retuercen el significado de las palabras. Para un separata, dialogo, es q tienes q tragar con todos los sapos q te echan y ademas callarte y seguir pagando.