La Punteta · 13 de Novembre de 2017. 12:00h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Diari de campanya (1): Sense efecte Borrell

 OPERACIÓ ESPADALER. - La precampanya ha començat amb una decepció personal: Ramon Espadaler. El Ramon i jo ens coneixem potser des de fa quasi 20 anys. Des que era titular de Medi Ambient (2001-2003). Era conseller quan es va escapar el mercuri de l’embassament de Flix. Aquelles festes de Nadal del 2002 fins i tot a arribar a la xarxa d’aigua potable de Tarragona. Pensava que érem amics. Fins i tot el vaig convidar a la darrera festa de l’e-notícies com mostra la foto superior. Potser perquè ja no estava en política. O almenys en primera fila. Em vaig assabentar per la premsa que fitxava pel PSC. El que em dol és que no m’ho digués abans. Fins i tot que no m’ho digués amb el compromís de no dir res o d’esperar a dir-ho. Senyal que encara em veia com un periodista en comptes de com un amic. En el fons, tots els polítics volen el mateix: sortir als diari. A ser possible sortir-ne bé. A més, sembla que no sàpiguen viure d'una altra cosa que de la política.

PLANTADA A MEJÍAS. - El Ramon s'ha posat, una mica, al mateix nivell que la Carina Mejías, ara regidora a Barcelona. Amb la Carina també tenia bona relació més enllà de les idees polítiques. Des de la seva època de diputada del PPC. Era solvent a l’hora de passar dades. Molt de temps després que canviés el Parlament per l’Ajuntament, ara ja amb Ciutadans, li vaig dir d’anar a dinar un dia per recordar los viejos tiempos.  I això que procuro dinar poc amb polítics. Va aparèixer amb la cap de premsa. Com si fos un dinar de feina en comptes d’un dinar d’amics. La vaig deixar plantada a les escales de l’edifici Novíssim de l’Ajuntament. Em sap greu perquè la cap de premsa no en tenia la culpa. Li demano disculpes des d’aquí.

SENSE EFECTE BORRELL. - Tanmateix, el fitxatge de Ramon Espadaler pel PSC em semba -relativament- una bona operació mediàtica. Encara que no sé quina rendibilitat electoral tindrà. Sospito que hagués tingut més ganxo el Josep Borrell. Jo el vaig veure a la manifestació unionista del 8 d’octubre i hi havia cops de colze per saludar-lo. Tampoc sé quina relació personal tenen Iceta i Borrell. Ni si l’exministre hagués acceptat anar de dos. Però de cap de llista hagués restat vots a Arrimadas i Albiol. Segur.

borrellmaniesp.jpg

 

El 'MARRON' DEL PEDECAT. - Ha de ser molt trist proposar una llista unitària des de Brussel·les i que no et faci cas ni Esquerra ni la CUP. És el que va dir aquell camioner entrevistat per TV3 el dia de la vaga: “¿Cómo que el capitán del barco está en Bélgica y los marineros salvando la nave?”. Convergència ha anat endarrerint la seva crisi: Junts pel Sí ja va ser un invent de Mas per camuflar un descens electoral. Si hagués perdut davant Junqueras a les eleccions del 2015 se n’hagués hagut d’anar a casa com Montilla el 2010. Però em temo que, tard o d’hora, esclatarà la crisi del PDECAT. I quan ho faci serà més forta que totes les anteriors. Han aconseguit amagar les successives crisis.

ELS FRONTS D'ALBIOL. - Albiol fa unes declaracions a Gimenells en la que proposa un front constitucionalista. Javier Arenas també ho va dir dies enrera. Em sembla un greu error. L’últim que necessita aquest país és més fronts. Ja estem prou enfrontats.

TRANSVASSAMENT DEL PSC AL PP. - L'alcalde de Gimenells, Dante Pérez, té una entrevista. És la prova fefaent que la frontera ideològica entre dreta i esquerra s'ha difuminat. També de com ha canviat el mapa polític a Catalunya. Ara és més permeable. Mesos enrere era impensable. Socialistes i populars eren enemics irreconciliables. Va començar Ferran Mascarell, que va passar de conseller de Cultura amb el tripartit a conseller de Cultura amb CiU.

EL MITE DE LA PARTICIPACIÓ. - Tots els diaris obren avui amb el trencament del pacte a l’Ajuntament de Barcelona. Jo no vaig saber entendre mai els avantatges del pacte si tampoc arribaven a la majoria absoluta. Tampoc entenc ara el trencament si no és per aclarir la pista d’aterratge de cara a un futur acord amb ERC al Parlament. El que ja s’anomena un nou tripartit. El que em sembla increïble és que ho hagin decidit només unes 2.000 persones. Tant parlar de participació i, en la consulta, van votar en total 3.800 afiliats de Barcelona en Comú. El 40% del cens. La participació és un dels mites de l’esquerra./ Dilluns, 13 de novembre del 2017

 

Segueix-me a:

e-notícies

Web personal

Twitter

Facebook

4 Comentaris

Publicitat
#3 Sergi , Barcelona, 13/11/2017 - 15:10

Rius te faltado comentar el pase a ERC de dos trepas tremendos la Gispert y el Castella.

#3.1 pepe.----, andorra, 13/11/2017 - 15:33

si mañana volviesen a entrar los legionarios de yague por la diagonal y las brigadas navarras por el tibidabo, apostaria cien contra uno a q estos dos q mencionas, habrian sido los primeros en ir a la misa de la plaza cataluña a levantar el brazo derecho. Es lo q de toda la vida se ha dado en llamar, unos chaqueteros oportunistas.

#2 Republica catalana de Can Pixa, Lleida, 13/11/2017 - 13:11

Als de Unió els hi costa molt deixar el càrrec i deixar de viure de la politica.L'ajuntament de Bcn ,les que hi son i les que hi volen tornar com a candidata en son una bona mostra.La aliança amb el psc n'es una mes.Barrejar l'humanisme cristià amb la tolerància gay demostra que aixó de la transversatilitat, al Iceta, se li ha escapat de les ma

#1 pepe.----, andorra, 13/11/2017 - 13:08

lo de colau y el psc es una filfa y una puesta en escena.