La Punteta · 19 d'Octubre de 2016. 22:32h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El bluff del procés

L’autor d’una de les biografies publicades sobre Carles Puigdemont -el nom del qual ometrem piadosament- comença així: “Catalunya ha iniciat un camí sense retorn cap a la nova República Catalana”. Tian Riba -d’aquest no ometrem el nom- té també un llibre que és diu “Camí sense retorn. Crònica d’una revolució” (2013). I Francesc-Marc Álvaro -d’aquest tampoc- en va treure un amb el títol “Per què hem guanyat” (2015). S’ha de ser molt agosarat o un analista perspicaç per publicar un llibre amb aquest títol dos dies després del segon debat frustrat d’investidura de Mas. Abans que l'enviessin a la paperera de la història.

Doncs molt bé, ara que m’ho expliquin. Perquè a la conferència del president a París dilluns passat deia que després del referèndum “serà el torn una altra vegada dels ciutadans, que hauran de decidir a les urnes si opten per elegir un nou parlament constituent i avançar definitivament cap a la proclamació de la independència”. A veure si ho entenc: unes altres eleccions com les del 27-S?. Que no eren plebiscitàries?.

El canvi de rumb ha passat relativament desapercebut a casa nostra. Com si la transmissió de notícies des de París fos la de l’època Gaziel. Catalunya està perdent l'esperit crític. Clar que els únics mitjans que han cobert el viatge oficial del president han estat els oficials (TV3, Catalunya Ràdio i ACN) i això ajuda a esmorteir el cop. La CNN estava molt enfeinada amb la campanya Hillary-Trump.

articleIMG_0623.jpg

L’endemà, a La Vanguardia, titulaven: “Puigdemont: ‘som la revolució d’Europa”. A El Periódico: “Puigdemont defensa a París un Estat català a la UE”. A El Punt-Avui: “Puigdemont: ‘Catalunya està indefensa jurídicament”. A l’Ara si fa no fa el mateix: “Puigdemont denuncia a París la indefensió jurídica de Catalunya”. Per ordre de tirada. No com al 324. Ni tan sols a El País encertaven: “Puigdemont firma un acuedro con Isla de Francia entre protestas de los extremistas”.

Jo em vaig haver de llegir tres cops la conferència a les deu tocades del vespre a veure si deia el que deia. L’altra opció és que estigués sota els efectes de l’alcohol o les drogues. Certament difícil en el meu cas. Però, en efecte, el president assegurava que “serà el torn una altra vegada dels ciutadans …".  La cantarella de sempre: "no farem el pas definitiu sense una pantalla de validació democràtica".

Per això vaig aprofitar la presència de la consellera de Treball, Dolors Bassa, d’Esquerra, a la roda de premsa de Consell Executiu del dia següent per preguntar-li, però em va dir que “hem d’esperar que expliqui el president com s’han d’interpretat les paraules que ha dit ell que més que les ha dit ell”.  La frase és textual. Al final sempre és culpa de la premsa. Vaig estar a punt de lliurar-li, en mà, el pdf de la conferència.

articleIMG_0565.jpg

Mentre que els de la CUP, a la sessió de control d’aquest dimecres, ha ensenyat una mica les dents. No es pensin, no gaire perquè darrerament han estat molt enfeinats posant en marxa un rellotge sobre el procés. Anna Gabriel ha advertit que “no hi ha eleccions que substitueixin aquest referèndum” i els hi ha demanat que “no es moguin ni un mil·límetre d’aquest plantejament”. Però, com va dir la consellera Munté, tot plegat és per "reforçar" el procés.

Jo em pregunto: tots els que aquell 20 de juliol del 2015 eren a la terrassa del Museu d’Història de Catalunya, el dia que es va presentar la candidatura de Junts pel Si, què deuen pensar ara? Res, clar, què volen que diguin? Ara tots estan col·locats. Fins i tot l’Eduardo Reyes. Carme Forcadell ja no ha tornat a dir allò de “president, posi les urnes”. Ara del que es tracta es de durar. Aquellà màxima que Convergència aplicava al tripartit: “qui dia passa any empeny”.

El full de ruta s’ha convertit en el circuit d’Indianàpolis on els cotxes donen voltes en un recorregut rectangular. Amb una variant: Aquí quan albiren la línia d’arribada frenen, reculen, volen fer marxa enrere perquè traspassar la meta és un veritable problema. Sí, Espanya està en crisi, però el Tribunal Constitucional no para d’enviar papers. Fins i tot a Badalona han estripat només una fotocòpia.

El procés ha generat, entre partidaris i adversaris, una dura batalla dialèctica sobre si era una revolució -una tesi compartida Antonio Baños o José Antich- o hi havia suflé. La conclusió és senzilla: no és que n’hi hagi suflé és que és un bluff. L’únic objetiu és continuar al poder el màxim temps possible. Sovint amb l'ajuda d'uns mitjans que miren cap a una altra banda. La vella tàctica del Gatopardo: què tot canviï perquè no canviï res.

21 Comentaris

#14 jo, -, 25/10/2016 - 01:06

Tu només critiques, però de solucions no n'aportes cap ni una.

#14.2 No cal, Bcn, 25/10/2016 - 17:55

Si ja tenim la Cup per trobar solucions. Van canviar el president electe per un que passava em un tres i no res.

#13 h22, a, 22/10/2016 - 23:00

Qué chasco se ha llevado la Vanguardia, el Periodico, el ARA, el AVUI, TV3, RAC1, Catalunya Radio y tantos otros (la prensa subvencionada) con la victoria de Miquel Iceta en las primarias del PSC. Ellos, que llevaban meses promocionando sin descanso a la alcaldesa de Santa Coloma, Nuria Parlón, con la

#12 Itaca, ES A PUNT, Barcelona, 22/10/2016 - 13:09

Mes que un bluf, que jo crec que no ho es, es un carrero i la clau es la sortida.
Si un carrero alimentat sobretot de victimisme per mitjans de comunicacio al servei del proces.

Que treurem els catalans de tot aquest sidrall.
Per que de doment tots venen flors i violes i molts les han comprat

#11 Jax el boletaire, Vic , 21/10/2016 - 22:59

El Pruses separatiste es un NEGOCI PIRAMIDAL.

#10 Santiago, Terrassa, 21/10/2016 - 09:32

Com sempre molt entenidor
Felicitats.