La Punteta · 10 de Juny de 2015. 14:20h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El cas de Jordi Martí

Jordi Martí, amb Xavier Bosch

L’exeurodiputat de CiU Ignasi Guardans deia un dia, en un polèmic article a La Vanguardia (1), que sentia un “enorme respecte” pels independentistes de tota la vida, "bastant respecte" pels indepes reprimits, "cert respecte" pels conversos i "menyspreu creixent" pels que que veuen que ens la fotarem, però callen.

A mi, els conversos, m’inspiren poca confiança. Fins i tot malgrat que tothom té dret a canviar d’opinió. Germà Bel s’hagués fet sobiranista si hagués arribat a ministre d’Economia amb Zapatero? O, com a mínim, a Secretari d’Estat?. Mascarell s’hagués passat a CiU si hagués estat l’alcaldable del PSC?. Montilla li ho va oferir, però l’actual conseller de Cultura no volia passar per unes primàries per por de rebre vot de càstig.

El mateix em passa amb el darrer fitxatge d’Ada Colau. Jordi Martí s’hagués incorporat primer a ERC i ara a BCN En Comú si hagués guanyat les primàries del PSC?. M'hi jugaria una mariscada a que no. En aquest cas demostra unes sòlides conviccions personals: ha passat en quatre mesos de ser socialista a independentista i d’independentista a antisistema.

De retruc, Ada Colau fitxa a un membre de la casta que tant ha criticat perquè Martí porta vinculat a l’Ajuntament de Barcelona des del 1996. Llevat del Fòrum, per les seves mans ha passat gairebé tota la política cultural: des de l’Institut de Cultura de Barcelona al Pla de Biblioteques passant, com a subdirector, el CCCB.

El fet confirma, d’altra banda, la manca de quadres i alts càrrecs de Barcelona En Comú per fer-se càrrec de tota la maquinària d’un Ajuntament com el de Barcelona. A qui posaran a la Guàrdia Urbana? O a regular els semàfors?. Encara pijtor: a urbanisme? i a turisme? Hi ha sectors que, només de pensar-ho, es posen a tremolar. Perquè una cosa és anar darrera la pancarta i l’altra governar.

També confirma que l’operació d’ ERC de fitxar exsocialistes té més riscos dels previstos. Esquerra es va passar tota la vida volent substituir CiU i després van veure que potser ho tenien més fàcil intentant substituir el PSC. Però passa com a les rebaixes, no saps mai com et sortiran els saldos.

Tampoc estic segur de l’aportació de Moviment d’Esquerres pel que fa a nombre de vots hagi estat políticament rendible més enllà de fer la guitza mediàtica al PSC. El que déiem: quina credibilitat pot tenir una persona que, en quatre mesos, canvia tres cops de partit?. Fins i tot per al partit que l’ha acollit.

Encara recordo les paraules de Marta Rovira el dia que, amb Jordi Martí, van presentar l’acord marc antre les dues formacions. Era el 23 de març al Parc Central de Nou Barris: “les llistes electorals són una eina per seguir sumant, per eixamplar l'espai dels ideals de la socialdemocràcia amb que construirem el nou país”. És legítim, però a la primera Jordi Martí ho ha deixat per una oferta de feina.

Tanmateix, no em cansaré de repetir-ho, el cas més espectacular és el d’Ernest Maragall. Quan era Secretari del Govern no parava de fer putades als d’Esquerra. La bèstia negra de Josep Bargalló i companyia eren ell i Jordi Mercader, el cap de premsa de Pasqual Maragall. De fet, per això van incorporar Xavier Vendrell com a Secretari General de Presidència. Per evitar més gols.

Les picabaralles pel CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat), per exemple, van ser memorables. Potser el seu exdirector, el Jordi Bosch, ens en podria fer cinc cèntims. I Miquel Sellarès va haver de dimitir de Secretari General de Comunicació després, previsiblement, d’una filtració des de Palau.

A més, durant els set anys que va tenir càrrecs al Govern -com a secretari o com a conseller d’Ensenyament- no li vaig sentir mai una paraula a favor no de la independència, sinó simplement del dret a decidir. Encara que ara que està endollat a Brussel·les, tampoc. En aquell famós article que va publicar a La Vanguardia el 14 de febrer del 2010, en el que renegava del tripartit, acabava demanant el grup parlamentari del PSC a Madrid!.

De fet, el Tete -com era conegut en política- va ser franc el passat 10 d’abril quan tots plegats es van fer la foto de grup: "la candidatura d'ERC és la guanyadora, aquest és un acord de ciutat que té una significació profunda i en les properes setmanes i mesos ho constatarem”. “Hem apostat per la complementarietat entre l’independentisme republicà i el socialisme sobirà”, va afegir. El que deia: sobirania no vol dir necessàriament independència. La sap més llarga que un dia sense pa.

Potser el problema de fons és que el propi Oriol Junqueras té tendència a primar més els de fora que els de casa. És com el Barça, que valora més els fitxatges externes que el planter. Però una cosa és fixar Messi i l'altra l'Ernest Margall. Com si els miltants d’ERC no fossin de confiança. Que no tenen cara i ulls com els altres?. Que si els punxen no els hi surt sang?.

Al capdavall, tota la primera fila del partit són independents: Alfred Bosch, Josep Maria Terricabras, Ernest Maragall, Gemma Clavet. N'hi ha que han passat al davant sense haver enganxat un cartell electoral en la seva vida. Com ell mateix, d’altra banda, que en un any i mig va passar d’independent a president del partit. Ni Kennedy va fer una carrera tan fulgurant.

 

(1) "Els que callen", 7 de setembre del 2014

 

Sóc més divertit a twitter

Qui sóc

Tots els articles

Elogis

Insults

12 Comentaris

Publicitat
#11 Josep, Reus, 14/06/2015 - 12:05

A veure

1.- El que estic en contra és de gent que canvia de partit i, llavors, TAMBÉ canvia les idees. Aquest NO és el cas del Martí, que si se'l van petar del PSC (amb les primàries dels pakistanesos) va ser per independentista.
Està bé defensar el que creus. I no anar canviant d'idees.

#10 Oriol2, BCN, 14/06/2015 - 00:38

L'Ada Colau deu ser l'antisistema de "The Economist", i que fitxi el Martí em sembla raonable. Rius, ja sembles les senyores de Sant Gervasi que tenien por que quan governés el Felipe els prengués els abrics de pells. A mi la Colau no m'agrada, però no per antisistema, sinó per improvisada.

#9 narcisa, independència i independènPPSOEciu, 11/06/2015 - 14:03

sense exagerar, sembla el Buenafuente 1 centímetre més alt, jajjs.

#8 narcisa, independència i indpendènPPSOEciu, 11/06/2015 - 13:56

ai Jordi Martí, quina rahola em fas venir, jajjs.

#7 Bart, Barcelona, 11/06/2015 - 11:24

"Perquè una cosa és anar darrera la pancarta i l?altra governar". És a dir, que només poden governar aquells que sempre han estat ficats en política? O aquells amb pedigrí empresari avalat per la CEOE o Foment? Potser prefereixo algú sense experiència, però amb voluntat de servir al bé comú.