La Punteta · 19 d'Agost de 2016. 21:47h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El comissari de la paella

El comissari Trapero, amb camisa hawaiana i barret de palla, interpretant 'Paraules d'amor'

Estic esperant amb candeletes la dimissió del comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. O, en cas contrari, el seu cessament. El màxim responsable operatiu de la Policia de la Generalitat ha posat en dubte tota la seva trajectòria professional per una paella.

El 2013 ja va ascendir per sorpresa i contra pronòstic -amb CiU a la Generalitat- a comissari en cap. No sabem si per mèrits professionals o per proximitat ideològica. Però el que és segur és que ara no pot ascendir a Major. Seria un ascens sota sospita.

Encara recordo que el 2008, en època de Joan Saura, un altre comissari va recomanar l’assistència a una conferència del llavors conseller d’Interior. En teoria era per fer balanç dels dos primers any de legislatura. Però més que un acte oficial va ser un acte preelectoral perquè Montilla i Carod havien fet convocatòries similars uns dies abans.

L’afer va transcendir a la premsa -ho va publicar La Vanguardia en exclusiva- i quan Convergència va retornar al poder es va estroncar la carrera professional del comissari al que se li va atribuir el mail en qüestió, Joan Miquel Capell. Fins aleshores considerat el Trapero del cos.

Primer el van defenestar a Relacions Institucionals i finalment va decidir deixar el cos per passar a ser cap de seguretat de la Diputació de Barcelona. Supso que fart de la seva situació professional i a la recerca d’un canvi d’aires. Sé el que és: a mi també em van defenestar abans de fundar l'e-notícies. Tampoc vull pensar malament però la filtració devia afavorir algú.

El conseller d'Interior, Jordi Jané, hauria d’aplicar ara amb el senyor Trapero el mateix criteri que es va aplicar llavors amb el senyor Capell. I que consti que jo a aquest amb prou feines el conec. La penúltima vegada que el vaig veure de servei va ser durant l’esvoranc del Carmel (2005) -imaginin si en fa de temps- i l’última a la Diputació en un acte oficial ja exercint la seva nova responsabilitat.

Com a font informativa sempre va ser un desastre. No vaig aconseguir mai intercanviar res més que una salutació protocol·lària. Diria que fins i tot li desagradava la relació amb la premsa. Quan veia un periodista semblava que veiés el dimoni. Fins i tot arrufava el nas.

Però l’entenc perfectament perquè un policia, sobretot, ha de ser discret. Si el senyor Capell en comptes d’haver nascut a Catalunya hagués nascut al Regne Unit ara seria un capitost d’Scotland Yard.

En canvi, el senyor Trapero pot fer amb la seva vida privada el que vulgui -mentre òbviament no cometi cap delicte- però una cosa és això i l'altra sortir amb camisa hawaiana, barret de palla i fent veure que és Joan Manuel Serrat. Perquè el comissari en cap, de vacances, també representa els Mossos d'Esquadra.

A més, ha comès un error imperdonable per a un comandament policial: deixar-se fotografiar i gravar. Ara, quan presideixi una reunió oficial, un briefing de seguretat o una trobada amb altres forces policials tothom veurà en ell el comissari de la paella. Com inspirarà respecte? La dignitat del càrrec no és aplicable només a la presidència de la Generalitat encara que, per cert, també va sortir tocada de l'esdeveniment.

Amb quina autoritat moral farà ara, per exemple, el discurs al Dia de les Esquadres. Com el seu discurs el passat 11 d’abril arran de la polèmica pel cas Quintana i d’altres que han sacsejat el cos quan va afirmar: “No amaguem res, tant sols no en sabem més”. Ha quedat desautoritzat. Una imatge val més que mil paraules.

Que consti que l’amfitriona, Pilar Rahola, va deixar pels núvols les seves qualitats culinàries. "Josep Lluís Trapero va fer la paella, que les fa molt bé”, va declarar el dia de la polèmica a Rac1. I l’endemà, un altre dels assistents, el periodista Joan Vehils, va explicar que va exercir fins i tot "de líder”. Malament rai. Necessitem altres tipus de lideratges.

Dijous un periodista que aprecio donava una entrevista a El Punt-Avui i afirmava, suposo que per exculpar-lo, que “vull un país on el cap de la policia sàpiga cantar Paraules d'amor” (2). Clar, Trapero és dels nostres. S’imaginen què diríem si el responsable del Cuerpo Nacional de Policía o el de la Guàrdia hagués compartit una paella amb Rajoy?. Ara n’estaríem demanant la dimissió i enfilant-nos per les parets.

 


(1) El Periódico: “Una paella viral”, 10 d’agost del 2016

(2) El Punt-Avui: “Potser tenim una tardor o una primavera calentes”, 18 d’agost del 2016

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

12 Comentaris

Publicitat
#16 E.Gimeno, Gelida, 23/08/2016 - 18:34

No acabo de ver porqué este señor no puede ponerse camisa hawaiana y hacer el ridiculo y todo lo demás como cualquier ciudadano. No lo veo. Si fuera el Rey quiza. diría cuidado! tiene un cargo simbólico y es sobre todo imagen.

#14 Que cursilada empalagosa... como se pasan!, " comiendo la olla", 21/08/2016 - 11:51

Todo tiene su momento y lugar!
Una región, estado, nacion, empresa, etc...no puede estar en manos d " amigos" de cuchipanda!
De su decisiones dependen muchos ciudadanos... en la"fiesta" había demasiada " genteta" para q todos sean amigos ! No cuela!
Amigos hay pocos!

#11 angelito, barcelona, 21/08/2016 - 00:14

Pues esta vez parece que te equivocas, Rius. El tío más cachondo de La Vanguardia nos descubre hoy que posiblemente faltó sólo que invitaran al propio Jefe de la Oficina Anticorrupción para que formara pareja como palmero con el comissari en cap, mientras Puigdemont tocaba la guitarra.
(contnúa)

#10 Danys colaterals paellers, Capdequers, 20/08/2016 - 19:39

Notícies de darrera hora: Ha estat comunicat que els escamarlans de la paella eren congelats, així com les gambes. Tot plegat com a consequència del robatori sistematic exercit pel govern de Madrit.

#9 Frases cèlebres, London, 20/08/2016 - 19:34

Ricard III d'Anglaterra "El meu regne per un cavall", Trapero I de Catalunya "el meu xollo per una paella".