La Punteta · 3 de Setembre de 2017. 18:22h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El doble joc de La Vanguardia

 

El passat 4 de juny La Vanguardia publicava un editorial en portada (“Encara hi som a temps”) en el que recordava que “les forces que impulsen el referèndum unilateral” van treure a les eleccions del 27 de setembre del 2015 menys de la meitat de vots: el 47,8%. I que els seus dirigents “es van resistir a reconèixer públicament que el repte plebiscitari no havia estat superat”.

El diari criticava que es presentés la independència com “un esdeveniment indolor, festiu i miraculós” i destacava que no tenien majoria”. “D’aquell error deriva l'actual situació, que pot conduir Catalunya a un carreró sense sortida”, subratllava.

Alhora lamentava que Junts pel Sí quedés “presonera” de la CUP -una força amb només un 8% dels vots- i explicava que es podria haver format una altra majoria en el Parlament, però "es va optar deliberadament per l'estratègia unilateral, previ sacrifici d'Artur Mas”. Tot seguit criticava que “es va haver d'improvisar un president i la persona elegida va ser Carles Puigdemont, alcalde de Girona”.

D'altra banda, censurava el “quietisme” de Mariano Rajoy i del Govern del PP al que acusava de tenir “una important quota de responsabilitat”. Però acabava demanant a Junts pel Sí la “suspensió de la via unilateral”. Considerava el que estem a punt de fer el proper 1 d’octubre era com un suïcidi: “S’ha optat per la consigna suïcida del ‘tenim pressa’”.

Gairebé tres mesos després d'aquell editorial el director del diari, Màrius Carol, publica una entrevista el president de la Generalitat i no he sabut trobar cap pregunta sobre les queixes expressades aleshores. No és una entrevista, és un massatge. Fins i tot el fotògraf oficiós que abans feia les fotografies a Mas -el retrat oficial o la del timó- ara les fa a Puigdemont. La cosa ha variat poc.

Encara recordo que va fotografiar el llavors president escrivint el frustrat discurs d’investidura a mà! En l’època dels ordinadors! A més es notava que la foto era molt preparada perquè tenia les ulleres damunt la taula. Donava una imatge troglodita de l’expresident. Ara se l’hi ha ocorregut fer-lo posar a la plaça de Sant Felip Neri davant les marques que va deixar la metralla! Vaja auguri.

portadeslv.jpg

 

Per tot plegat és una entrevista digne del dominical. Puigdemont sembla una estrella de cinema abans d’estrenar una pel·lícula: “com es veu d’aquí un any?”, “què pensa que diran de vostè els llibres d’història?” acaba peguntant-li Màrius Carol després de dues planes.

Es nota que el president només dóna entrevista a mitjans amics: Terribas, TV3, Rac1, La Vanguardia. Ja m'agradaria que me'n donés una a mi. Aprofito per demanar-la. En roda de premsa només ha comparegut dos cops en divuit mesos: per explicar els cent dies i la remodelació de Govern. Una acompanyada del vicepresident! I això que és periodista.

Potser l’única qüestió amb una mica de mala bava que li plantejava Màrius Carol és quan li deia si “no és un error que el Govern nomeni el president del Tribunal Suprem?”. Home, no és un error, és una barbaritat. Deu ser un càrrec fet a mida per Carles Viver i Pi-Sunyer.

L'objectiu de l'entrevista, doncs, és engrescar als del no, a veure si s'animen a anar a votar i així puja una mica la participació. Només cal veure el titular: "Tothom sap íntimament que aquesta vegada va de debò". Llavors el 9-N què era?. Puigdemont no se n'adona, però acaba de donar la raó a Ciutadans i PP que sempre van dir que era una costellada.

En realitat, hi ha més preguntes crítiques amb Mariano Rajoy que amb el propi president de la Generalitat. Per exemple, li demana “si Rajoy li truqués aniria?" que més aviat semba un suggeriment de cara a la Moncloa, un voler tendir ponts abans no prenguem mal.

Però per què l’ha de trucar el president de Govern espanyol si aquests ja han dit que fan el referèndum peti qui peti?. A més, es van reunir en secret -i ens ho van negar, per cert: com l’avís de les Rambles- i tampoc va servir de res. Tan difícil era preguntar: “president, vol dir que es pot declarar la independència amb menys de la meitat del cens electoral?”, que és el que deien en l'editorial de fa tres mesos.

És que ni tan sols hi ha cap pregunta sobre la gestió que ha fet el Govern de l’atemptat! No surten ni els famosos bolardos!. O el desmentiment de Trapero-Forn (per ordre d'importància). Ni la CUP com a soci parlamentari. En aquest cas era: “vol dir que es pot governar amb una força que demana  la retirada de l’estàtuta de Colom o l’expropiació de la Catedral?”.

Posats a fer jo li hagués fet aquesta: el conseller Santi Vila va ser el que es va xivar sobre el conseller Jordi Baiget? Perquè el suïcidi per etapes del PDECAT també dóna molt de joc. L’altre dia Lluís Corominas gairebé feia tàndem amb Benet Salellas en una roda de premsa al Parlament. No sé si ho han notat però Esquerra no va enviar ni Marta Rovira ni Roger Torrent, sinó a Jordi Orobitg, que anava d’onzè per Girona!

77179-screensnapz039.jpg

 

Sembla que La Vanguardia sempre vagi amb l’ai al cor. El conde de Godó deu tenir por que, si combrega massa amb l’unionisme, li cremaran exemplars a la porta del diari com va passar durant el franquisme amb el cas Galinsoga. Però entre fer La Vanguardia Española i La Vanguardia Estelada el que haurien de fer és un diari de referència. Simplement explicar les coses com són. I el procés ha entrat en una fase segons la qual, amb la independència, el sol sortirà per l’oest o hi haurà duros a quatre pessetes.

És veritat que, unes planes més enrere, hi havia articles de Joaquín Luna i Llàtzer Moix, ambdós periodistes de la casa, crítics amb el procés. I un article encara millor de Daniel Arasa sobre el gihadisme. Però també tenen Pilar Rahola, Francesc-Marc Álvaro o Salvador Cardús, incombustibles a favor. Amb l'atemptat no hi ha hagut la més mínima crítica. Al contrari, em sembla que encara han aprofitat per fotre canya a El Periódico.

En fi, no sé si aquestes oscil·lacions són fruit de les subvencions. Com si, després d’haver cobrat un munt de la Generalitat -Anna Gabriel va dir que eren 15 milions d’euros-, haguessin cobrat de l’Estat i ara intentessin tornar a cobrar de la Gene. Tothom sap que la premsa catalana, sense subvencions, no resisitirà. Quedaríem quatre gats.

Si el procés ha arribat on ha arribat és no només pel silenci de la societat civil, sinó també pel trist paper dels mitjans de comunicació, dels periodistes i dels intel·lectuals (sic). Col·legues, ja sé que d’alguna cosa s’ha de menjar, però ens hem abaixat els pantalons fins als turmells! I ens pensem que som Dinamarca!

L’entrevista almenys ha servit per donar una idea de qui tenim de president de la Generalitat. Havia de ser una ensabonada i li han fet un flac favor. Per respecte institucional, m’estalviaré de dir què en penso de Carles Puigdemont. Només cal que rellegeixin algunes respostes.

Quan Màrius Carol li diu que, en cas d’aprovar per decret la Llei de Transitorietat no es podrà debatre la “més important de la història de la Cambra”, al president pateix un lapsus freudià i respon que la “més important serà la nova Constitució”. Dóna per fet que, sigui quin sigui el resultat o la participació en el referèndum, serem independents! Això és un pur tràmit.

Almenys Puigdemont ha descobert ara -i això que va estar un any sabàtic de viatge per Europa- que a la Unió Europea no ens dóna suport ni el conserge. En efecte, finalment admet que la UE “és un club d’estats i es manté alineada amb les posicions del Govern espanyol”. I què es pensava? Els que tenen la santa paciència de seguir-me m’hauran sentit dir sovint que la UE l'han feta els estats i que després del Brexit ningú no en vol sentir a parlar de referèndums. Siguem francs: no ens han donat suport ni els bascos. És que ni els andorrans!

Tanmateix, la resposta que m’ha fet més vergonya aliena ha estat quan el director de La Vanguardia li pregunta sobre els xiulets al Rei a la manifestació i el president de la Generalitat diu que “vaig agrair la seva presència al minut de silenci, després cadascú fa el que vol". Agrair? El rei va fer el que havia de fer.

Però a veure si ho entenc: convoquem una manifestació per les víctimes, ens manifestem contra la Islamofòbia, aprofitem per colar estelades perquè es vegin en primer pla per la tele, organitzem una xiulada al Rei i al president del Govern espanyol i ens quedem tan panxos?. L'entrevistador ni tan sols és capaç de replicar-lo! Al contrari, canvia de tema com si no passés res. Penós tot plegat. Aquest país comença a fer llàstima.

31 Comentaris

#20 pepe.----, andorra, 05/09/2017 - 14:15

esto de la vanguardia, debe ser como aquello de nadar y guardar la ropa, o como decia carmen polo, yo siempre soy de los nuestros.....Lo q si tengo claro, es q los de la vanguardia, pase lo q pase, estaran en el bando ganador...Q estos siempre caen de pie....

#19 M. Pilar, Barcelona, 04/09/2017 - 18:28

Quina desgràcia tenir a polítics com Mas, Puigdemont i Junqueres dirigint aquest país!... Persones que no tenen cap problema per portar als ciutadans catalans al desastre més terrible que ens podem imaginar en aquest moment, per tal de continuar al poder. Els més incapaços dels polítics que he conegut al llarga de la meva vida...

#18 Andreu llopis, Barcelona, 04/09/2017 - 16:02

Fa goig veure com el director de la Vanguardia que no hagues agafat ni de becari al periodista Puidemont ara li llepi el cul en una entrevista. A mi em fa gràcia, què voleu que us digui.

#17 zeppelin74, bcn, 04/09/2017 - 13:37

Màrius Carol,un altre venut al Règim.Tot per la pasta.

#16 botifler 1914, Sinitaca, 04/09/2017 - 12:09

Discrepo, esta región, que no pais, ya hace tiempo que da bastante asquito.