La Punteta · 7 d'Abril de 2017. 11:42h.

JORDI ARAGONÈS

El final del cagamandurrisme polític

Protegit pels rancis murs de la correcció política, a recer de les novetats, sota un baix sostre de bruta uralita i guarit pel flatulent clima del conformisme i el bonisme, entre somriures i samarretes sobreviu immòbil el sistema de partits català. Sense adonar-se que els vents bufen en una altra direcció, que els temps estan canviant. Adormida dins un somni etern, amb un PDeCAT demanant acollir i uns Demòcrates votant contra l’escola concertada, la suposada dreta catalana no ha donat cap mostra d’existència. El present demana claredat de discurs i accions definides, tanmateix, ens seguim trobant amb un gandul immobilisme disfressat de prudent moderació.

L’actualitat es mostra complicada pels nostres demòcrates, pels dos partits abans esmentats. El seu mateix nom mostra una ambigüitat preocupant en un món que demana claredat. Demòcrates? Què sinó? Tots els partits del Parlament són demòcrates. Deixant de banda el nom, clarament millorable, l’actualitat se’ls mostra complexa perquè són ciutadans d’un món que s’està derruint. El món acomplexat s’esfondra davant l’entrada en escena de Trump, davant la nova revolta de Budicca personificada en el Brexit, davant els reptes que reclama una secessió que s’ha de desfer, sense vessar cap llàgrima, de l’etern i estàtic procés.

El present és complex, reclama crear polítiques d’integració cap els nouvinguts no pas una defensa despreocupada del multiculturalisme. El present reclama enfortir la idea d’una comunitat cohesionada com la millor eina per blindar la democràcia i la sobirania, no pas la concepció de la massa com subjecte polític. La història reclama accions tangibles per alliberar la nació, no pas desaprofitar les actuals majories independentistes mentre deixem passar el temps. En altres paraules, Catalunya no necessita homeopatia, necessita medicina i ciència.

Mentre PDeCAT i Demòcrates segueixin votant contra els concerts a les escoles, acceptant l’entrada de refugiats sense unes polítiques integrals de cohesió cultural, mentre segueixin pensant que “trencar els ous” significa fer una performance per penjar a les xarxes, mentre segueixin amb esquemes del passat estaran en perill. En perill que un dia els hi aparegui un partit que parli clar i s’erigeixi com la Dreta Catalana sense complexes. Vae Victis si això passa.

1 Comentaris

#1 LA AMBIGUEDAD POLITICA no va a ningun sitio, Barcelona, 11/04/2017 - 09:22

Y CiU CDC DiL o PDECAT o lo que sea

Haciendose progre siguiendo y SIRVIENDO
a politicas de ERC y la CUP

A que aspira A DESAPARECER?
pues se lo esta ganando a pulso