La Punteta · 23 de Setembre de 2015. 13:48h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El futur d'ERC

Hi havia una època, no gaire llunyana, que semblava que Oriol Junqueras pogués ser president de la Generalitat. Esquerra, en efecte, anava per davant a totes les enquestes. Al baròmetre del CEO de juny del 2013 passava dels 21 diputats que té actualment a 38-39 mentre que CiU queia de 50 a 35.

Potser l’exemple més clar era el sondeig, també del CEO, de novembre de l’any passat perquè mostrava un transvasament de diputats: la federació nacionalista en perdia 17-18 (es quedava en 32 o 33), que passaven gairebé de manera automàtica a Esquerra (38-39). La tendència es mantenia en altres mitjans no precisament proclius a ERC com El Mundo o La Razón.

Els lectors que tenen la paciència de seguir-me saben que no crec gaire en les enquestes. Però les eleccions europes del 25 de maig del 2014 van confirmar les prediccions. Per primer cop es va produir el sorpasso dels republicans als convergents en una convocatòria electoral.

ERC va aconseguir llavors el 23,6% dels vots -un 14% més- mentre que CiU es va estancar amb un 21,8%. Per això Ramon Tremosa, que s’ho veia a venir, va proposar una llista conjunta a la precampanya. En aquella ocasió, l'ascens d’ERC va ser espectacular: va passar de 181.000 vots el 2009 -un sever càstig en època del tirpartit- a 548.000.

Però que se n’ha fet d’aquella Esquerra? Res, s’ha diluït en la candidatura de Junts pel Sí. Jo encara no m’acostumo de veure, als mítings, Oriol Junqueras assegut entre el públic fins que el criden a l’escenari per fer el discurs. Si fa no fa com Artur Mas, però el president de la Generalitat ha optat voluntàriament per anar quart. O això o res.

La veritat és que, quan ERC estava al capdavant en les enquestes, em vaig trobar un dia Oriol Junqueras al sector de les amanides del self-service del Parlament i li vaig dir, a boca de canó: “Oriol, et planyo”.

Després de posar uns ulls com taronges em va preguntar perquè i li vaig respondre, gairebé textualment: “en primer lloc, perquè si guanyes, Mas et deixarà 60.000 milions de deute -la xifra ha crescut des d’aleshores- i, en segon lloc, perquè el primer que hauràs de fer serà sortir al balcó de la Generalitat i proclamar una DUI, cosa que tampoc és tan fàcil”.

Em va mirar com aquell qui diu: "aquest cabró té raó", però en el fons de la pupil·la no el vaig veure convençut d’arribar a president. Al cap i a la fi, sempre ha dit que ell vol ser president de la República Catalana, no de la Generalitat de Catalunya. Ho entenc perfectament perquè és més fàcil, malgrat totes les dificultats, ser president d’un país nou de trinca que d’una comunitat autònoma endeutada fins a les orelles.

A mi em va recordar de seguida aquella ancèdota atribuïda al president Tarradellas segons la qual, la nit de les primeres eleccions al Parlament, Jordi Pujol no va dormir perquè temia perdre i Joan Reventós tampoc perquè temia guanyar. Raimon Obiols recorda l’episodi a les seves memòries (1).

En fi, si això de Junts pel Sí no surt bé la responsabilitat serà sobretot d’Oriol Junqueras i de Marta Rovira, però també dels membres de l'executiva nacional que, en aquella reunió del 13 de juliol, s’ho van empassar.

Convenientment convocats per WhatsApp van assistir-hi Anna Simó, Oriol Amorós, Gerard Gómez del Moral o Sergi Sabrià, entre d'altres. Val a dir, de retruc, que el Palau de la Generalitat tampoc sembla el lloc més idoni per celebrar una reunió de la direcció d’un partit.

El consell nacional va aprovar-ho dos dies més tard després d'un "intens debat", segons el comunicat oficial. Però aquí aquí va haver-hi trampa perquè la direcció s’havia reunit abans i els hi va donar mastegat. A veure qui és el valent que, en una reunió del consell nacional, tomba una decisió de la direcció. A ERC o a qualsevol altre partit.

Val a dir que, en aquella reunió, Joan Tardà els hi va donar també un cop de mà perquè va ser el que va proposar que finalment s’aprovés per assentiment. Així s'estalviaven la votació i un eventual vot de càstig. El diputat de Cornellà es va guanyar aquell dia, per mèrits propis, repetir com a diputat a Madrid.

En fi, espero que els resultats electorals el proper diumenge els hi donin la raó. El poder sempre cohesiona. En cas contrari, la nit electoral al Born pot ser com l’última de Convergència al Majestic. Aquella en la que Mas va caure de 62 a 50 després de demanar, com ara, “una majoria excepcional". Els socialistes, el 1980, també tenien les botelles de cava preparades.

Perquè el que sembla més evident a hores d’ara és que si Artur Mas cau, Oriol Junqueras també. El líder d’ERC que hagués pogut ser president de la Generalitat ha lligat el seu destí al del líder de Convergència. El fotut és que aquest país és massa petit com per generar líders cada dos per tres. L’Estatut ja va cremar tota una generació. Espero que el procés no en cremi una altra.



(1) “El mínim que es pot dir”, RBA, Barcelona 2013, pàg 229.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

21 Comentaris

Publicitat
#12 Carlos Gomez, Bcn, 26/09/2015 - 23:35

La astucia del benpentinat aconseguira un fet insolit: que dema C´s superi els escons obtinguts per ERC al 2012
Un altre dels grans exits que els republicans li han de agarir al religios lideratge del noi de Sant Vicenç.
Tot ho arreglararan canviant al popeye de torn com fan cada quatre anys i a seg

#11 Pablo, Madrid, 25/09/2015 - 01:39

Lo de Margallo y Junqueras anteayer fue por un lado la razón y las ideas y por otro el dogma y el acto de fe.

#10 Marc, Arenys de Mar, 24/09/2015 - 20:21

Queda clar que en Xavier Rius no ha entès la naturalesa del procés i la generositat que exigeix a tots els actors!

O potser sí que l'ha entès però es deu a algú!

#9 PAco, BCN, 24/09/2015 - 08:55

Mas es un apestado..un cadáver político. Se pudo ver ayer en el debate de Margallo Junqueras. Ya no sirve ni para asustar, ni para negociar con el estado.
Llegado el caso, con la escusa de la corrupción, sera apartado por la izquierda cuando Podemos tenga su cuota de poder en el gobierno del estado

#9.1 PAco otra vez, BCN, 24/09/2015 - 09:38

Mas debe de estar retorciéndose de rabia. Con el debate de ayer se legitimo a Junqueras como mejor interlocutor con el estado.
Mas está acabado, su astuto plan de ser la mesura de la izquierda independentista no tiene recorrido. Ya lo sabe..... la justicia actuará y no habrá impunidad para CDC

#8 Carlosm, Bcn, 24/09/2015 - 08:40

Escucho RAC1 y alucino. Ayer vi a Margallo y Junqueras y fue una carnicería de la razón contra la manipulación infantil del catalanismo. Pues resulta que tengo que escuchar de la claca mediática del editorial único que venció Junqueras. Para cagarse y no tener papel a mano. País de locos.

#8.1 Xipolleig, Barcelona, 24/09/2015 - 17:30

I qui t'ha dit que tu tens seny ?. No siguis tan pressumptuós, home !!

#8.2 Veig, Barcelona, 25/09/2015 - 00:47

Sisplau, que passin els serveis de neteja per e-noticies. Un altre atac de diarrea mental per part de Xipolleig.

#8.3 pepe, andorra, 26/09/2015 - 12:50

pues yo creo q tiene mucho mas q tu xipofeo. Y no es presunción, es solo algo empírico. No hay q ser un pijo como margallo para darle caña a alguien como junqueras, desde el punto de vista intelectual. Aunque personalmente me importa una higa lo q digan o dejen de decir, no me va a solucionar nada