La Punteta · 22 de Febrer de 2016. 13:19h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El Govern de 'Polònia'

L’altre dia llegia les memòries del periodista Wifredo Espina (1) i vaig ensopegar, a la plana 102, amb el verb “trampejar”. Seria l’infinitiu equivalent a l’expressió: “qui dia passa any empeny”, que es tant de moda es va posar durant el tripartit.

Doncs bé, l’actual govern ha començat a trampejar. La prova és l’anunciada consulta sobre BCN World encara que ara ja no es diu així -la marca se la va quedar Enrique Bañuelos- i l’han hagut de rebatejar com Centre Recreatiu i Turístic (CRT) a l'esperar de trobar un nom amb més ganxo.

La idea va ser el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ho va anunciar en la seva primera entrevista a 8tv el passat dia 9. A falta d’un titular millor -l’entrevista va tenir una audiència discreta de 300.000 telespectadors- va deixar anar la proposta.

Per acabar-ho d’adobar, Junqueras s’hi va apuntar dos dies després amb la variant que havia de ser “al conjunt de Catalunya” perquè afectava a tot el territori. En fi, jo em pregunto com pot afectar als ciutadans de la Val d’Aran, per exemple, que a Vila-seca i Salou vulguin fer-hi un complex turístic.

Des del bus de l’Estatut -aquell vehicle que va recórrer 50.000 quilòmetres buscant suggeriments per al text estatutari- sóc molt escèptic respecte als mecanismes de participació.

El dos mecanismes sagrats de participació són votar i pagar. Els ciutadans que complim religiosament amb ambdós en tenim prou que els nostres representants polítics governin i governin bé. No demanem res més. En efecte, apel·lar a la participació és sovint la manera perfecta d'evitar prendre decisions.

El conseller Jordi Jané, per la seva banda, també s’ha apuntat a la moda. En aquest cas és encara més greu perquè el que s’espera del titular d’Interior -a més d’honestedat- és fermesa, seguretat i sobretot tenir les idees clares.

Però dimecres passat, al Parlament, la CUP li va criticar que hagués decidit comprar pistoles elèctriques Taser i el conseller es va fer enrere. “Fem una comissió en aquest Parlament i analitzem aquesta possible compra d’aquestes pistoles”, va suggerir durant el ple.

Amb l’agreujant que, en la seva primera compareixença en comissió, havia insistit en la compra com li va treure la diputada de la CUP Mireia Vehí. Al Consell de la Policia, el màxim òrgan consultiu del cos, ja n’havien parlat també amb escreix i el mateix director general, Albert Batlle, ho havia anunciat a la premsa el passat mes d’agost com s’han afanyat a recordar els sindicats.

Jo no sóc expert en la matèria i desconec si les Taser són bones o dolentes. Però no deuen ser tan dolentes si la policia local de Girona, amb Carles Pugidemongt d’alcalde, en té. El que no es pot fer en aquests casos és deixar-ho en mans d’una comissió. En política hi ha una dita segons la qual, si no vols fer res, el millor és crear una comissió parlamentària, constituir una ponència conjunta o encarregar un llibre blanc.

Van veure el darrer Polònia? Van recuperar el gag aquell del 2006 en el que sortien Carod, Maragall i Saura i l’expresident deia: “porten un mes i escaig i ja s’assemblen a nosaltres: és un tripartit de pa sucat amb oli”. Doncs això. Mentre Toni Comín anava per urgències dient que “jo sí que cauré bé” perquè “sóc d’esquerres”. També el van clavar.

Per això, quan el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, afirmava aquest dissabte en la inauguració d'una biblioteca a la localitat d'Anglès, a la Selva, que “som un Govern que actua” em vaig posar a tremolar. Com que jo sóc de can Fanga -una de les expressions afectuoses amb la que els de Barcelona som coneguts a les comarques gironines- vaig pensar que el verb actuar tenia un significat diferent passat Hostalric.

El problema de debò és que, d’ençà de la darrera legislatura de Pujol -aquella que només va servir per preparar l’aterratge de Mas- aquest país porta més d'una quinzena d’anys trampejant. Maragall es va embolicar amb l’Estatut, Montilla amb el finançament, Mas amb el pacte fiscal i després amb el procés. Puigdemont ara amb la independència.

Però no ho podem supeditar tot a esdevenir una República perquè, en plena revolució del coneixement, el temps passa més de pressa. I la resta de països no esperaran a que els catalans esdevinguem independents o ens posem definitivament les piles. Fa quinze anys, per exemple, que a cada campanya electoral, sento allò de la Catalunya trilingüe sense que ningú hagi agafat el bou per les banyes. Amb quatre dies Mobile World Congress a l'any no n'hi ha prou.




(1) “Quan volien silenciar-me. Memòries d’un periodista inconformista”, Pagès Editors, Lleida 2016

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults



6 Comentaris

#3 pepe., andorra, 23/02/2016 - 00:33

y mientras la deuda publica creciendo como nunca para mantener el robo continuado, pq al final, todo esto, no es mas q un vulgar atraco cometido desde la legalidad y con alevosia, todo lo demas, son politicas de despiste para q las personas no se fijen en como les estan levantando la camisa.

#3.1 pepe., andorra, 23/02/2016 - 12:21

y para q se entere el sr..,Rius lo de Centro Recreativo Turistico existe desde los tiempos immemoriales de Pujol y su Port Desventura de la Caixa que pagamos todos.

#2 dos, cataguistan, 22/02/2016 - 21:50

El president PUIGDEMONT ha tornar a "actuar" avui tractant al ministre Soria com a ministre d'un altre estat. Un mes de President i ja va així.

#2.1 Serrallongues, Olot, 22/02/2016 - 23:08

exacte, el ministro Soria de Espanyistan.

#2.2 Der Grund, Calaf Market, 22/02/2016 - 23:40

Potser és que no en sap més.

#1 PepetCabrejat, Bxn, 22/02/2016 - 19:12

En Zapatero primer i en Rajoy després han deixat Espanya feta una coca, el mateix que va fer el tripartit i en Mas després a Catalunya. Anys perduts que costaràn Déu i ajuda recuperar
Sap greu pel jovent que ara puja, tenen un futur ben negre al pais que els hi han deixat els brètols que ens manen.