La Punteta · 7 de Febrer de 2017. 20:03h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El gran error de Mas

De tots els errors comesos per Artur Mas al llarg de la seva carrera política la seva actitud durant el judici del 9N és el més gros. I mirin que la llista és llarga.

Els més joves no se’n recordaran, però el primer de tots -quan encara era conseller en cap de Pujol- va ser anar a Andorra i proposar unes seleccions catalano-andorranes. Mai ha sabut si la idea va ser seva, de Jordi Vilajoana -que l’acompanya en aquell viatge- o d’algun assessor. Però a Andorra encara deuen riure ara. No ens han donat suport ni amb el procés.

Com que Mas sempre ha tingut més premsa a favor que en contra la polèmica es va enterrar ràpidament. Semblava un error de principiant. En certa manera li vam perdonar tots plegats.

Però n’hi ha hagut més. De fet, ha estat un no parar. Josep López de Lerma al seu llibre en descriu un parell. L’un és conegut: anar-se’n a Canàries després de les eleccions del 2003 perquè donava per fet que seria president.

L’altre, el revela el propi exdiputat de CiU: va advertir Mas que allò de Montilla estava fet i no se'l va creure. El llibre potser és dur amb Artur Mas i amb l’actual Convergència, però sospito que va a missa.

En l'historial d’errors de Mas n’hi ha més com aquell cop que va quedar atrapat en una discoteca -de Sánchez Llibre, per cert- en plena nevada amb el túnel del Bruc col·lapsat. O negociar d’amagat l’Estatut amb Zapatero. Perquè Mas és ara un sobiranista convençut, però el primer en retallar l’Estatut -de passar-lo pel ribot en expressió tècnica d’Alfonso Guerra- va ser ell en aquella trobada a la Moncloa.

José Bono sempre ha assegurat que va ser a canvi del compromís de Zapatero de cedir-li la presidència de la Generalitat si tornava a guanyar. En aquest cas va cometre un altre error que cometien sovint els dirigents convergents des de l'època de Pujol: entendre's directament amb el PSOE sense passar pel PSC. Els socialistes catalans, òbviament, van ignorar l'acord de sotamà i Montilla va esdevenir president.

Després, ja a la Generalitat, també n’ha fet més.  Com aquella vegada que va proposar l’ingrés de Catalunya a la Francofonia, la commonwealth que aplega els països de parla francesa. Mas es deu pensar que tots els catalans han anat al Col·legi Francès com ell. Ara ja no es parla francès ni a Figueres.

Com en d’altres ocasions, també li vam perdonar. Maragall ho havia proposat deu anys abans, el 2005, i jo mateix vaig empaitar-lo pels passadissos del Parlament preguntant-li: "Monsieur le Président, parlez-vous Français?"

Per descomptat l’error més greu va ser convocar eleccions anticipades el 2012 després de veure plens els carrers de Barcelona. No insistiré en aquest fet perquè ja ho he fet en algun article recent i no voldria fer-me pesat als quatre lectors que encara m'aguanten. Però algú li hauria d’haver dit que, en època de crisi, els votants acostumen a castigar els governants. Va ser el primer cop que va donar la sensació de viure en una bombolla.

Tanmateix, de tots, l’error més greu com deia és la seva actitud durant el judici. Les giragonses i contorsions de Mas per eludir la seva responsabilitat les ha vist fins i tot la CUP encara que no ho destaquin a TV3. L’expresident ha passat de dir que “el responsable sóc jo” a declarar que només va prendre la “iniciativa política”.

Mas, Ortega i Rigau s’han escudat en que el TC no els va avisar prou i en què tot ho van organitzar els voluntaris. Fins a cinc cops ho ha dit l’exvicepresidenta en resposta a la seva actual parella. Pel que sembla ara ja no “estem desafiant l’Estat” que deia Carme Forcadell aquell 20 de novembre del 2014. Ara del que es tracta es de salvar el cap.

Quin greu error. Mas ha desaprofitart l’ocasió de rehabilitar-se, de sortir per la porta gran, de refer el seu liderartge. N’hi havia prou d’assumir tota la responsabilitat: “sí, vaig ser jo, què passa?”. Al capdavall no es juga ni penes de presó.

Els hi ha faltat no només èpica i coratge, sinó sobretot grandesa. Si som independents tant se val una sentència condemnatòria i, si no, hagués demostrat una dignitat tremanda. La Meridiana -que ja està en l’inconscient col·lectiu de tots els sobiranistes- potser portaria el seu nom en el futur.

En el fons, tot plegat demostra que Mas no s’ha cregut mai la independència i que l’únic que vol és esquivar una sentència per tornar-se a presentar després del parèntesi Puigdemont. En les quatre ocasions que li han preguntat fins ara -si no em descompto- es nota que vol i dol. El judici ha estat una immensa oportunitat perduda. Mas ha demostrat una notable falta de lideratge. La visió, l'instint, la intuïció és el que diferencia els líders de la resta.

 

PD/ Si t'ha agradat aquest article potser t'agradarà aquest llibre:  https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe

22 Comentaris

Publicitat
#19 Josep Pagés i Canaleta CASES FREDES PER LA POBRESA, CardedeuEstaciondeTrensinMarquesina, 11/02/2017 - 09:47

Al gran error de Artur Mas , es apuntarse al Independentismo cuando C.I.U. NUINCA FUIE NI ES independentista ... No tubo que romper nunca con UNIÓ ...la cago cuando quiso SER INDEPENDENTISTA Cuando no loes de verdad

#18 Martín Martínez Martínez, Barna, 10/02/2017 - 09:39

Els errors de Mas. Tornant cometrà potser l'últim error polític.

#17 ALEX , Terrassa , 08/02/2017 - 19:25

Creo que el gran error de Mas y de CIU fue cuando en las elecciones de 2010 la que sacaron 62 diputados se creyeron que podrían seguir creciendo.

#16 zeppelin74, bcn, 08/02/2017 - 17:22

Josep López de Lerma (Ex dirigente de CDC): “Mas hasta el año 2.000 se llamaba Arturo”. Sobran les paraules.Aquest Arturo es un estafador i encara hi ha gent que l'aplaudeix.

#15 LA GRAN ENREDADA, Barcelona, 08/02/2017 - 13:08

El GRAN error es INDEPENDENCIA SI O SI
amb 5 anys perduts
cremant ponts de dialec
i cantant dia rera dia matras d'odi
de lo dolens que son els altres
amb la carga de mala llet per tots els catalans
un drama incalculable que haurem de pair

I on l'unica sortida es... ¿?