El PP es queixa de l'herència rebuda. Es pot viure d'aquesta cançoneta però la realitat és que en els quasi nou mesos que porten la situació l'han empitjorat considerablement, fins el punt que han aconseguit sembrar el desconcert en aquesta gent que se les saben totes i que anomenem amb l'eufemisme de mercats.

En aquests temps que sembla que tots fem un màster accelerat d'economia (quantes coses aprenem), aquests taurons de les finances que especulen amb la desgràcia aliena en benefici propi tenen molt clar de qui es poden refiar i de qui no.

Quan parla en Rajoy, a de Guindos o Montoro se'ls encenen totes les senyals d'alarma diguin el que diguin perquè han perdut la credibilitat. L'únic que transmeten és la sensació que no saben cap on van i governen a cop de timó, d'una manera desconcertant, sense que es vegi cap nord per a superar l'actual crisi (altra gent almenys s'equivoca amb seguretat). Avui diu que faran una cosa i demà prometen el contrari. Ells, però, han trobat una altra excusa en atribuir als mercats l'empitjorament de la situació. Si els mercats l'únic que volen es guanyar el màxim de diners possibles al preu que sigui... Quan no ho veuen clar es queden a casa i els especuladors veuen una oportunitat d'obtenir grans guanys en un curt espai de temps.

La prova que els mercats són més seriosos és que quan parlen gent que els mereix confiança, com el president del Banc Europeu, adopten una actitud ferma reaccionen positivament; quan ho fan altres sols contribueix a sembrar més desconcert. Els mercats són bastant més lògics. Quan veuen oportunitats clares, juguen, juguen, quan no analitzen fins a quin punt estan disposats a arriscar-se.

D'altra banda saben que el Gobierno està presoner de les seves decisions. Ells les prenen a fora i ja ni es molesten a dissimular-ho (o sovint volen ser més papistes que el papa). Ara el president Obama va telefonar Rajoy. Diuen que varen parlar mitja hora, però la gran pregunta és fins a quin punt es varen comunicar, entre d'altes coses perquè ni Rajoy parla anglès ni Obama castellà. Davant d'aquest fet podria ser divertit veure com es va desenvolupar la conversa. I si hi havia traductors pel mig, la durada real de l'intercanvi d'opinions es redueix considerablement.

Davant aquest desori els mercats, com és natural, també estan desconcertats amb el Gobierno espanyol. Hi ha qui juga a treure profit de l´embolic i d'altres esperen esdeveniments. No culpem els mercats, ells fan la seva feina (i sobre la desconfiança que tenen en els dirigents de l'economia espanyola, possiblement tinguin tota la raó).

Aquest, per a mi, és el gran mèrit del president del Gobierno: malgrat ser gallec ha desconcertat els mercats, encara que el preu és que ara ja no té credibilitat enlloc.