La Punteta · 17 de Setembre de 2017. 23:03h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El moment zero del procés

L'ex director del Washington Post, Ben Bradlee (1921-2014), explica a les seves memòries (1) com va passar del cel a l’infern durant la seva vida professional. Ell, que havia estat al capdavant del diari quan va fer dimitir Richard Nixon, va acabar caient dels núvols.

En efecte, el 28 de setembre del 1980 van publicar la història d’un nen heroïnòman de vuit anys: El món de Jimmy a càrrec d’una ambiciosa i jove reportera, Janet Cooke. Va tenir tant de ressò que va ser recollit per més de 300 diaris dels EUA.

El reportatge et glaçava la sang: descrivia com es punxava i com l’agulla penetrava en la tova pell del nen com si fos “un pastís acabat de fer”. La història va acabar guanyant el Premi Pulitzer -l’equivalent periodístic dels Nobel- en la categoria de reportatges locals.

Doncs bé, va resultar fals. El mal al prestigi del diari que havia destapat el cas Watergate va ser immens. Com havia pogut passar tots els filtres? Com s’ho van empassar els successius caps de redacció? Com una periodista de la casa podia posar-hi tanta fantasia? La noia havia falsejat fins i tot el currículum. Ningú l'havia comprovat.

Davant la crisi, Bradlee va arribar a la conclusió que "la veritat és la millor defensa i tota la veritat és la millor defensa de totes". No endebades, durant la II Guerra Mundial, havia estat tinent en un destructor. Era l'encarregat del control de danys en el cas d'impacte d'un torpede o d'un kamikaze. Va aprende que, el més important en aquests casos, era fer-se una idea acurada dels desperfectes i reaccionar ràpidament.

Dit i fet: ell va posar el càrrec a disposició de l'editora -Katharine Graham, un altre nom mític-, van encarregar una investigació interna i van demanar disculpes als seus lectors. L’article en qüestió, amb l’advertiment que és una invenció de l'autora, encara es pot consultar a internet.

Personalment segueixo pensant que, malgrat a l’alçada que estem del procés -i de la campanya del procés- algú hauria de dir la veritat per evitar més danys: no es pot fer la independència amb la meitat del país. En primer lloc perquè l'altra meitat hi està en contra. I, en segon lloc, perquè si ho fas no ens reconeixerà ningú.

Vaig arribar a creure que els atemptats de les Rambles i de Cambrils serien una bona excusa per frenar, per replantejar-s’ho tot, per evitar trencar la vaixella sencera. L’excusa perfecta. Que sortiria Puigdemont i diria que ara no era el moment o que no es veia amb cor.

Fins i tot el sobiranisme, arran del paper dels Mossos, anava dient que l’Estat ja havia desaparegut. Semblava que estiguessin preparant el terreny: si havia desaparegut ja no calia fer el referèndum. De facto, segons aquesta tesi, ja érem independents.

Però tot seguit van tornar les garrotades. A la manifestació per les víctimes es va acabar escridassant el Rei i Rajoy. Potser per això, a la Diada, van fer un minut de silenci. Devien tenir remordiments. Com volen dir: nosaltres no vam ser.

Potser la darrera oportunitat va ser l’entrevista a TV3. A la primera part, el president encara va ser prou correcte. Però a la segona li va sortir la vena de la JNC que porta a dins. Com si encara tingués disset anys. Quan va afirmar que Carme Forcadell havia patit “bullying” o que l’oposició havia volgut “empastifar” el Parlament. Crec que va ser exactament el contrari.

Per això segueixo pensant que viuen en el seu propi món sense que TV3 o la majoria de mitjans ho destaquin. Puigdemont, divendres, en un míting del PDECAT a Badalona, va arribar a dir: “On era la Guàrdia Civil quan la necessitàvem a l’aeroport del Prat?”. Però, president, si estava precisament al Prat.

I dissabte, en l’acte dels alcaldes al Palau de la Generalitat, va manifestar: “Que no subestimin la força del poble de Catalunya”. Mentre que Colau deia que “Catalunya és un sol poble". Clar que el premi se l'endú Jordi Cuixart, d’Òmnium, que a Madrid va dir que “la solidaridad de los pueblos es infinita”. A la sala no s’hi cabia, però és que l'aforament era de només 130 persones.

Em temo que han comès, doncs, dos errors: un parlar en nom de tot el poble de Catalunya quan només hi ha la meitat. I l’altra subestimar la força de l’Estat. Els Estats són lents, però quan es posen en marxa són implacables.

En fi, tant se val, estem on estàvem. Pitjor. Ja no és qui dia que passa any empeny, sinó que dia que passa la situació empitjora. Arribarem al final i ens fotarem la garrotada. Però tard o d’hora algú haurà de dir la veritat.

Ara per ara, l’únic que s’hi ha acostat ha estat en Sisa: "quan li caigui la primera hòstia, tothom a dinar a casa i al llit aviat que demà obrim la botiga". Prendrem mal.

 

(1) "A Good Life", Simon & Schuster, New York 1995

 

 

36 Comentaris

#15 Veciana, Barcelona, 20/09/2017 - 12:42

#14.1

Jo vaig dessintonitzar TV3% de la meva tele fa ara 3 anys,és absolutament recomanable per la salut mental.

#14 Escèptic, L'Hospitalet, 18/09/2017 - 16:02

Dissabte escoltava a un home amb una samarreta del Sí. Rere el "subidón" a Sant Jaume, amb la cervesseta, reconeixia la seva frustració al veure la realitat del barri: la gent, amb les seves coses, desconectada, com si res haguès passat. Desprès de creure's que són el centre de tot i fan història, s'acaba i veuen que la majoria passa del te

#14.1 Decebut, bcn, 18/09/2017 - 17:58

Més frustrant encara tenint en compte els recursos que s'han posat durant 4 dècades per aconseguir la uniformitat de pensament, la immensa maquinària propagandística al servei de la Causa i la coerció social que ha fet uns apestats socials de tots aquells que s'atrevissin a pensar diferent.

Malgrat això: 48,7% de votants (36,5 % del cens) .

#13 elpabloski, vlc, 18/09/2017 - 13:09

No hace falta bola de cristal para saber que implica la apuesta (referéndum y aplicación de ley suprema) y que el día 1 por la noche sea cual sea la participación, desarrollo e incidencias del día (será culpable el gobierno), se declara SI o SI la independencia y en vigor la ley de transitoriedad. Ese es el panorama para el día 2.

#12 Jordi BR, L'H, 18/09/2017 - 12:45

Sr Rius, fem un exercici d'imaginació i suposi que ens tirem enrera, perquè creiem que no som suficients. LA meva pregunta és: L'Estat, després de tot continuarà ignorant que hi havia 2M de persones que no volien ser espanyols i els motius que tenien? No creu que l'Estat ha de fer autocrítica? Vostè obvia el gran llistat de greuges

#12.1 botifler 1914, Sinitaca, 18/09/2017 - 13:15

Lo que tu quieras, soy 2 millones de 7, así nopodeis declarar nada y mucho menos romper España.

#12.2 Rodejet, Barcelona, 18/09/2017 - 13:50

Romper España ?, això què és. El franquisme la va trencar i des de llavors està així. No culpeu als inddependentistes el que durant 40 anys vàreu fer els integristes

#12.3 pepe.----, andorra, 18/09/2017 - 16:32

rodejet, deja el abuelo cebolleta, q cuando sacais el fantasma de paca la culona, es q ya no tenéis mas con lo q argumentar. Pero si hablas de integristas y 40 años, creo q te confundes, sois los separatas, no indepes, q no es lo mismo, los q habéis destrozado España en 40 años en comandita con los políticos del resto de España.

#12.4 Sally, Calafell, 18/09/2017 - 18:57

#12.1

Son 2 millones de 47. No le sigas el juego a los separatistas.

#12.5 Jordi BR, L'H, 19/09/2017 - 00:43

Botifler, lo que yo quiera, no. No hagas un Rajoy y dame tu opinión.

#12.6 pepe.----, andorra, 19/09/2017 - 12:47

si el gobierno de la generalidad obvia dos millones de padres q desean educacion en español para sus hijos, no veo pq no va a pasar de vosotros el gobierno de España, ¿Quieres q te explique los agravios constantes hacia los hispano parlantes q hacéis los separatas? primer ejemplo, la papeleta no esta en la lengua mas hablada de Cataluña, el españo

#12.7 Jordi BR, L'H, 19/09/2017 - 13:45

Pepe, las solicitudes de enseñanza en castellano no llegan al centenar. Historia sí, pero a la hora de contar....
La papeleta??? Qué quieres, traducir los nombres??? Yo no puedo renovar el DNI, usando mi lengua materna

#11 Pepe, Alacant, 18/09/2017 - 12:27

Para decir la verdad hacen falta decencia, valentía, y vergüenza cuando nos es contraria, pero eso son términos completamente ajenos a los separatistas, es una fantasía esperar que tras el gran trastazo asuman alguna responsabilidad.